Toca-la un altre cop, Hollywood

Notícia publicada el 2 de juny al Diari Digital Núvol. Per Neila Franch

A principis del segle XX, un petit municipi a prop de Los Angeles estava a punt de revolucionar la cultura tal com es coneixia fins aleshores. El món del cinema va viure una transformació ràpida: pocs anys després del seu naixement, Hollywood ja gaudia de la seva època d’or. En aquelles clàssiques pel·lícules mudes, la música va ser una qüestió clau que, sortosament, no va desaparèixer més tard amb l’avenç de les tecnologies i la introducció de les pel·lícules sonores. Un dels creadors del característic «so de Hollywood» va ser Erich Wolfgang Korngold, que es va introduir en aquest món del cinema al·legant que no compondria cap altre tipus de partitura mentre Hitler no fos derrotat. La influència que va tenir aquest període en la seva obra posterior al 1946 es va fer palesa ja a la primera peça que va compondre després de la Segona Guerra Mundial, el seu Concert per a violí.

De fet, en aquest concert s’hi introdueixen melodies i temes que el mateix Korngold havia utilitzat en les seves bandes sonores, però aquest cop combinant-les amb un estil romàntic i afegint-hi un toc virtuós en el paper solista. Enguany, serà Heidi Hatch —violinista concertino de l’orquestra d’Extremadura— qui interpretarà aquesta destacada peça del repertori de violí, i ho farà acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) al Teatre de la Faràndula el dia 6 de juny, a les vuit del vespre, i al Palau de la Música Catalana l’endemà a dos quarts de set de la tarda. Sota la batuta del director Andrés Salado, l’orquestra també ens portarà al món del cinema amb les icònica bandes sonores de pel·lícules, repassant la història de l’època daurada de Hollywood. 

La primera de totes serà la música de Kings Row, que va compondre el mateix Korngold. La pel·lícula segueix la vida de quatre nens i les seves vides adultes al poble estatunidenc que dona nom al film, però, lluny de retratar la lleugeresa quotidiana, el compositor va escriure una de les partitures més gòtiques que s’ha arribat a comparar amb la composició d’una òpera o d’un poema simfònic. A continuació, serà el torn de Casablanca del compositor Mark Steiner, a qui també van encarregar la música de Gone With the Wind (Allò que el temps s’endugué). La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va recollir diversos Òscars, tot i que en el cas de la música no va arribar a guanyar l’estatueta.

Qui sí que es va emportar el premi va ser Bernard Herrmann per la banda sonora de Citizen Kane d’Orson Wells. Herrmann feia temps que coneixia i treballava amb el director, però fins aleshores ho havia fet a la ràdio amb les famoses adaptacions literàries de Wells com a locutor. El mateix compositor també va tenir un lligam molt estret amb Hitchcock, amb qui va col·laborar en set de les seves pel·lícules, incloent-hi la probablement més famosa, Psicosi. I finalment, un concert de bandes sonores no podria acabar-se sense John Williams, responsable de la música de la saga de Star Wars, que ha estat considerada una de les bandes sonores amb temes musicals i leitmotivs de més qualitat i profunditat d’aquella època. Curiosament, Williams es va inspirar en el tema principal de Kings Row, però el seu univers personal va esdevenir inabastable: anys més tard també seria el responsable de la música d’Indiana Jones, Parc Juràssic i Harry Potter.