Notícies

Rhapsody in blue de Gershwin

9 octubre 2021 | 18.30h
Barcelona | Palau de la Música Catalana   


 Programa de mà en PDF 



PROGRAMA


MARCO MEZQUIDA
RHAPSODY IN BLUE DE GERSHWIN

 
I PART
 
L. BERNSTEIN (1918-1990)
Slava! Una obertura política
 
GEORGE GERSHWIN (1898-1937)
Rhapsody in blue
 
 
II PART
 
DMITRI XOSTAKÓVITX (1906-1975)
Simfonia núm. 5, en Re menor, op. 47
     I. Moderato
    II. Allegretto
   III. Largo
   IV. Allegro non troppo
 
 
DMITRI XOSTAKÓVITX 
Tahiti trot, op. 16 (orquestració de Tea for two)



Marco Mezquida piano
Marko Lohikari contrabaix
David Xirgu bateria
Xavier Puig director
Orquestra Simfònica del Vallès


Concert enregistrat i emès en directe per Palau Digital (www.palaudigital.cat)

Durada aproximada:  110 minuts


Amb la col·laboració de:  





RHAPSODY IN BLUE DE GERSHWIN!


Un dels grans al·licients de l’Orquestra Simfònica del Vallès és oferir-nos, a banda de les imprescindibles cites amb el classicisme més reconfortant (i aquesta temporada n’hi ha per sucar-hi pa), algun tast de música més contemporània que als melòmans més decimonònics els pot fer arrufar el nas. Perquè sí, admetem que escoltar música del segle XX ens pot fer (a alguns) una mica de respecte. 
 
Bé, doncs un concert d’aquesta mena és el que tenim avui: un repertori en què es barregen música americana i música soviètica, èxits que van néixer de fracassos estrepitosos i, fins i tot, un parell d’homenatges al musical. 
 
Començar-lo amb el gran Leonard Bernstein ja és un què. La breu Slava! Una obertura política (1977) la va compondre en homenatge al músic rus Mstislav Rostropòvitx (el títol Slava! fa referència al seu nom de pila), i els dos temes de la composició estan basats en 1600 Pennsylvania Avenue, el musical fallit que Bernstein havia estrenat només un any abans. 
 
Ja que parlem de musicals, una de les peces del concert és l’arranjament que Dmitri Xostakóvitx va fer de “Tea for two”, la famosa cançó de la comèdia musical No, no, Nanette, que Youmans (música) i Caesar (llibret) havien estrenat l’any 1925. Xostakótitx va apostar 100 rubles amb el director d’orquestra Nikolai Malkó que seria capaç de fer un arranjament de la peça de memòria, en menys d’una hora i havent-la escoltat només un cop. Òbviament, va guanyar.
 
L’episodi, però, en què Xostakóvitx va ser derrotat va tenir lloc el 1936, quan va estrenar a Leningrad –actualment Sant Petersburg– l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk. Malgrat l’èxit que va tenir, un article que va aparèixer al diari Pravda desqualificava la peça perquè no s’ajustava als cànons estètics i formals que propugnava el règim, i d’un dia per l’altre el músic va passar a ser un enemic del poble que feia música “decadent”. Per reconciliar-se amb el règim, uns quants mesos més tard va estrenar la Simfonia número 5 (1937), molt més convencional que la peça precedent, però amb una sèrie d’elements (melodies alegres i fanfàrries, però també angoixa i dolor), que l’han convertit en una de les més populars del compositor. 
 
I en aquest concert no hi podia faltar la peça que hi dona el títol i que barreja magistralment classicisme i modernitat, Rhapsody in blue (1924), que George Gershwin va compondre per a piano i banda de jazz. És cèlebre l’anècdota que fa referència a la creació d’aquesta obra: el director de jazz Paul Whiteman va convidar el músic a compondre una peça per a un concert en el qual s’estrenarien altres peces contemporànies; Gershwin va refusar amablement la invitació, però en llegir al diari New York Tribune que s’havia anunciat que ell hi participaria, es va veure obligat a acceptar-ho. 
 
Inspirat en els sons, els sotracs, els ritmes i els brunzits d’un viatge amb tren a Boston, Gershwin va enllestir la peça en només tres setmanes. L’entusiasta resposta del públic va contrastar amb les crítiques, que van ser dispars, però l’èxit de la peça ha arribat fins als nostres dies. 
 
Ja ho veieu: avui tenim un tast ben representatiu (i atractiu) de la música del segle XX. Després d’escoltar-lo, la música del segle passat ja no ens farà arrufar el nas. Gaudim-ne!
 
 
Albert Beorlegui i Tous 
Divulgador musical

 



BIOGRAFIES

Marco Mezquida, piano

Hi ha un gran consens entre la premsa, els programadors, el públic i els seus mateixos col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants en l’escena musical de la Península en dècades, i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari del món. Nascut a Menorca el 1987, es va llicenciar a l’ESMUC de Barcelona el 2009 i des de llavors ha enregistrat vint discos liderant els seus propis projectes i uns altres quaranta en diversos projectes al costat dels millors músics de país. Ha actuat en importants sales de més de trenta-cinc països: Tòquio Jazz, Kölner Philharmonie, Wiener Konzerthaus, SESC Sao Paulo, Hong Kong Arts Festival, Elbphilharmonie o Auditorium Parco della Musica.
 
Ha col·laborat amb llegendes del jazz com Lee Konitz i ha destacat pels seus projectes com a líder: Ravel’s Dreams, Chicuelo-Mezquida, Talismán, piano sol, el duo al costat de Sílvia Pérez Cruz, el trio de jazz acompanyat pel contrabaixista Marko Lohikari i el bateria David Xirgu i el tàndem amb Sol Picó. Una desena de premis distingeixen la seva intensa carrera musical: Premi Ciutat de Barcelona, ​​Premi Alicia, Enderrock, Músic de l’Any en 4 ocasions per l’AMJM.

 

Xavier Puig, director
 
És director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, del Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida, i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Girona.
 
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), on començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí, per ampliar-los amb la composició al Conservatori Professional de Badalona. Paral·lelament s’inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment amplià la formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.
 
Ha estat director assistent de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España) i de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Ha estat director convidat per nombroses orquestres del país, amb una especial vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48.
 
És professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i dirigeix el Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa des de 2017. Ha enregistrat obres d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les 6 primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.




Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)
 
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
 
 

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt