Noticias

L'OSV tanca la 23a temporada de Simfònics al Palau

L'OSV tanca la 23a temporada de Simfònics al Palau 
amb "La Setena de Beethoven"

El jove director d'orquesta portuguès, Nuno Coelho, guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l'Orquestra de Cadaquès 2017, dirigirà el concert que també comptarà amb Birgit Kolar com a solista del Concert per a violí de Dvorák.

Concert dedicat al Banc dels Aliments i la seva campanya d'estiu "La fam no fa vacances". Recollida solidària d'aliments per als més necessitats al vestíbul del Palau el dia del concert.
 

Divendres 7 juny, 20.30 h, La Faràndula de Sabadell
Dissabte 8 juny, 18.30 h, Palau de la Música Catalana


 
L'Orquestra Simfònica del Vallès s'endinsa en el romanticisme musical en el seu darrer concert de la 23a temporada de Simfònics al Palau i també de la temporada de concerts simfònics de l'Ajuntament de Sabadell, a La Faràndula. El programa d'aquests concerts inclou obres de Ludwig van Beethoven, Antonin Dvorák i Josep Maria Guix, compositor convidat de la temporada al Palau de la Música Catalana.

Quan el comptador de simfonies de Beethoven arribà al número 7, el món va començar a ballar. El mateix compositor considerava la seva Setena Simfonia com a una de les seves millors obres. Una joia de viure que compartirà espai amb el Concert per a violí en La menor, op. 53, de Dvorák, una obra la bellesa de la qual mereix ser reivindicada més sovint damunt d'un escenari. Birgit Kolar, violinista solista, ex-concertino de l'Orquestra Simfònica de Viena, serà l'encarregada de traduir la partitura de Dvorák. Completarà el programa, l'estrena de Stanza II, de J.M. Guix, que dóna continuitat a la creació que ja va presentar el passat febrer i que es defineix de forma orgànica, en pròpies paraules del seu autor: "La segona part de l’obra estableix un vincle amb la natura a través de la pluja nocturna o, més aviat, amb el paisatge (exterior i interior) que resta quan aquesta ha desaparegut". Aquesta peça només s'interpretarà al Palau de la Música Catalana.

Els concerts tindran lloc el divendres 7 de juny (20.30h) La Faràndula de Sabadell i el dissabte 8 de juny (18.30h) al Palau de la Música Catalana dirigits per Nuno Coehlo, un jove però preparadíssim director d'orquestra portuguès, que fou guanyador del 12è Concurs Internacional de Direcció de l'Orquestra de Cadaqués en el 2017. Des de llavors, no ha parat de dirigir concerts al capdavant de prestigioses orquestres de tot el món. Aquesta temporada ha exercit com a director assistent de Gustavo Dudamel a l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles.



Concert dedicat a Banc dels Aliments. Recollida solidària d’aliments per als més necessitats. 
Fes la teva aportació el dia del concert. 


 


Notes del programa

 
GUIX: Stanza II i III (2019)
 
Completarem el fil obert amb Stanza I, de Josep M. Guix (compositor convidat del Palau de la Música Catalana aquesta temporada) interpretant Stanza II i III. Si en el cas de la primera fase, el referent era el llibre "La Marca del Agua" de Joseph Brodsky per a cadascuna de les dues següents, Guix ha trobat la inspiració en versos del poeta Antoni Clapés



ANTONIN DVORÀK: Concert per a violí i orquestra (1879)
 
Com a molts altres concerts, Antonin Dvorák va escriure el seu Concert per a violí pensant en un intèrpret concret: Joseph Joachim, un dels violinistes més celebrats del segle XIX. Encara que ara costi de creure, el Concert per a violí de Beethoven no va ser considerat com a una gran obra fins que no va passar pels dits de Joachim. També va ser pioner en la interpretació de les sonates i les partites de Bach que avui són les sagrades escriptures davant de les quals els violinistes practiquen una devota genuflexió. 
 
Poc després que Joachim estrenés el Concert per a violí de Brahms el primer dia de l’any de 1879 va ser que Dvořák va començar a treballar en el seu propi concert per a violí, molt probablement inspirat en l’esdeveniment, atès que havia esdevingut amic i protegit de Brahms.



LUDWIG VAN BEETHOVEN: Simfonia N. 7 (1813) 

La música de Beethoven té la virtut de commocionar tant de manera col·lectiva com a individual, sense importar si ets creient o ateu, clàssic o pop, carnívor o vegà. Davant els extrems dels seus discursos, des del més tendra al més apassionat, un se sent no només interpel·lat sinó també representat: Beethoven ets tu i viceversa. Més enllà de la suada "apoteosi de la dansa", com la definí Richard Wagner, dins del context de la representació, la Setena Simfonia de Beethoven n'és un bon exemple doncs està farcit de referències a balls i cants populars de la gent anònima, de nosaltres, a la fi, el poble.
 
Beethoven va ser un pioner en el concepte avui tan en boca de tothom de la democratitzaciò de la música convertint en nobles i heroiques tonades de la gent anònima que fa sonar a través de la veu del marc d'expressió més excels de la música d'occident, l'orquestra simfònica. L'esment de danses i cançons populars és constant en tota la simfonia. Així, en el primer moviment, després d'una desenvolupada introducció, esclata el Vivace amb un tema simple de caràcter pagès (pastoral, amb el llenguatge dels teòrics) emparentat amb dues danses populars, la musette i la siciliana, ambdues presentades amb cara de velocitat i ganes de guerra. 
 
El darrer comentari no és gratuït: el dia de l'estrena, 8 de desembre de 1813, el concert era en benefici dels ferits a la Batalla d'Hanau quan  Napoléo, en la seva fugida a França després de ser derrotat a la Batalla de Leipzig, va poder contenir i derrotar  l'assalt de les tropes austro-bavareses. Dit en curt: el termòmetre de l'exaltació patriòtica anti-napoleònica marcava aquell dia una temperatura enfebrada.

La petjada de la música popular també és visible en el segon moviment, el cèlebre Allegretto que tant de servei ha fet per ambientar el cinematogràfic discurs d'un rei com a anunciar una saborosa marca de galetes. En aquest cas, l'evocació és el de dues cançons irlandeses, pertanyent a un recull de cançons britàniques que Beethoven estava orquestrant per encàrrec en aquella època. 

La referència popular en el tercer moviment la podem trobar en el trio, el tema del qual segons diuen els estudiosos, Beethoven el va prendre d'un himne per peregrins que va caçar al vol al poble de Teplice en l'època que componia la simfonia. 
 
I en el quart moviment, segons Solomon, biògraf de Beethoven, "una variació romàntica del ritu de la celebració col·lectiva, com pot ser  Carnaval, quan el poble té la llibertat  per transgredir  les regles i jerarquies socials." 










L’A-cordant tanca el curs amb una actuació de l’alumnat participant
i l’Orquestra Simfònica del Vallès a La Faràndula

 
L’actuació tindrà lloc el divendres 7 de juny, just abans del concert La Setena de Beethoven de l’OSV.

El projecte A-cordant l’impulsen l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i l’Ajuntament de Sabadell per facilitar l’accés dels infants a la música, amb tots els beneficis educatius que això comporta. En aquesta tercera edició de l’A-cordant hi participen uns 250 infants de les escoles Agnès Armengol, Joaquim Blume i Juan Ramón Jiménez. Aquest projecte també reb el suport de Bankia.




L’A-cordant forma part dels Plans Educatius d’Entorn i de les iniciatives impulsades a Sabadell per promoure formació artística als centres públics. Amb el programa, els alumnes passen a integrar una orquestra de corda i durant l’any aprenen a tocar els instruments de la mà de músics professionals de l’OSV, amb el suport del professorat de música de l’escola. En l’A-cordant, part de les hores lectives de música es destinen a la pràctica de conjunt, de manera que es potencia l’activitat i el creixement com a col·lectiu. A més d’aprofundir en el coneixement musical, es pretén treballar, per mitjà de la música, l’assoliment de diverses competències educatives i també de valors com la solidaritat, l’escolta activa, el treball en equip, l’esforç i la constància.

El 7 de juny a La Faràndula, abans del concert “La Setena de Beethoven” de l’OSV els alumnes participants faran el seu concert final de curs: durant la tarda hi actuaran tots els grups escolars i al vespre, a l’inici del concert de la Simfònica, els nens i nenes de 6è de primària de les escoles Agnès Armengol i Joaquim Blume tocaran una peça amb els músics de l’OSV: El caballo de Bufalo Bill (arranjament de Laureà Vicedo, trompa de l'OSV).






Comparte



La Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) es una realidad empresarial y artística gestionada desde la economía social con vocación de servicio a su comunidad.

Por ello, nuestro proyecto tiene esta triple dimensión: artística, social y empresarial.

Conócenos un poco mejor
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Ficosa Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia Festival Sitges
+ Veure tots
Amunt