News

Festival de valsos i danses

Arrenca la tradicional gira de Valsos i Danses de la Simfònica del Vallès

La formació vallesana realitzarà 12 concerts i visitarà 10 poblacions catalanes entre el 15 de desembre i el 4 de gener

Andrés Salado, el popular director mediàtic, serà el conductor d'aquesta nova edició que comptarà amb la col·laboració de les sopranos Sara Blanch i Elena Copons 
 



El proper diumenge 15 de desembre el Teatre Can Massallera de Sant Boi de Llobregat serà l'escenari que donarà inici a una nova gira del tradicional Festival de Valsos i Danses de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Enguany, el jove director madrileny Andrés Salado, popular per la seva participació com a jurat en el reality show de TVE "Prodigios", serà l'encarregat de dirigir els 12 concerts que l'Orquestra Simfònica del Vallès realitzarà en 10 poblacions catalanes, del 15 de desembre de 2019 al 4 de gener de 2020.

I com ja va sent tradicional, comptarem també amb la col·laboració de forma alternada de les sopranos Sara Blanch i Elena Copons, que es repartiran les actuacions durant tota la gira.

Com a novetat, aquest any, l'OSV ofereix dos concerts al Palau de la Música Catalana: dissabte 21 de desembre (18.30h) dins el cicle Simfònics al Palau i un segon concert extraordinari el diumenge 22 de desembre (17.30h). 

Les altres parades de la gira són:

Diumenge 15 desembre / 19 h / Can Massallera (Sant Boi de Llobregat)
Divendres 20 desembre / 20.30 h / Teatre Joventut (L'Hospitalet de Llobregat)
Dissabte 21 desembre / 18.30 h / Palau de la Música Catalana
Diumenge 22 desembre / 17.30 h / Palau de la Música Catalana
Dijous 26 desembre / 21 h / Centre Cultura Terrassa 
Divendres 27 desembre / 20.30 h / Auditori Enric Granados (Lleida)
Dissabte 28 desembre / 19 h / Teatre La Faràndula (Sabadell)
Diumenge 29 desembre / 11.30 h / Teatre La Faràndula (Sabadell)
Dilluns 30 desembre / 21 h / Teatre La Sala (Rubí)
Dimecres 1 gener / 21 h / Casino Ceretà (Puigcerdà)
Divendres 3 gener / 21 h / Teatre Fortuny (Reus)
Dissabte 4 gener / 20.30 h / 
L'Atlàntida (Vic)




El menú de Nadal



I PART

Eduard Strauss: Carmen-Quadrilla

Eduard Strauss (1835-1916) va ser la baula més dèbil de l'empresa familiar Strauss & Brothers que amb el pols ternari del seu producte estrella, el vals, monopolitzà el mercat musical vienès durant gran part del segle XIX. El germà petit de Johann II i Josef destacà més com a director d'orquestra que com a compositor. La polca ràpida va ser la seva especialitat. A la mort dels seus germans dirigí l'orquestra Strauss fins a l'any 1901, en què tancà portes l'empresa familiar. La quadrilla és una dansa d'ascendència francesa integrada per un conjunt de contradanses, normalment 5, que solen ser ballades per quatre parelles que formen un quadrat, o per dues, una parella davant l'altra, formant un quadre.

Johann Strauss II: Gitana-Galopp 
El Gitana-Galopp (Kettentanz 1839) utilitza temes preexistents d’inspiració espanyola que podem escoltar a l'ària "Flamme vengeresse" de l'òpera  Le Domino Noir, del compositor francès Daniel AuberAuber va dur d'excursió la tonada per diferents obres seves, a saber, l'òpera La Muete de Portici i el ballet La Gitana. Quan el ballet es representà a Viena l'any 1839, Johann Strauss II (1825-1899) s'apropià de la melodia per bastir la Gitana-Galopp.

Juventino Rosas: Sobre las olas, vals
Violinista i compositor nascut a Mèxic, el 1888 trobà el seu  moment de glòria en compondre la tonada "Junto al Manantial" , que aviat mudà el nom pel de "Sobre las olas"  inspirant-se en la remor del riu que voreja una de les 16 demarcacions territorials de la Ciutat de Mèxic, la Magdalena Contreras. Encisat per la tonada, el president de Mèxic Porfirio Díaz li regalà un piano que el compositor va vendre de seguida per pagar una part dels seus deutes. La resta la va liquidar venent el drets d'autor del vals "Sobre las olas" a l'empresa dels Estats Units Wagner and Lieven per només 45 pesos. Juventino Rosas va morir a Cuba a l'edat de 26 anys. Avui és enterrat a la Rotonda de las Personas Ilustres de la ciutat de Mèxic.

Amadeu Vives: "Intermedi" de Bohemios
"Bohemios" és una sarsuela amb música d'Amadeu Vives (1871-1932)  i llibret de Guillermo Perrín inspirat en la mateixa obra que de la que va néixer La Boheme de Puccini: "Escenes de la vida bohemia" d'Henry Murger. Estrenada a Madrid l'any 1904 amb un èxit que es perllongà en el temps, representant-se més de 18 mil vegades en els 20 anys següents a la seva primera representació.

Manuel Fernández Caballero: "No sé qué siento aquí" de Chateau Margaux
"Chateau Magaux" és una sarsuela en un acte estrenada a Madrid l'any 1877 composta per Manuel Fernández Caballero (1835-1906), autor també de "El Dúo de la Africana" i "Gigantes y Cabezudos". Amb aquesta ària es presenten les sopranos que col·laboraran amb nosaltres en aquest programa de Valsos: Sara Blanch Elena Copons. Les dues àries del concert, giren al voltant d'un tòpic de les dates nadalenques, els excessos amb el beure.

Gerónimo Giménez: "Intermedi" de La boda de Luís Alonso
Tancarem la primera part del concert amb una de les pàgines simfòniques més celebrades de la sarsuela: L'Intermedi de La boda de Luís Alonso, partitura estrenada l'any 1897 al Teatro de la Zarzuela de Madrid, que podríem descriure com la segona part d'una sarsuela anterior del mateix autor "El baile de Luis Alonso" (1896). Gerónimo Giménez (1854-1923) va néixer a Sevilla i completà la seva formació com a violinista i director d'orquestra al Conservatori de París (1874-77)  a on va guanyar el primer premi en harmonia i composició, quedant per davant del seu company d'aula, Claude Debussy. Com a director va dirigir l'estrena a Espanya de l'òpera Carmen de Bizet.



II PART

Johann  Strauss II: El ratpenat, obertura 
Obrim la segona part amb l'Obertura de l'opereta El ratpenat de Johann Strauss II,  una brillant fantasia orquestral sobre algunes de les millors idees de la partitura. L'estrena de El ratpenat va tenir lloc el 5 d'abril del 1874, en un moment de greu depressió econòmica. Pocs menys d'un any abans, el 9 de maig de 1873 la Borsa de Viena s'havia esfondrat en el primer gran  "Black Friday"  del capitalisme.

Johann Strauss II: Perpetuum Mobile
Una música sense final que es va repetint fins a l'infinit ha estat un recurs simpàtic utilitzat per diversos compositors, des de Mendelssohn Rimski Korsakov passant per Paganini. Els tres germans Strauss al capdavant cadascun d'una orquestra diferent que anava recollint el relleu, estrenaren per a fatiga dels dansaires aquesta encisadora obra l'any 1860.

Leroy Anderson: La màquina d'escriure
Leroy Anderson
 (1908-1975) és el compositor americà de peces breus esquitxades de bon humor més sovintejat en programes de concerts sense ànim de salvar el món o la teva ànima. La màquina d'escriure, estrenada l'any 1950 per la Boston Pops n'és un bon exemple, amb una ara ja desfasada màquina d'escriure com a instrument solista.

Jacques Offenbach: Ària "Ah! Quel dinner" de l'opereta La Périchole
(Elena Copons, soprano)
La Périchole (1868), en català "la petita xola" era el malnom amb què el virrei del Perú (1755-61), el català Manel d'Amat i Junyent, anomenava a la seva amant, l'actriu peruana Micaela Villegas. L'escriptor Prosper de Mérimée, fascinat per Espanya, autor de la novel·la Carmen que Bizet convertiria en òpera, va convertir la relació entre el virrei i l'actriu una obra de teatre en un acte "La carrossa del Sant Sacrament". Jacques Offenbach (1819-1880) convertí aquest text en una opereta farcida de seguidillas, boleros, galops i simpàtiques àries com "Ah! Quel dinner je viens de faire" que cal cantar en un estat de total embriagadesa.

Johann Strauss II: Ària "Mein Herr Marquis" de l'opereta El ratpenat
(Sara Blanch, soprano)
Coneguda també com l'Ària d'Adele, una cambrera que ha manllevat un dels vestits de la seva mestressa sense permís i que ha anat a una festa, també sense permís, és reconeguda allà pel marit de la seva mestressa. En aquesta ària, prova de convèncer-lo que està equivocat en riure amb menyspreu de la idea que una dona tan glamurosa com ella podria ser una humil cambrera.

Amb dues obres més de Johann Strauss II: la polca ràpida Sota llamps i trons (1868) i l'imprescindible vals  El bell Danubi blau (1866) tancarem el programa oficial del Festival de valsos i danses d'enguany.

Sara Blanch i Elena Copons, sopranos
Andrés Salado, director
Orquestra Simfònica del Vallès    
       


Andrés Salado, director


Andrés Salado és un dels directors d'orquestra espanyols més destacats de la seva generació. Nascut a Madrid el 1983, va iniciar la seva formació musical estudiant piano, violí i flauta barroca, optant finalment per especialitzar-se en la percussió, el títol va obtenir al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.

Posteriorment, atret pel so orquestral que escoltava en les seves nombroses intervencions bé com a col•laborador o com a membre titular d'orquestres com la Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid, Jove Orquestra Nacional d'Espanya o l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, entre d'altres, va començar seus estudis de direcció orquestral. S'ha format amb els mestres Miguel Romea, Peter Rundell, Jorma Panula, Sandro Gorli, Peter Gülke, Peter Eötvös i Antoni Ros Marbà. Ha dirigit gran part de les principals orquestres espanyoles, com l'Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Simfònica de RTVE, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Reial Filharmonia de Galícia, Oviedo Filharmonia, Real Orquestra Simfònica de Sevilla, les orquestres simfòniques de Madrid, Bilbao, Tenerife, Navarra, Euskadi, Extremadura, Illes Balears, València; també les joves orquestres d'Extremadura, Galícia, Sevilla, Comunitat de Madrid i la Jove Orquestra Nacional d'Espanya. A nivell internacional, ha dirigit importants agrupacions: Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic, Orquestra Simfònica de Yucatán, Orquestra Simfònica de Porto "Casa da Musica", Divertimento Ensemble, Salzburg Chamber Soloist a la Mozarteum Sommerakademie i la Lucerne Festival Academy Orchestra al Festival de Lucerna, entre d'altres. La seva incursió en el món de l'òpera és igualment brillant, dirigint Il barbiere di Siviglia de G. Rossini, Il segreto di Susanna d'E Wolf-Ferrari, The Telephone de G.C. Menotti i Macbeth de G. Verdi.

Guanyador del premi Princesa de Girona d'Arts i Lletres 2016, Andrés Salat és Director Artístic i Titular de la Jove Orquestra d'Extremadura i de l'Orquestra Opus 23.




Share



Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) is an artistic company run from a cooperative model devoted to serve its surrounding community.

Therefore, our project has this triple dimension: artistic, social and enterprising.

Learn more about us
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt