L’OSV i Marco Mezquida presenten ‘RHAPSODY IN BLUE’ de Gershwin

Dissabte 9 octubre · 18.30h · Palau de la Música Catalana
Simfònics al Palau

L’Orquestra Simfònica del Vallès presenta el segon concert de la temporada 2021-2022 del cicle Simfònics al Palau amb un dels títols més populars de la música nord-americana i del jazz d’orquestra dels anys 20: “Rhapsody in blue” de George Gershwin. Ho fa al costat del pianista Marco Mezquida i els dos músics que l’acompanyen en la seva formació de trio: Marko Lohikari (contrabaix) i David Xirgu (bateria) el proper dissabte 9 d’octubre a les 18.30h al Palau de la Música Catalana.

Ens retrobem al Palau de la Música Catalana, dues setmanes després d’inaugurar la 26 temporada del cicle en coproducció amb el Palau, amb una proposta que dirigirà el nostre director titular Xavier Puig i que ja es va poder gaudir, en part, aquest agost en el 40è Festival de Torroella de Montgrí. Dissabte, el programa afegeix a la immortal partitura de Gershwin una obra d’un altre compositor nord-americà, Leonard Bernstein ‘Slava! Una obertura política’ i, com a contrapunt, en la segona part viatjarem als anys 30 i escoltarem dues obres de Dimitri Xostakóvitx: la imponent Simfonia núm. 5 i una petita peça titulada Tea for two per finalitzar el concert.

La primera part del concert (Bernstein i Gershwin) s’emetrà per streaming en directe i de manera gratuïta a través de la plataforma Palau Digital palaudigital.cat.

Gershwin in blue

George Gershwin creia profundament en el poder inspirador de la música popular. Amb Rhapsody in blue, escrita l’any 1924, introdueix les sonoritats del jazz al món simfònic.El seu èxit immediat marca el naixement d’un simfonisme pròpiament nord-americà, basat en elements autòctons.
Som en plena època de segregació racial. El jazz fa els primers passos reclòs en l’àmbit de la població afroamericana. Paul Whiteman, activista musical i director de la millor orquestrina de ball d’aquell moment, inclou al seu repertori alguns números d’un jazz desnaturalitzat, sense improvisacions, que signifiquen per a la immensa majoria de nord-americans l’única aproximació a aquest tipus de música.
Rhapsody in blue neix quan Whiteman proposa a Gershwin la creació d’un «concert per a piano de jazz» per integrar-lo en un programa reivindicatiu d’aquest gènere músical llavors marginat. El títol original pensat per Gershwin era American Rhapsody. Però, per casualitat, el seu germà Ira Gershwin havia estat en una exposició de pintura i va observar el Nocturne in blue and green de James Abbott McNeill Whistler. Per què no anomenar la nova peça Rhapsody In Blue?, va suggerir. El títol reflectiria les influències europees i americanes de la partitura. També a proposta d’Ira, George va contrastar el personatge sincopat que domina la melodia amb un tema romàntic expressiu que el compositor havia improvisat prèviament en una festa.
En resum, es tracta d’una obra que barreja magistralment classicisme i modernitat: està inspirada en els sons, sotracs, ritmes i brunzits d’un viatge amb tren a Boston. Gershwin va enllestir la peça en només tres setmanes i el que va produir no va ser un “concert de jazz”, sinó una obra rapsòdica per a “banda de piano i jazz” que incorpora elements de la música simfònica europea i del jazz americà amb el seu inimitable regal melòdic i la seva gràcia amb les tecles del piano.

Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
David Xirgu, bateria
Xavier Puig, director
Orquestra Simfònica del Vallès

PROGRAMA
L. BERNSTEIN: Slava! Una obertura política
G. GERSHWIN: Rhapsody in Blue
D. XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 5, en Re menor, op. 47
D. XOSTAKÓVITX: Tahiti Trot, op. 16. Tea for Two