News

Tosca · G. Puccini


 




13 març 2021 | 18.30 h                   
Palau de la Música Catalana | Barcelona






PROGRAMA
 

GIACOMO PUCCINI (1858-1924)
Òpera Tosca (versió concert)

 
Òpera en tres actes (Sobretitulada en català).
Text de Giusseppe Giacosa i Luigi Illica, segons l’obra La Tosca de Victorien Sardou. 
Estrenada al Teatre Costanzi de Roma, el 14 de gener de 1900. 
 
L’acció es desenvolupa a Roma, el juny de 1800
 
Acte primer. Església de Sant’Andrea della Valle
Acte segon. Pis superior del Palau Farnese
Acte tercer. Terrassa superior de Castel Sant’Angelo




 
Maribel Ortega, Floria Tosca
Enrique Ferrer, Mario Cavaradossi
Luís Cansino, Baró Scarpia
Alejandro Baliñas, Césare Angelotti
Pau Armengol, Sagristà
Joan Garcia Gomà, Spoletta
Susana García, Veu del pastor
Quim Cornet, Sciarrone
Fabián Reynolds, Carceller
 
Carles Ortiz, director d’escena
Jordi Galobart, escenografia
Nani Valls, il·luminador
Vestuari: AAOS
 
Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Sergi Roca, director
Orquestra Simfònica del Vallès



PRODUCCIÓ I ORGANITZACIÓ
Fundació Òpera a Catalunya




 


Autoritarisme, tensió i espectacle
Per Albert Ferrer Flamarich, musicògraf, historiador de l’art, crític del Diari de Sabadell i col·laborador dels programes “Parlem d’òpera” i “L’espia de Mahler” a Ràdio Sabadell 94.6 FM.


Basada en l’obra teatral de Sardou, Tosca és una òpera d’estètica realista considerada per Puccini com una obra sense proporcions excessives, que no exigia superabundància de música ni esdevenia un espectacle decoratiu.
 
El compositor es va esforçar per bastir un llenguatge original, atrevit i expressionista amb moments poètics, dissonants i altres impressionants com el Te Deum, d’ascendència meyerbeeriana i extret d’un antic llibre d’oracions. Puccini també es va documentar en l’ambientació d’escenaris reals i propers com l’església de Sant’Andrea della Valle (toc de campanes de l’època, inclòs), el palau Farnese i el Castell de Sant’Angelo, en temps de la cacera de republicans a l’època del Papa Pius VII el 1800.
 
En destaquen les àries convertides en hits del repertori pel seu cop d’efecte que eixampla el temps psicològic i focalitza l’atenció. Es construeixen per melodies no gaire desenvolupades, directes i que flueixen des d’una entrada tènue cap una intensitat creixent i el registre agut. H.o prova el lament-pregària “Visi d’arte” de Tosca: una dona, passional, gelosa, decidida i valenta que arriba al Do sobreagut a “Io quella lama” però que ens commou més per la força i el dramatisme, especialment quan no canta. El mateix límit té agut té Cavaradossi a la famosa arietta “Vittoria!” després de ser torturat. El rol requereix un tenor líric de centre i agut cabalosos, domini de la línia (“Recondita armonia” i “E lucevan le stelle”) que en retrati la calidesa, honestedat, sensualitat i el compromís amb els seus ideals polítics. Enfrontats a ells, l’autoritari, sàdic i maquiavèl·lic Scarpia necessita d’un baríton dramàtic de veu ampla, centre flexible i gran sentit del fraseig i de la dicció per exhibir el caleidoscòpic ventall de matisos i intencions. És un tirà mogut per l’ambició de poder i el desig sexual per Tosca, com a ominoses forces desencadenants de tots els esdeveniments dels protagonistes com expressa a “Gia mi dicon venal”.
 
Són tres rols singulars, ben definits, immersos en una acció trepidant, dramatisme creixent i tensió continuada amb tres factors preeminents. Primer: una dramatúrgia basada en l’exploració psicològica i en la música. Aquesta es basteix sobre nombrosos leitmotivs i jocs de polaritats extremes en dinàmiques, estils musicals i en la redistribució del cant entre les veus i l’orquestra. En segon lloc: l’estil conversacional i declamat  (parlato i xiuxiueig, inclosos) contrastat pel lirisme expansiu en una vocalitat d’alenades bròfegues i delicades.
 
I, per últim, el paisatge sonor creat per la reducció de la música a un teló de fons i per la intervenció de recursos acusmàtics. Les controscenes reforcen la percepció de realisme i melodramatitzen el temps i l’escena cercant la fascinació a partir de l’emoció i la sorpresa.
 
 
 






BIOGRAFIES


MARIBEL ORTEGA, soprano
TOSCA

Nascuda a Jerez de la Frontera, es titula en Cant per la Guildhall School of Music and Drama de Londres i en el Conservatori Superior de Música del Liceu amb Enriqueta Tarrés. Guanyadora de nombrosos concurs lírics i beques com: Rosa Maria Tarruel, Otoño Lírico Jerezano, Mirabent i Magrans, Germans Pla, Ciudad de Zamora, Jaume Aragall, ha rebut el premi Cantant Revelació de la crítica dels Amics del Liceu pel seu Lady Macbeth (2007, Sabadell) i Millor veu femenina dels Amics del Teatre Principal de Palma per Nabucco (2016, Palma). Va començar la seva carrera amb el rol de Norma del cicle Òpera a Catalunya (2006), i, des de llavors, ha interpretat la majoria dels rols protagonistes del repertori líric dramàtic tant a Espanya com a l’estranger. Entre ells destaquem les col.laboracions amb el Gran Teatre del Liceu (Ortlinde, Die Walküre, 2014), l’Ópera de Oviedo (Abigaile, Nabucco, 2015; Brünnhilde; Siegfried, 2017; Helmwige, Die Walküre, 2015 i Turandot, 2012), amb el Teatro São Pedro de Brasil (Lady Macbeth, Macbeth), en el Palau de les Arts sota la direcció de Davide Livermore i Roberto Abbado (Elena, I Vespri Siciliani, 2016); en el Festival de Peralada (Cio-cio-san cover, Madama Butterfly, 2017) i en el Teatro alla Scala sota la direcció musical de Valery Gergiev i Pier Giorgio Morandi (Lady Macbeth cover, Macbeth, 2013). Una relació especial la uneix a Òpera a Catalunya amb la que ve col.laborant des del principi de la seva carrera i on destaquem al menys les seves interpretacions d’“Un ballo in maschera” (2007), Suor Angelica (2008), Il Trovatore (2009), Turandot (2015) i Otello de Verdi (2016).




ENRIQUE FERRER, tenor

MARIO CAVARADOSSI

Neix a Madrid. Comença els seus estudis en el Real Conservatorio de Música. En breu es becat per l’Academy of Vocal Arts de Filadelfia on es gradua en art líric sota la tutela de Christopher Macatsoris i Bill Schuman perfeccionant-se posteriorment a Madrid i Milà amb el Mestre Vincenzo Spatola. Ha estat premiat en varis concursos de cant com: Logroño, Jaume Aragall, Ernesto Lecuona a La Habana i Luciano Pavarotti a Filadelfia. Desde molt temprana edat és un cantant asidu als principals teatres i auditoris espanyols on desenvolupa un repertori notable tant de sarsuela com d’òpera. En l’àmbit internacional li avalen teatres com: Teatro de la Ópera de Roma, Teatro Carlo Fenice de Génova, Teatro de La Fenice de Venezia, Teatro Rossini de Pesaro, Teatro Massimo Bellini de Catania, Teatro Lirico de Cagliari, Teatro Comunale Alighieri de Ravenna, Ópera de Montecarlo, Teatro Châtelet en Paris, en les Operas de Montpellier, Lyon, Rouan, Versalles, Estrasburgo, en la Ópera de Colonia en Alemania entre molts d’altres. Ha cantat en festivals d’òpera tan prestigiosos com: Arena de Verona, Festival Giacomo Puccini de Torre del Lago, Festival Internacional de Ópera de Aspendos o Festival Internacional de Música y Danza de Granada. Amb l’AAOS recentement ha participat en títols com Otello, Manon Lescaut, Carmen, Pagliacci i Cavalleria rusticana.








 


LUIS CANSINO, baríton
BARÓ SCARPIA
 
Baríton d’origen gallec, és habitual en importants temporades internacionals d’òpera, destacant com Sulpice / La fille du regiment, Dulcamara / L’elisir d’amore, Lluna / Il trovatore, Germont / La traviata, Monforte / I vespri siciliani, Sharpless / Madama Butterfly, Scarpia / Tosca o els protagonistes de NabuccoMacbethRigolettoSimon Boccanegra, i Falstaff. Ha participat en les estrenes mundials de El canto de los volcanes i La marimba arrecha, ambdues de Álvarez del Toro, Fuenteovejuna (Muñíz) i La casa de Bernarda Alba (Ortega) així com en la recuperació d’Ezio (Händel), La Dolores (Bretón), El sueño de una noche de verano (Gaztambide), i Rénard the fox (Stravinsky). Destacat intèrpret de sarsuela, va rebre el 2015 el Premi a la Trayectoria Profesional de la Asociación Española de Amigos de la Lírica a. Ha estat guardonat per la Asociación Músico-Cultural “Pedro Lavirgen”, el Instituto Sonorense de Cultura, el Departamento de Cultura de México DF, la Fundación Arte Lírico de Bogotá i la Asociación Romanza-Ópera de Lima. Premi “Revelación Lírica» a Mèxic el 1993, va participar, el 1998, en els actes commemoratius de la Independència de Filipines, a la Gala 150 Aniversario del Teatro de La Zarzuela de Madrid (2006) i el 2010, va actuar a Le Concert Noble de Bruxelles amb motiu de la Presidència Espanyola de la Unió Europea. El 1990 va guanyar el Concurs de Cant “ Francisco Alonso “.







SERGI ROCA, director
Nascut a Sabadell, va cursar el grau mitjà de piano i violí en el Conservatori d’aquesta ciutat i posteriorment estudis de composició a l’ESMuC (Barcelona) i a Berlin. Va cursar també el Grau en direcció d’orquestra a la Hochschule für Musik de Weimar i a Detmold, i seguidament el Màster a Weimar. Durant els seus estudis de direcció d’orquestra va tenir l’oportunitat de dirigir diverses orquestres a Alemanya. El 2011 crea i dirigeix l’Igor Ensemble, conjunt per interpretar arranjaments propis de música simfònica del segle XX. Del 2013 al 2015 fou director del Collegium Musicum Weimar. El 2018 fou semifinalista del Concurs Internacional de direcció d’orquestra de l’Òpera de Niça. Entre el 2014 i el 2018 va exercir com a Segon Kapellmeister i repertorista principal en el teatre de la ciutat de Nordhausen, a Alemanya, on dirigeix òperes com NabuccoLa bohèmeL’elisir d’amore, operetes com Die Fledermaus i ballets com Romeo i JulietaEl trencanousGiselle o El llac dels cignes, entre d’altres. El 2019 debuta a l’òpera de Kiel (capital del land d’Schleswig-Holstein, Alemanya) amb Il barbiere di Siviglia i el mateix any esdevé Segon Kapellmeister de l’òpera d’aquesta ciutat, iniciant la feina el mes d’agost. En aquesta primera temporada ha dirigit títols com Lucia di LammermoorDie tote Stadt o Il viaggio a Reims.



 





COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL 
Alhora que es va fundar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS), es va crear el Cor. La seva primera intervenció fou en l’òpera Madama Butterfly de Puccini el 7 d’octubre de 1982, el dia de la presentació de l’AAOS al públic. Els 35 anys d’activitat i les 841 representacions d’òpera, sarsuela i concert han conferit al Cor una experiència molt forta dintre del món de la lírica. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu en substitució del seu cor en l’òpera Maria Stuarda de Donizetti i el públic i la premsa el van elogiar. Després de l’incendi del Gran Teatre del Liceu, es va crear la Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya, presidida per Mirna Lacambra, en pro de la reconstrucció del Teatre, i el primer conjunt que va actuar a la Rambla de Barcelona davant del Teatre del Liceu va ser el Cor de l’AAOS. El cor està format per una seixantena de cantaires de Sabadell, Barcelona i comarca. L’any 2003 en va assumir la direcció el mestre Daniel Gil de Tejada. També té la col·laboració de la pianista Andrea Álvarez. A partir del 1989, participa en el cicle Òpera a Catalunya, que, organitzat per l’AAOS, porta l’òpera a diverses poblacions catalanes.


ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL (AAOS)
El 1982, la soprano Mirna Lacambra va crear l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell per tal d’instituir un festival d’òpera a la seva ciutat, assegurant-ne la continuïtat. L’any 1987 es crea l’Orquestra Simfònica del Vallès amb la doble finalitat de servir l’òpera i de poder portar la música simfònica viva a totes les poblacions de Catalunya. El 1989 neix Òpera a Catalunya amb la idea de portar les òperes a altres poblacions. Al llarg de 37 anys s’han fet 900 espectacles a Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Viladecans, Badalona, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Olesa de Montserrat, Vic, Sitges, Tarragona, Reus, Tortosa, Valls, Cervera, Lleida, Balaguer, Girona i Figueres, i al Festival de Cap Roig i el Festival de Blanes. Fora de Catalunya s’ha anat a Andorra, Oviedo, Múrcia, Jerez de la Frontera i Montevideo. Aquest és el perfil d’una entitat activa i jove que, gràcies als socis, columna vertebral de l’Associació, i al suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell, el Ministeri de Cultura - INAEM, la Diputació de Barcelona i la Fundació Banc Sabadell, no perd la iniciativa ni el coratge al llarg dels anys.


ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

 

.

Share



Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) is an artistic company run from a cooperative model devoted to serve its surrounding community.

Therefore, our project has this triple dimension: artistic, social and enterprising.

Learn more about us
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt