Noticias

Nemanja Radulovic · Concierto para violín de Tchaikovsky

16 abril 2021 | 20h                  
Centre Cultural Terrassa | Terrassa


17 abril 2021 | 18.30h                   
Palau de la Música Catalana | Barcelona







PROGRAMA
 

PIOTR I. TXAIKOVSKI (1840-1893)

Concert per a violí, en Re major, op. 35  
  1. Allegro moderato
  2. Canzonetta: Andante
  3. Allegro vivacissimo  


Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36  
  1. Andante sostenuto - Moderato con anima
  2. Andantino in modo di Canzone
  3. Scherzo. Pizzicato ostinato. Allegro
  4. Finale. Allegro con fuoco

Nemanja Radulovic violí
Pablo Rus Broseta director
Orquestra Simfònica del Vallès








 
Comentari
Per Jordi Cos, president i viola de l'OSV



EL CONTEXT
 
TRES DONES I UN HOME
En la vida de Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893), tres dones van ocupar un lloc essencial en l'agenda del seu destí.
 
La mare: Aleksandra Assier. Piotr adorava la seva mare, però, el 1854, quan Txaikovski tenia catorze anys, va morir de la mateixa malaltia que mataria el seu fill: el còlera. Per al jove Piotr va ser un cop duríssim. La ferida emocional de la separació va sagnar tota la seva vida. Els freudians sostenen que a Piotr "li va ser impossible intimar amb altres dones perquè l'havia idealitzat massa."
 
L'esposa: Antonina Miliukova. Un dia Txaikovski va rebre una carta d'amor d'Antonina presentant-se com antiga alumna seva, però Txaikovski no la recordava, de manera que no li contestava les cartes de creixent retòrica apassionada que ella li enviava. Després que Antonina amenaçà amb suïcidar-se si no rebia resposta, el compositor la visità i li va semblar agradable, amb una "mitjana educació", i va decidir casar-s'hi per "satisfer el pare que el pressionava, per esvair tot rumor sobre la seva homosexualitat i per complir amb el seu destí.”
 
La mecenes: Nadezhda von Meck. "Més gran que ell, vídua rica, mare de dotze fills i dona culta". A partir del 1877 es convertí en la mecenes del compositor. Entre tots dos es va establir una relació d'amor platònic alhora que econòmica. Un dels fruits d'aquesta relació va ser la Simfonia núm. 4, que el compositor li dedicà. A finals del 1890 Nadezhda trenca bruscament la relació, suposadament en assabentar-se de les inclinacions sexuals del compositor.
 
 
EL DETONANT DE TOT PLEGAT
 
El 18 de juliol de 1877, Txaikovski es casa amb Antonina Miliukova. Bé, per Antonina aquella escena era una boda; per a Txaikovski, en canvi, segons testimonis escrits de l’esdeveniment, un funeral.

Com ja he apuntat, els estudiosos especulen que el matrimoni amb Antonina era la cortina de fum que Txaikovski considerà com la més adient per protegir-se, i protegir també la seva família, d’un escàndol si l’homosexualitat del compositor sortia a la llum pública.
 
El cas és que el fum de la cortina ofegà Txaikovski des del primer dia com a casat. En una carta a la seva mecenes, Nadezhda von Meck, el compositor li confessà: "Us preguntareu, és clar: però, com vam passar el temps quan ella i jo estàvem junts? Antonina era molt xerraire, però només tenia tres temes de conversa. A cada hora em repetia innombrables històries sobre homes que havien tingut sentiments tendres cap a ella. A continuació, amb no poca freqüència i amb una mena de passió inexplicable, em descrivia els vicis, les accions cruels i el comportament detestable de tots els seus parents..., el tercer tema eren les seves històries de la vida a l’internat. La seva incansable xerrameca no tenia aturador.”

En resum, sis setmanes després del matrimoni, i sense haver-lo consumat, Txaikovski fuig, literalment, del costat de la seva esposa Antonina a qui mai més no tornarà a veure.
 
Amb un intent de suïcidi poc documentat i una crisi nerviosa molt documentada, Txaikovski escriu l’epíleg final d’una unió desafortunada. Considerant el matrimoni amb Antonina una ferida terrible, escriu al seu germà Anatoly: “Només ara, sobretot després del relat del meu matrimoni, he començat a entendre finalment que no hi ha res més infructuós que no voler ser el que sóc per naturalesa."
 
Uns mesos després, gràcies a la pensió de 6000 rubles anuals que li assignà Nadezhda, Txaikovski viatja primer a Itàlia i després a la ciutat suïssa de Clarens, allotjant-se a la casa de repòs Hotel Richelieu. Serà aquí, amb el Llac Leman com a teló de fons i amb la companyia de germans i amants, a on completarà la Simfonia núm.  4 i compondrà el Concert per a violí.
 
 
TXAIKOVSKI: Concert per a violí (1878)
 
Txaikovski va escriure el Concert per a violí i orquestra en tan sols vint-i-cinc dies durant els mesos de març i abril de 1878. La motivació principal va ser l’amor que sentia pel violinista Iosif Kotek (1855-1885), alumne de composició de Txaikovski i també el seu amant, que acompanyà el compositor durant la seva segona estada a l'Hotel Richelieu.
 
El 17 de març Txaikovski escriu a Madame von Meck, donant testimoni de l’inici de la composició del Concert per a violí.

INSPIRACIÓ FRANCESA A L'HOTEL RICHELIEU
 
És molt possible que la inspiració li assaltés a Txaikovski a l'Hotel Richelieu després d’acompanyar al piano al seu amant, el violinista Kotek, la Simfonia espanyola per a violí i orquestra del compositor francès Eduard Lalo. Com deixa entreveure aquells dies Txaikovski a Madame von Meck: "[La Symphonie espagnole] és una música molt fresca. Lleugeresa, ritmes picants, melodies boniques i excel·lentment harmonitzades ... Ell [Lalo], de la mateixa manera que Léo Delibes i George Bizet, no s'esforça per aprofundir, però evita amb cura la rutina, busca noves formes i pensa més en la bellesa musical que en l'observació de les tradicions establertes, com fan els alemanys.”

L’estudiós David Brown escriu que Txaikovski "gairebé hauria estat escrivint la recepta per al Concert per a violí que estava a punt de compondre.”



"HO POTS FER MILLOR..."

El segon moviment del concert per a violí de Txaikovski no va ser el que va escriure originalment el compositor. I és que el violinista Kotek, que tutelava el procés de creació de l'obra, va pensar que la versió original era prou bona, però creia que Txaikovski podia fer-ho millor, així que l’obligà a escriure una altra música. La Canzonetta va ser el recanvi.

I què va succeir amb la primera opció que va compondre Txaikovski? Doncs que la convertí en una partitura autònoma que titulà "Memòria d’un lloc estimat" fent referència tal vegada als dies passats a Suïssa amb Kotek.
 
 
 
"AIXÒ NO ES POT TOCAR"

En comptes de tonades celestials amb molt de sucre, el tercer i darrer moviment del concert per a violí esclatarà en sons terrenals de la música popular russa. Txaikovski volia dedicar el seu nou concert a Kotek, que tant l'havia ajudat a compondre'l, però el preocupava que la dedicatòria convidés a xafarderies malicioses sobre la seva relació. Per tant, decidí de dedicar-lo al famós violinista hongarès Leopold Auer, per a qui ja havia escrit la Sérénade mélancolique.

Però vet aquí que Auer va rebutjar la partitura per massa difícil. Possiblement ofès per la decisió de Txaikovski de dedicar l’obra a un altre violinista, Kotek tampoc no va voler interpretar mai l’obra i la relació acabà per trencar-se en mil bocins.
 
 

"AQUESTA MÚSICA FA FERUM A VODKA"

L'estrena no tindria lloc fins tres anys després, l’any 1881, a Viena amb el violinista Adolph Brodsky com a solista. El públic va celebrar l'obra amb grans aplaudiments, però la crítica, en canvi, no va tenir pietat. Eduard Hanslick, un crític de referència, valedor de compositors com Brahms i Dvořák, menyspreà sobretot el caràcter rus del moviment final amb paraules que vorejaven la xenofòbia.

La literatura ens diu que Txaikovski memoritzà la ressenya de Hanslick fins a poder repetir-la de memòria paraula per paraula la resta de la seva vida. Per sort, l’opinió de Hanslick no importà massa atès que Brodsky aviat va tenir més compromisos per interpretar el concert en moltes altres ciutats del món.
 
Avui reviurem aquest concert a mans del violinista serbi Nemanja Radulovic
 
 
TXAIKOVSKI: Simfonia núm. 4 (1878)

Durant el moment tan convuls de la seva vida personal al voltant del seu matrimoni, Txaikovski continuà treballant en la seva quarta simfonia fins a acabar-la durant la seva primera estada a l'Hotel Richelieu a Suïssa.
 
Quan la Simfonia es va estrenar en un concert de la Societat Musical Russa a Moscou el 10 de febrer de 1878, va representar un autèntic avanç en termes de profunditat i complexitat tant estructural com emocional. Aquest híbrid simfònic, un encreuament entre la forma arquitectònica de la simfonia i la forma principalment "literària" o "poètica" del poema simfònic, reflectí la muntanya russa emocional que provocà en Txaikovski el seu matrimoni.
 
El trauma va empènyer Txaikovski a escriure una música tan personal i expressiva que per força havia de trasbalsar l'estructura de la forma simfònica. La Quarta Simfonia és una confessió dramàtica, autobiogràfica, que dibuixa una frontera emocional amb les tres simfonies anteriors.
 
De fet, el compositor, a petició de la seva mecenes Madame von Meck, a qui està dedicada la simfonia, va escriure un programa detallat per a cada moviment, revelant els seus pensaments filosòfics i els sentiments més íntims.


 
 

 
BIOGRAFIES



NEMANJA RADULOVIC, violí

Nemanja Radulovic ofereix les seves interpretacions amb un aclaparador virtuosisme, profunditat i expressió, amb programes que van més enllà dels motlles tradicionals.

La seva carrera creix any rere any treballant amb algunes de les més prestigioses institucions musicals d'avui en dia. Considerat un habitual a l'hora d'oferir recitals, les seves actuacions l'han portat per tot el món a sales com el Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d'Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Salle Pleyel i Teatre dels Camps Elisis a París. compartint escenari amb grans músics com Marielle Nordmann, Laure Favre -Kahn, i Susan Manoff- amb qui també ha gravat un disc de sonates de Beethoven llançat pel segell Decca / Universal Music. També participa com a instrumentista / director al ensemble «The Devils 'Trills», format per cares conegudes a les sales de concerts d'Europa i Àsia, destacant pel seu atractiu virtuosisme, patent en el seu recentment aclamat àlbum homònim llançat per l'etiqueta Decca / Universal Music. El seu altre ensemble «Double Sens» també és àmpliament reconegut per la seva qualitat a l'hora d'interpretar música de cambra, com mostra el CD «5 Seasons» -les «4 estacions» de Vivaldi. Nascut a Sèrbia el 1985, Nemanja Radulovic va estudiar a la Facultat d'Arts i Música a Belgrad, el Saarlandes Hochschule für Musik und Theater a Saarbrücken, i el mundialment famós Conservatori de París. Ha estat nomenat «Revelació Internacional de l'Any» per Victoires de la Musique el 2005, i «Millor Artista» per la mateixa institució en 2014. A més va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de les Arts a Nis, Sèrbia.





PABLO RUS BROSETA director
És un dels directors espanyols més valorats del circuit internacional. En 2015 va ser nomenat Director Assistent de Seattle Symphony, aconseguint un any després el lloc de Director Associat fins a la temporada 18/19. Amb aquesta orquestra ha dirigit a solistes com Itzhak Perlman, René Fleming, Joshua Bell, etc. Fent-se càrrec d'una gran varietat de programes, ha dirigit monogràfics de Prokófiev, Xostakóvitx, Brahms, etc. Durant les darreres temporades ha col·laborat amb solistes com Beatrice Rana, Jo-Jo Ma, Edgar Moreau o Ingrid Fliter, entre d'altres. Ha dirigit orquestres com la BBC Symphony Orchestra (substituint a François-Xavier Roth en Barbican Hall de Londres, amb un programa monogràfic dedicat a Pierre Boulez), Orchestre Els Siècles, Detroit Symphony, Orlando Philharmonic, Houston Symphony Orchestra, Orquestra Filharmònica de Buenos Aires, Beethoven Orchester Bonn, Orchestre Philharmonique Royal de Liège, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts) o el Ensemble Intercontemporain. Especialment estreta és la seva relació amb orquestres com la WDR Sinfonieorchester de Colònia, SWR Symphonieorchester de Stuttgart, Orquestra Simfònica de Porto Casa da Musica, Orquestra de València i el Ensemble Modern Frankfurt. Així, ha estat convidat a dirigir en nombrosos festivals, com el Klangspuren Schwaz, Transart Festival de Bozen, Cresc… biennal de Frankfurt, Strasbourg Festival Musica, Donaueschinger Musiktage o el Festival Ensems de València. El seu repertori abasta des de Händel fins a John Adams, centrant-se especialment en el gran repertori simfònic. Al llarg dels últims anys ha tingut oportunitat de treballar de prop amb compositors com Wolfgang Rihm, Hans Zender, Thomas Adès, Magnus Lindberg, Francisco Coll o Pierre Boulez, de qui va rebre classes magistrals en el marc del Festival de Llucana en 2011. Pablo Rus Broseta va estudiar composició i saxofon en el Conservatori de València, decidint-se aviat per la direción orquestral, que va estudiar a Lió, Conservatorium van Amsterdam i Universität der Künste Berlin. Ha rebut consells de mestres com David Zinman, Kurt Masur, Steven Sloane, François-Xavier Roth o Bernard Haitink, convertint-se aquest en un dels seus principals valedors. En 2009/2010 va ser Director Assistent de la Orchestre Philharmonique de Liège, de la Dutch National Opera Academy en 2010 i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana de 2010 a 2013, sent nomenat el seu Director Artístico en 2017. En 2011 va fundar el Grup Mixtour.




ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

 


 
BIOGRAFIES



NEMANJA RADULOVIC, violí

Nemanja Radulovic ofereix les seves interpretacions amb un aclaparador virtuosisme, profunditat i expressió, amb programes que van més enllà dels motlles tradicionals.

La seva carrera creix any rere any treballant amb algunes de les més prestigioses institucions musicals d'avui en dia. Considerat un habitual a l'hora d'oferir recitals, les seves actuacions l'han portat per tot el món a sales com el Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d'Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Salle Pleyel i Teatre dels Camps Elisis a París. compartint escenari amb grans músics com Marielle Nordmann, Laure Favre -Kahn, i Susan Manoff- amb qui també ha gravat un disc de sonates de Beethoven llançat pel segell Decca / Universal Music. També participa com a instrumentista / director al ensemble «The Devils 'Trills», format per cares conegudes a les sales de concerts d'Europa i Àsia, destacant pel seu atractiu virtuosisme, patent en el seu recentment aclamat àlbum homònim llançat per l'etiqueta Decca / Universal Music. El seu altre ensemble «Double Sens» també és àmpliament reconegut per la seva qualitat a l'hora d'interpretar música de cambra, com mostra el CD «5 Seasons» -les «4 estacions» de Vivaldi. Nascut a Sèrbia el 1985, Nemanja Radulovic va estudiar a la Facultat d'Arts i Música a Belgrad, el Saarlandes Hochschule für Musik und Theater a Saarbrücken, i el mundialment famós Conservatori de París. Ha estat nomenat «Revelació Internacional de l'Any» per Victoires de la Musique el 2005, i «Millor Artista» per la mateixa institució en 2014. A més va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de les Arts a Nis, Sèrbia.





PABLO RUS BROSETA director
És un dels directors espanyols més valorats del circuit internacional. En 2015 va ser nomenat Director Assistent de Seattle Symphony, aconseguint un any després el lloc de Director Associat fins a la temporada 18/19. Amb aquesta orquestra ha dirigit a solistes com Itzhak Perlman, René Fleming, Joshua Bell, etc. Fent-se càrrec d'una gran varietat de programes, ha dirigit monogràfics de Prokófiev, Xostakóvitx, Brahms, etc. Durant les darreres temporades ha col·laborat amb solistes com Beatrice Rana, Jo-Jo Ma, Edgar Moreau o Ingrid Fliter, entre d'altres. Ha dirigit orquestres com la BBC Symphony Orchestra (substituint a François-Xavier Roth en Barbican Hall de Londres, amb un programa monogràfic dedicat a Pierre Boulez), Orchestre Els Siècles, Detroit Symphony, Orlando Philharmonic, Houston Symphony Orchestra, Orquestra Filharmònica de Buenos Aires, Beethoven Orchester Bonn, Orchestre Philharmonique Royal de Liège, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts) o el Ensemble Intercontemporain. Especialment estreta és la seva relació amb orquestres com la WDR Sinfonieorchester de Colònia, SWR Symphonieorchester de Stuttgart, Orquestra Simfònica de Porto Casa da Musica, Orquestra de València i el Ensemble Modern Frankfurt. Així, ha estat convidat a dirigir en nombrosos festivals, com el Klangspuren Schwaz, Transart Festival de Bozen, Cresc… biennal de Frankfurt, Strasbourg Festival Musica, Donaueschinger Musiktage o el Festival Ensems de València. El seu repertori abasta des de Händel fins a John Adams, centrant-se especialment en el gran repertori simfònic. Al llarg dels últims anys ha tingut oportunitat de treballar de prop amb compositors com Wolfgang Rihm, Hans Zender, Thomas Adès, Magnus Lindberg, Francisco Coll o Pierre Boulez, de qui va rebre classes magistrals en el marc del Festival de Llucana en 2011. Pablo Rus Broseta va estudiar composició i saxofon en el Conservatori de València, decidint-se aviat per la direción orquestral, que va estudiar a Lió, Conservatorium van Amsterdam i Universität der Künste Berlin. Ha rebut consells de mestres com David Zinman, Kurt Masur, Steven Sloane, François-Xavier Roth o Bernard Haitink, convertint-se aquest en un dels seus principals valedors. En 2009/2010 va ser Director Assistent de la Orchestre Philharmonique de Liège, de la Dutch National Opera Academy en 2010 i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana de 2010 a 2013, sent nomenat el seu Director Artístico en 2017. En 2011 va fundar el Grup Mixtour.




ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

 

.

Comparte



La Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) es una realidad empresarial y artística gestionada desde la economía social con vocación de servicio a su comunidad.

Por ello, nuestro proyecto tiene esta triple dimensión: artística, social y empresarial.

Conócenos un poco mejor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt