Noticias

La Simfònica del Vallès ret homenatge a la Rússia musical del S. XIX a "El piano de Rakhmàninov"

Existeixen composicions que al llarg de la història musical s’han convertit en veritables fites per a la societat amant de l’art de combinar diferents sonoritats. Aquestes s'han constituït en “matèria obligatòria” per a les orquestres però també pels solistes. El Concert per a piano i orquestra núm 2 en Do menor de Serguei Rakhmàninov, n'és una. Hi ha qui diu que és el concert per a piano més melancòlic que s’ha escrit mai.

L'Orquestra Simfònica del Vallès presenta el setè concert de la temporada Simfònics al Palau, "El piano de Rakhmàninov" celebrant tres concerts durant el primer cap de setmana de febrer: Centre Cultural Terrassa (divendres 1/feb · 21h), Palau de la Música Catalana (dissabte 2/feb · 18.30h) i Auditori Enric Granados de Lleida (diumenge 3/feb · 19h).

El concert presenta com a solista el pianista Nikolai Kuznetsov, un jove talent de l'escola russa, guanyador del Concurs Internacional de piano Ricard Viñes 2018, celebrat el passat mes de juliol a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Ell serà l’encarregat de transportar-nos a l’univers melancòlic del geni de Rakhmàninov.

El concert, dirigit per Lucas Macías, que ja va col·laborar amb l'OSV fa dues temporades es completarà amb la Simfonia núm. 1 "Somnis d'hivern" de P. I. Txaikovski, i estrenarà l'obra Stanza I, del català Josep Maria Guix, compositor resident aquesta temporada al Palau de la Música Catalana.



Stanza, per J. M. Guix

La proposta concebuda per a l’OSV és una obra estructurada en tres moviments –els dos darrers, enllaçats sense solució de continuïtat-, per a una plantilla simfònica habitual, però amb una secció de percussió ampliada.

El títol respon a una doble intencionalitat. D’una banda, ens tramet a un espai concret, una estança amb llurs característiques (dimensions, decoració, història…), la qual cosa condiciona la nostra percepció. De l’altra, el seu significat s’ha de relacionar amb la poesia i el llenguatge, fent referència a cadascuna de les estrofes o paràgrafs d’un text. Ambdós factors han estat clau a l’hora de concebre la música, atès que el principi de modulació tímbrica i espacial, així com els elements que configuren l’estança –els materials, l’estil, si volem dir-ne així-, determinen els fonaments de cadascun dels tres temps. Cal referir-se, també, a un seguit de textos de caire poètic i filosòfic, carregats d’imatges i suggeriments que, al capdavall, han estat indispensables per esperonar el procés creatiu a nivell sonor.
 
El primer moviment, el que escoltarem en el concert, s’articula al voltant d’una fanfara aliena a tota èpica i carregada, més aviat, de reminiscències rítmiques i polifòniques que evoquen un passat venecià ja desaparegut. És a partir d’aquesta mena de miratge que l’orquestra elabora un discurs capaç d’alternar esclats coloristes amb textures més avellutades i inestables, marcades sempre per un to introductori: un preludi que pretén projectar el pes de la tradició –incloses les aportacions contemporànies- al món de demà.


Josep Maria Guix, compositor




Música per als sentits

Extret del programa de mà escrit per Pedro Pardo, compositor i director d'orquestra

Txaikovski volia explicar els paisatges de la seva terra amb la primera simfonia. Paisatges que ens venen al cap escoltant ja els primers compassos del primer moviment, on els violins recorren notes agudes i les melodies transcorren per les fustes i els greus, portant-nos just al punt que ell vol: el record de l’estepa russa en una nit clara d’hivern on brillen les estrelles per damunt la neu. El segon moviment, en canvi, ens porta al costat més ombrívol del paisatge. Amb el tercer, descobrim al compositor que anys més tard ens enamorarà amb el Vals de les Flors i al quart moviment, malgrat no sigui considerat un dels compositors nacionalistes, introdueix una cançó tradicional russa per concloure la simfonia.

I per acabar, el virtuosisme pianístic en persona. Rakhmàninov. L’any 1901 el mateix compositor va estrenar l’obra que va dedicar al metge que l’havia tractat d’una profunda depresió, fruit de les dures crítiques que havia rebut la seva primera simfonia. Estructurat en tres moviments, el primer comença amb uns famosos acords que només poden tocar algunes mans gegants com les del propi autor i dona pas a uns arpegis de velocitat gairebé impossible que acompanyen la melodia purament russa que ens transporta també al país de l’estepa. Tant l’Adagio Sostenuto, com l’acrobàtic Allegro Scherzando, mantenen l’equilibri entre el piano i l’orquestra en un diàleg deliciós i amb un llenguatge plenament vigent a dia d’avui.

.

Comparte



La Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) es una realidad empresarial y artística gestionada desde la economía social con vocación de servicio a su comunidad.

Por ello, nuestro proyecto tiene esta triple dimensión: artística, social y empresarial.

Conócenos un poco mejor
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Ficosa Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia Festival Sitges
+ Veure tots
Amunt