Notícies

Torna el Festival de valsos i danses de l'OSV

El Festival de Valsos i Danses és el «gira el món i torna al Born» de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Un any més recordem el caràcter cíclic de la vida a través de la dansa ternària més celebrada del planeta: el vals. Acompanyaran a la expresió més civilitzada del número tres, els batecs de les danses binàries que esclaten d'alegria a diferents indrets del planeta, i que abasten des de la gelada Rúsia a l'ardent Cuba. Per recordar que hi ha música que es pensa amb els peus abans que amb el cap i per rebre un nou any amb esperances que sàpiguen ballar.

Com cada any, l'Orquestra Simfònica del Vallès celebra el Nadal amb el Festival de Valsos i Danses.  En aquesta ocasió, el director serà el mestre Diego Martín-Etxebarria, i la solista convidada, la mezzo Anna Alàs, que participarà en tots els concerts de la gira menys, per raons professionals ineludibles, el del 22 de desembre al Palau de la Música Catalana que comptarà amb la participació de Marta Valero. La gira que enguany visita 8 ciutats diferents de la geografia catalana tot celebrant 9 concerts comença dissabte que ve:

Dissabte 22 desembre / 18.30 h / Palau de la Música Catalana
Diumenge 23 desembre / 19 h / Teatre Can Massallera (Sant Boi de Llobregat)
Dimecres 26 desembre / 21 h / Centre Cultural Terrassa 
Dijous 27 desembre / 20.30 h / Auditori Enric Granados (Lleida)
Divendres 28 desembre / 21 h / Teatre La Sala (Lleida):
Dissabte 29 desembre / 20.30 h / La Faràndula (Sabadell) 
Diumenge 30 desembre / 11.30 h (matinal) / La Farándula (Sabadell)

Dimarts 1 gener / 21 h / Teatre Casino Ceretà (Puigcerdà)
Divendres 4 gener / 21h / Teatre Fortuny (Reus)



El programa musical


El programa segueix l'esquema de les darreres temporades que tot i mantenir, l'esperit vienès i festiu com a cor del programa, amplia el caràcter internacional del repertori de danses i suma la incorporació d'una cantant solista:

JAQUES OFFENBACH: Obertura Orfeu als Inferns
El mateix any que l'Ajuntament de Barcelona aprovava el pla per eixamplar la ciutat més enllà de les seves muralles, 1858, Jacques Offenbach (1819-1880) estrenava a París una opereta que eixamplava les fronteres del teatre musical, "Orphée aux enfers".  Aquesta sàtira pren l'excusa del mite d'Orfeu i Eurídice per fer una crítica ferotge dels polítics i la societat del Segon Imperi Francès, culminant amb un galop infernal que poc després esdevindria en el símbol del ball més provocador de l'època, el Can-Can.  

EDUARD TOLDRÀ: Floreix l'Ametller
Eduard Toldrà (1895-1962) és un dels músics més importants de la història de la música de Catalunya del segle XX. Referència musical del Noucentisme, la seva polifacètica tasca com a violinista, compositor i director d'orquestra (creador de l'orquestra municipal de Barcelona l'any 1944) van bastir el pilar damunt del qual se sostenia la dignitat de la música en aquest país durant  les tres primeres dècades de la dictadura franquista. D'ell, interpretarem l'orquestració que n'ha fet el compositor català i arrenjador Òscar Senén de la cançó "Floreix l'Ametller" estrenada al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 3 de febrer de 1929, per Concepció Badia i Alexandre Vilalta en un concert organitzat per recollir diners per erigir un monument al poeta Ignasi Iglesias, mort l’any anterior a Barcelona, i autor del text de la cançó que interpretaran les solistes Anna Alàs i Marta Valero (en el concert del Palau).

JESÚS GURIDI: Amorosa
Contemporani d'Eduard Toldrà , el compositor basc Jesús Guridi (1886-1961) va desenvolupar la seva obra bevent de les fonts de la música tradicional del seu país que emmarcà dins l'estètica del romanticisme tardà. La Simfònica interpretarà el moviment Amorosa, pertanyent a una de les seves obres més conegudes: "Diez Melodías Vascas".

GEORGES BIZET: Aragonesa i Havanera de la suite Carmen
L'any 1873, Georges Bizet (1838-1875) va rebre l'encàrrec de l'Opera-Comique de París de compondre una òpera basada en la novel·la Carmen de Prosper Mérimée escrita 30 anys abans. La preparació de l'òpera va ser tortuosa en tots els sentits abastant des del rebuig d'un llibret titllat d'escandalós, fins a les queixes dels músics per les dificultats d'interpretar la música de Bizet, passant per dimissions dels responsables de la producció i la negativa a assumir el paper principal per part de cantants de prestigi. L'estrena va ser un fracàs de crítica i públic. Bizet va morir molt poc després, sense tastar ni un bocí de l'esclatant èxit que l'òpera va assolir anys després. Anna Alàs i Marta Valero posaran veu a l'havanera de Bizet.

SERGUEI PROKÓFIEV: Troika
L'any 1933 Serguei Prokófiev (1891-1953) va rebre l'encàrrec de compondre la música d 'una de les primeres pel·lícules sonores de la Unió Soviètica, "El Tinent Kijé" amb guió del novel·lista Yuri Tynianov. A la fi, una sàtira sobre la por reverencial que provoca el poder. Aquesta va ser la primera partitura que Prokófiev va crear després de retornar al seu país, del qual va estar absent des de l'any 1918. De la Suite del Tinent Kijé es recrearà el número Troika (Trineu).

DIMITRI XOSTAKÓVITX: Vals Núm. 2 
El Vals N.2 de Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) pertany a la Suite per a orquestra de varietés, que el compositor rus va dissenyar integrant diferents obres seves pertanyents la majoria a bandes sonores de pel·lícules. Així, l'origen del Vals Núm. 2 és la pel·lícula "El primer esglaó" (1955). De fet, l'origen més probable de la tonada d'aquest Vals és espanyol, doncs alguns estudiosos defensen la tesi que Xostakóvitx va trobar la inspiració després d'escoltar cantar la cançó Yo te daré a un dels "nens de la guerra" espanyols que foren enviats a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil, doncs els seus primers compassos són sospitosament  semblants al Vals Núm. 2.

ARTURO MÁRQUEZ: Conga del Fuego
La primera part es tanca amb una dansa d'origen cubà filla dels esclaus negres, la Conga. En aquest cas, la Conga del Fuego del compositor mexicà Arturo Márquez (1950) més conegut sobretot per ser l'autor d'una altra dansa d'origen cubà que arrelà a Mèxic durant la dècada del 50 del segle passat, el Danzón N. 2.  Després de flirtejar durant un temps amb la música contemporània, Márquez va decidir compondre una música que fos entesa per la gent, segons ell la veritable destinatària de l'art, i no per a les sofisticades elits intel·lectuals.

MIKHAÏL GLINKA: Obertura Russlan i Ludmilla 
Durant un viatge per Itàlia el compositor rus Mikhaïl Glinka (1804-1857) va trobar el convenciment de fer amb la música russa el mateix que havien aportat Donizzeti i Bellini a la música italiana. Glinka es descobrí com a rus i per tant havia de crear música russa. Un cop aconseguit el favor del tsar després de compondre l'òpera "Una vida per al Tsar", el 1842, estrenà l'òpera Russlan i Ludmilla basat en un poema de Puixkin. 

GIOACHINO ROSSINI: Una voce poco fa, ària d'El barber de Sevilla
Una voce poco fa (Fa poc una veu... aquí en el meu cor sonava) és, al costat del "Largo al Factotum",  l'ària  més celebrada de l'òpera "El barber de Sevilla" (1816)  de Gioachino Rossini (1792-1868). El text expressa la determinació de Rosina per conquerir el cor de Lindoro. Una oportunitat de lluïment per a les cantants Anna Alàs i Marta Valero. No és sobrer, sobretot per aquestes dates, recordar la vessant gastronòmica de Rossini doncs li devem el perfeccionament fins a l'exquisidesa dels canalons a través d'afegir-hi tòfona i foie, els seus ingredients predilectes, a la recepta original. Bon profit!

JOHANN STRAUSS (fill): Vals de l'Emperador
L'orquestra interpretarà una versió amb talls d'aquest cèlebre vals que de fet, s'hauria de dir, Vals dels Emperadors, doncs va ser imaginat per Johan Strauss (fill) (1825-1899) per celebrar la trobada a Berlín entre el Kàiser Guillem II i l'emperador Franz Josef l'any 1889. El nom original del Vals era "Mà a mà" però algú el va trobar massa frívol tenint en compte que hi havia emperadors pel mig, i finalment Strauss li va posar el nom amb què  ha passat a la història: Kayser Walzer.

CHARLES WILLIAMS: Devil's Galop 
El Galop del Diable era la tonada del serial de ràdio de la BBC Dick Barton- Special Agent composta pel músic britànic Charles Williams (1893-1978) compositor sobretot de bandes sonores de pel·lícules i sèries. Aquesta peça, que dirigirà el timpani solista de l'OSV Marc Cabero, servirà perquè els intèrprets de percussió realitzin un gag que han preparat amb Santi Serratosa, músic especialitzat en body percussion. 

JOHANN STRAUSS (fill): Sota llamps i trons i Al bell Danubi Blau
I després d'aquesta simpàtica obra de Williams, acararem la recta final del concert amb dues obres més de Strauss fill:  la polca ràpida "Sota llamps i trons" i l'indispensable "Al bell Danubi Blau" (1867) que va néixer com a obra per ser cantada per un cor abans d'esdevenir el símbol del vals per excel·lència. La història explica que després de la seva estrena Strauss (fill) va dir: "Que el dimoni s'endugui aquest maleït vals. Només em sap greu per la coda, pensava que agradaria més."

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Ficosa Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia Festival Sitges
+ Veure tots
Amunt