Noticias

Carnaval dels animals

Carnaval dels animals

La nova proposta per a tota la família de l'Orquestra Simfònica del Vallès i Brodas Bros després de l'èxit de "Pere i el llop"


Dissabte 30 març, 17 h i 19 h, Palau de la Música Catalana
 



El proper dissabte 30 de març al Palau de la Música Catalana, s'estrena el Carnaval dels animalsde Camille Saint-Saëns, la nova producció que l'Orquestra Simfònica del Vallès ha cuinat en col·laboració amb la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros amb la qual es tornen a unir després de l’èxit de “Pere i el llop” que s'ha pogut veure en els principals escenaris i Festivals de Catalunya els darrers dos anys.
 
De nou, tornen a presentar un concert que combina hip-hop i música clàssica destinada al públic més exigent de tots: els nens i nenes de totes les edats! 


En aquest cas, un particular Carnaval dels Animals  de Camille Saint-Saëns (1835-1921) amb la inclusió de la Dansa Macabra, construït al voltant d'un guió d'Iván Morales i la participació de Carla Tovías, com a narradora; Carles Marigó i Jordi Castellà, piano solistes; Guilliam Sons, Beat box i músic; Phax, slow dance; Eudald Ferré i Arnau Colom, titelles, Sara Manzano, vestuari i producció, Òscar Senén, arranjaments,  Lluc Fruitós, direcció artística, Rafa Tomico, il·luminació i Marta Cardona com a concertino i directora. 

Dansa i música s’uneixen per destacar el caràcter de cada animal en un espectacle trepidant i molt divertit. Així desfilaran gallines, elefants, ases, cignes, peixos... tot un univers animal retratat musicalment de manera magistral!


L'obra, més enllà del seu compositor

 
El Carnaval dels animals va ser escrita com a divertiment el 1886, durant les vacances del compositor en un poblet d'Àustria, i, malgrat ser poc ambiciosa, s’ha convertit en una de les seves obres més populars. A excepció d'El cigne, que Anna Pavlova va adaptar per al seu ballet, aquesta gran fantasia zoològica no va ser interpretada mai en públic en vida del compositor, tret de l’estrena per a un restringit grup d’amics i d'una segona interpretació uns dies després per petició expressa del gran Liszt, que aquells dies visitava París.

De fet, Camille Saint-Saëns va prohibir expressament que s’interpretés per al públic en general, perquè pensava que podia perjudicar la seva reputació de compositor seriós. Una clàusula del seu testament va permetre per fi, i després de la mort del compositor, que s’aixequés la prohibició de representar aquesta obra i que el 1922, naturalment el mes de febrer per Carnestoltes, es presentés l’obra al gran públic.

Lleons, gallines, pollets, cangurs i peixos són objecte d’una sèrie d’afectuosos retrats realitzats amb tota una varietat de recursos i enginyosos procediments musicals, que l’han convertida en una obra valuosíssima com a eina pedagògica. Cal no oblidar la malícia de Pianistes, on es troba descrit un tipus d’animal que a vegades pot fer patir molt l’oient. Escrita amb tota la seva virtuositat tècnica habitual i amb el seu gust pel bon treball, constitueix un rar exemple d’humor creat solament per mitjans musicals.


Aquesta rucada, mai millor dit, de Carnaval està escrita en forma de Suite disfressat de fantasia zoològica que en 14 capítols satiritza de manera simpàtica la variada fauna musical, des d'actors principals com  Berlioz (Elefant) o Offenbach (Tortugues), passant per Rossini i el mateix Saint-Saëns (Fòssils),  fins als secundaris com els pianistes (animal per se) o els crítics musicals (Ase). Consta de 14 números: 1. Introducció i marxa reial del lleó / 2. Gallines i pollets / 3. Hemions / 4. Tortugues / 5. Elefant / 6. Cangurs / 7. Peixos / 8. Ases / 9. El cucut / 10. Animals voladors / 11. Pianistes / 12. Fòssils / 13. El cigne / 14. Final



El carnaval dels animals, per Jordi Lara


Abans que tants carnavals es convertissin en aparadors de l’estridència el que de debò importava era participar-hi. Ser-hi més que mirar-s’ho, i no pas per exhibir-se amb tanga i plomalls sinó per fer-la ben grossa, furtivament, des de la impunitat d’una disfressa. Així s’ha de viure, em penso, aquesta obra que avui l’Orquestra Simfònica del Vallès i Brodas Bros ens proposen en una versió transversal i arriscada: des de dins i amb ganes de jugar. Hi transiten, com veureu, elefants, cangurs i ases salvatges, ocells i tortugues, fins i tot un parell de sapiens sapiens que, maldestres, practiquen escales al piano per recordar-nos que tot plegat va de broma, que no vol dir de mentida. Perquè això és música de debò. (...)

Per oficiar aquesta magnífica animalada calien artistes sense por al joc i a la metamorfosi. Calia una orquestra simfònica disposada a calçar-se vambes de hip-hop i un complot de ballarins de dansa urbana que sabessin com s’agafa un violí. També és veritat que les grans obres, ja ho tenen, això: són prou maleables per adaptar-se a qualsevol versió i continuen funcionant, ni que sigui amb sentits diferents; també és veritat que la dansa, l’art més precari i per això el més suggestiu, és l’art que ens emplaça més a prop de la nostra condició d’animalots mamífers. Perduda la por al risc, però, ha de venir el talent, el rigor, la feinada i finalment la màgia, que ja no té recepta i que es materializa en el directe i amb el públic, tots vosaltres. Per aconseguir que tot sumi i ningú no prengui mal, perquè aquestes són les condicions del carnaval. I sobretot, per passar-ho bé. (...)

 
Extret de les notes al programa de mà, per Jordi Lara, periodista i escriptor

Comparte



La Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) es una realidad empresarial y artística gestionada desde la economía social con vocación de servicio a su comunidad.

Por ello, nuestro proyecto tiene esta triple dimensión: artística, social y empresarial.

Conócenos un poco mejor
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Ficosa Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia Festival Sitges
+ Veure tots
Amunt