News

La Cinquena de Beethoven

11 desembre 2020 | 20.30 h
Teatre La Faràndula · Sabadell




FITXA ARTÍSTICA


Marta Cardona violí
Xavier Puig director
Orquestra Simfònica del Vallès




PROGRAMA



LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827)
Egmont, op. 84: Obertura

LUDWIG VAN BEETHOVEN
Romança per a violí i orquestra núm. 2 en Fa major, Op. 50

LUDWIG VAN BEETHOVEN
Simfonia núm. 5, en Do menor, Op. 67
    I. Allegro con brio
   II. Andante con moto
  III. Allegro
  IV. Allegro. Presto




Durada aproximada: 75 minuts
Concert sense pausa





Els 250 anys de Beethoven
Lourdes Morgades

Beethoven és considerat un dels grans innovadors de la història de la música; un compositor visionari i revolucionari, que trenca les normes estilístiques de l’època i marca el rumb de la música fins avui. Ell és qui emancipa la música del patrocini dels nobles i l’església per compondre per al món. Després de la seva mort, els grans compositors van debatre intensament sobre l’inici d’una nova estètica musical.

El concert d’avui exemplifica molt bé l’evolució estilística de Beethoven, des de la primera etapa de joventut fins a la segona de maduresa. Beethoven era un músic ambiciós, disposat a demostrar la seva vàlua des de bon començament. Les obres de la seva primera etapa, a la qual pertany la Romança per a violí i orquestra núm. 2 en Fa major, són escrites sota la influència dels mestres de l’època, Haydn i Mozart, tot i que ja apunten al que faria més endavant. La Romança per a violí núm. 2 és una de les primeres obres per a orquestra que va escriure, datada el 1798, però que no es va publicar fins set anys més tard, el 1805, quan ja havia començat a treballar en la Cinquena simfonia, que no va completar fins al 1808.

Obra de gran lirisme, la romança segueix la moda de l’època a Viena, sobretot entre els violinistes compositors francesos captivats pel lirisme i l’expressivitat d’aquesta forma musical instrumental. La versió original, per a violí i orquestra, no va tenir massa èxit; en canvi, l’obra va esdevenir molt popular en els arranjaments per a violí i piano i piano a quatre mans que va fer Carl Czerny, i que van proliferar ràpidament. Escrita entre 1804 i 1808, la Cinquena simfonia és una de les obres més representatives de Beethoven i el seu primer moviment, el més característic de la música simfònica. L’inici aspre amb les quatre primeres notes (sol-sol-sol-mi bemoll), seguit d’un silenci tens ens introdueix en un viatge musical que ens porta de la foscor a la llum en el prodigiós procés de transformació al qual el compositor sotmet a tonalitat de Do menor fins a convertir-la al final en un brillant Do major.

L’obertura Egmont, de 1810, és el primer de la desena de números musicals que Beethoven va escriure com a música incidental per al drama del mateix títol de Goethe. L’obertura funciona per si sola com a peça independent. Egmont tracta de la lluita dels territoris de Flandes contra l’imperi espanyol al segle XVI i de com el comte Egmont acaba condemnat a mort.






BIOGRAFIES



MARTA CARDONA violí

S’inicia a la música gràcies al seu pare. Es forma violinísticament amb Xavier Turull, Evgeny Grach i Isabel Vilà i obté les màximes qualificacions i el premi d’honor del Conservatori Superior de Música del Liceu. Realitza diversos postgraus als conservatoris Codarts de Rotterdam, Brussel·les, i a la Universität Mozarteum de Salzburg sota els mestratges de Gordan Nikolich, Igor Oistrack i Jürgen Geise. També ha rebut consells dels violinistes Ruggiero Ricci, Michaela Martin, Abel Tomàs, Alfred Altenburguer, Serguei Fatkoulin i Hagai Shaham. Ha format part de la Jove Orquestra de la Unió Europea i de la Gustav Mahler Jugendorchester sota la batuta de Claudio Abbado, Bernard Haitink, Myung-Whun Chung i Serguei Fatkoulin. Ha estat convidada com a concertino per l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu, Kammart Ensemble, Orquestra del Penedès, etc. i ha realitzat gires i enregistraments a la Xina, Japó i Sudamèrica. També ha estat convidada com a violí co-principal de l’Scottish Chamber Orchestra, principal de la Camerata 432, Orquestra de Cadaqués, Lleidart Ensemble, violí solista de Barcelona 216 i de l’Orquestra Simfònica Camerata XXI. En l’àmbit de la música moderna, ha actuat amb Buika, Marcelo Mercadante, Manu Guix i Sílvia Pérez Cruz, amb els quals ha col·laborat en els seus últims projectes discogràfics. Ha enregistrat la música de diverses series de TV3 i de pel·lícules d’Alfonso Vilallonga. També col·labora amb Murtra Ensemble i Títeres Etcétera. Actualment és membre de la Nederlands Kamerorkest i sovint hi col·labora amb el quartet de solistes.




XAVIER PUIG director

Nascut el 1973 i natural de Cervera (Lleida), comença els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obté el Títol Superior de professor d’harmonia, contrapunt i composició, sota el mestratge de M.A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s'inicia en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudia amb els mestres J. Prats, J. Duijck, L. Heltay i J. Casas. Rep també lliçó magistral dels professor E. Ericsoni P. Cao. El 1999 és admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursa els estudis de direcció musical, sota el mestratge de L. Hager, Y. Yuassa, G. Theuring i H. Arman, entre d’altres. Al juliol del 2003 guanya el concurs per a la plaça de Director Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que desenvolupa fins al juliol del 2005.  Actualment dirigeix la Murtra Ensemble i és director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès (des del setembre 2018) i del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida (des del 2002). Ha estat director convidat d’orquestres nacionals i internacionals com l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra i Cor de RTVE, l’Orquestra Pablo Sarasate, la Joven Orquesta Nacional de España, l’Orquestra de Cambra d’Andorra, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, entre d’altres. Ha enregistrat per a segells com Verso, Catalunya Música, Universität für Musik-Wien, o Ars Harmonica-La mà de Guido, amb qui ha editat un disc de música religiosa inèdita de Mompou i Blancafort.




ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)

Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.








Share



Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) is an artistic company run from a cooperative model devoted to serve its surrounding community.

Therefore, our project has this triple dimension: artistic, social and enterprising.

Learn more about us
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt