Turandot de G. Puccini

FITXA ARTÍSTICA

Maribel Ortega / Eugènia Montenegro (26 d’abril, 14 i 17 de maig) La Principessa Turandot
Antoni Lliteres / Nacho Guzmán (26 d’abril, 14 de maig)  Il Principe ignoto (Calaf)
Ivana Ledesma (17, 21 i 27 d’abril; 1, 5, 10 i 14 de maig) / Tina Gorina (19, 26 i 28 d’abril; 3, 11 i 17 de maig)  Liù
Jeroboám Tejera Timur
Jordi Casanova L’Imperatore Altoum
Carles Daza Ping
Jorge Juan Morata Pang
Marc Sala Pong
Cristòfol Romaguera Un mandarino

Direcció musical Daniel Gil de Tejada
Direcció d’escena i vestuari Carles Ortiz
Assistent de la direcció d’escena Esteve Gorina
Disseny d’escenografia Jordi Galobart
Il·luminació Nani Valls
Vestuari FOC

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

PROGRAMA

Òpera Turandot
Giacomo Puccini (1858-1924)
Òpera en tres actes (Sobretitulada en català).

Text de Giuseppe Adami i Renato Simoni.
Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 25 d’abril de 1926. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 30 de desembre de 1928.

Turandot, l’òpera pòstuma de Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic.

Gràcies a la Fundació Òpera a Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Vallès, tornarem a gaudir de l’òpera al Palau de la Música Catalana amb aquesta gran producció.

Aquesta òpera, molt popular per la seva espectacularitat, deixa molt enrere el verisme puccinià per endinsar-se en un drama ambientat en una Xina llegendària. En un imperi atemorit, la cruel princesa Turandot condemna a mort els seus nombrosos pretendents, que no encerten els tres enigmes que ella els proposa i que, malgrat la mort quasi segura, acudeixen a Pequín. El príncep Calaf, en veure la bellesa i el poder de Turandot, decideix acceptar el desafiament. Des de l’instant en què la veu, queda enamorat d’ella i està disposat a arriscar-ho tot per conquerir el seu cor. Calaf resol els tres enigmes, però Turandot no es dona per vençuda. El príncep li diu que si descobreix el seu nom abans de l’alba, ell haurà de morir. Amb l’ajuda de Liù, la jove i dolça esclava, Calaf manté el seu nom en secret fins al final.

Una història complicada i enigmàtica servida per una música majestuosa i espectacular, que inclou l’ària “Nessun dorma”, una de les més aclamades de tot el repertori operístic, però també altres moments musicals destacats com les àries “In questa reggia” (Turandot) o “Tu che di gel sei cinta” (Liù).

MÉS INFORMACIÓ