Notícies

Òpera: La flauta màgica

28 novembre 2020 | 18.30 h
Palau de la Música Catalana

20 desembre 2020 | 18.30 h
Palau de la Música Catalana


El príncep Tamino, perseguit per una serp, s’interna en els dominis de la Reina de la Nit, que li mostra un retrat de la seva filla Pamina, segrestada pel malvat Sarastro. Tamino s’enamora de la noia en veure la seva imatge, i la Reina promet donar-li la mà de la seva filla si la rescata. Junt amb Papageno, l’home-ocell, Tamino s’endinsa en territori de Sarastro, però s’adona que el mal l’encarna la Reina i no Sarastro. Però per poder-se establir lluny de la Reina amb la seva estimada ha de superar una sèrie de proves i, una vegada superades, els amants es reuneixen i demostren que el bé triomfa sobre el mal.




PROGRAMA




WOLFGANG A. MOZART (1756-1791)
Òpera La flauta màgica (versió concert)


Singspiel en dos actes (sobretitulat en català).
Text d’Emmanuel Schikaneder i traducció al català de Feliu Formosa.
Estrenat al Theater auf der Wieden (Viena), el 30 de setembre de 1791.


Carles Pachón Papageno
Marc Sala Tamino
Serena Sáenz Pamina
Jeroboám Tejera Sarastro
Sara Blanch Reina de la Nit

Eugènia Montenegro 1a Dama
Anna Tobella 2a Dama
Marta Valero 3a Dama
Laura Obradors Papagena
Carles Ortiz Monostatos
Laura Brasó 1r Geni
Mar Esteve 2n Geni
Cecília Ferraioli 3r Geni
Pau Armengol Sacerdot /1r Armat/ Orador
Nacho Guzmán 2r Armat /2n Sacerdote

Daniel Gil de Tejada director
Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès 

 
Direcció d'escena Pau Monterde
Ajudant de direcció i coreògraf Miquel Gorriz 
Disseny d'escenografia i vestuari 
Elisabet Castells 
Disseny de vestuari Montse Figueras 
Il·luminació Nani Valls 
Vestuari AAOS
Mestres assistents musicals Andrea Álvarez
Anna Crexells | Marta Pujol | Viviana Salisi


Traducció al català Feliu Formosa 
Regidor d'escenari Jordi Galobart
Realització escenografia Raül Vilasis
RB Creacions 1990, SL Berta Vidal
Realització vestuari 
M. Carmen Muñoz | Eva Selma
Maquillatge Nani Bellmunt




 
   

PRODUCCIÓ I ORGANITZACIÓ
Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell per Òpera a Catalunya




‘LA FLAUTA MÀGICA’: UNA ÒPERA ATÍPICA
Per Jordi Torrents, director, guionista i presentador del programa “Parlem d’Òpera” a Ràdio Sabadell 94.6.
Membre de la Junta de l’AAOS

A l’època de Mozart les òperes eren, en la seva pràctica totalitat, encàrrecs dels monarques o de l’alta noblesa, sobretot en l’àmbit germànic, on els governants solien ser grans afeccionats a la música en general i a l’òpera en particular. Els Habsburg, que governaven a la Viena on Mozart residia i treballava, sense anar més lluny, foren grans mecenes d’òpera. Més endavant, ja entrat el segle XIX, aquest esquema canviaria i els que encarregarien òperes noves foren empresaris que dirigien teatres. Fou el cas de Rossini i també de Verdi, per exemple. Però no el de Mozart, amb una brillant excepció: LA FLAUTA MÀGICA, la darrera de les seves òperes.

Aquesta fou un treball endegat a mitges entre Mozart i el seu antic amic Emanuel Schikaneder, empresari teatral, actor, cantant i més coses. Cap dels dos passava per un bon moment econòmic (en el cas del compositor els problemes de diners eren crònics) i van decidir crear una òpera per ser representada en el teatre on Schikaneder tenia la seu de la seva companyia, el Theater auf der Wieden, situat en els suburbis de la ciutat. Mozart s’encarregava de la música i Schikaneder del llibret. Tots dos eren ‘germans’ maçons i en aquesta òpera, LA FLAUTA MÀGICA, hi van abocar un bon sac de simbolisme maçònic.

L’òpera es va estrenar el 30 de setembre de 1791, amb èxit. Recordo a la pel·lícula “Amadeus” l’escena de l’estrena de LA FLAUTA, on es mostrava un públic de més aviat baixa estofa. El 6 del mateix mes Mozart havia estrenat a Praga LA CLEMENZA DI TITO, òpera ‘seria’ fruit d’un encàrrec oficial, interrompent la seva feina en l’altra òpera degut a la bona remuneració que acompanyava aquesta. El novembre de 1792 LA FLAUTA MÀGICA va arribar a les 100 representacions, però Mozart no ho va poder gaudir ja que havia mort el 5 de desembre de 1791, només 66 dies després de l’estrena.

LA FLAUTA MÀGICA (DIE ZAUBERFLÖTE en el seu original en llengua alemanya) ha esdevingut, més de dos segles després de la seva creació, l’òpera més popular i representada de Mozart i una de les més produïdes arreu del món. Malgrat els diàlegs parlats que de vegades llasten una mica el ritme teatral, LA FLAUTA ofereix belles melodies i decoracions i vestuari plens de màgia, donat el seu plantejament de conte de fades malgrat el profund simbolisme que amaga.







BIOGRAFIES



DANIEL GIL DE TEJADA director
Daniel Gil de Tejada és un dels directors més llorejats de la seva generació. Ha estat guardonat en sis concursos internacionals que l’han dut a dirigir a Itàlia, França, Polònia, Bulgària i Romania. Nascut a València, l’any 1999 es trasllada a Londres becat per l’Instituto Valenciano de la Música, per estudiar Direcció d’Orquestra en el Royal College of Music. Treballa des de 2003 amb els Amics de l’Òpera de Sabadell on ha dirigit trenta-sis títols, destacant l’estrena a l’entitat sabadellenca d’òperes com Turandot i Manon Lescaut, de Puccini i Otello, Don Carlo i Falstaff, de Verdi. Ha dirigit l’Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquesta de Valencia, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquesta de Córdoba, Orchestre Philharmonique de Nice, Orquestra Sinfònica G. Rossini, Orquestra del Teatro Sperimentale de Spoleto, Witold Lutoslawski Chamber Philharmonia, entre d’altres, en llocs com el Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Auditori i Palau de la Música de Barcelona, Palau de la Música de València, Teatro Villamarta, Opéra de Nice, Teatro Pergolesi de Jesi, Teatro Sperimentale de Spoleto i Bulgaria Hall de Sofia.


COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL 
Alhora que es va fundar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS), es va crear el Cor. La seva primera intervenció fou en l’òpera Madama Butterfly de Puccini el 7 d’octubre de 1982, el dia de la presentació de l’AAOS al públic. Els 35 anys d’activitat i les 841 representacions d’òpera, sarsuela i concert han conferit al Cor una experiència molt forta dintre del món de la lírica. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu en substitució del seu cor en l’òpera Maria Stuarda de Donizetti i el públic i la premsa el van elogiar. Després de l’incendi del Gran Teatre del Liceu, es va crear la Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya, presidida per Mirna Lacambra, en pro de la reconstrucció del Teatre, i el primer conjunt que va actuar a la Rambla de Barcelona davant del Teatre del Liceu va ser el Cor de l’AAOS. El cor està format per una seixantena de cantaires de Sabadell, Barcelona i comarca. L’any 2003 en va assumir la direcció el mestre Daniel Gil de Tejada. També té la col·laboració de la pianista Andrea Álvarez. A partir del 1989, participa en el cicle Òpera a Catalunya, que, organitzat per l’AAOS, porta l’òpera a diverses poblacions catalanes.


ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL (AAOS)
El 1982, la soprano Mirna Lacambra va crear l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell per tal d’instituir un festival d’òpera a la seva ciutat, assegurant-ne la continuïtat. L’any 1987 es crea l’Orquestra Simfònica del Vallès amb la doble finalitat de servir l’òpera i de poder portar la música simfònica viva a totes les poblacions de Catalunya. El 1989 neix Òpera a Catalunya amb la idea de portar les òperes a altres poblacions. Al llarg de 37 anys s’han fet 900 espectacles a Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Viladecans, Badalona, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Olesa de Montserrat, Vic, Sitges, Tarragona, Reus, Tortosa, Valls, Cervera, Lleida, Balaguer, Girona i Figueres, i al Festival de Cap Roig i el Festival de Blanes. Fora de Catalunya s’ha anat a Andorra, Oviedo, Múrcia, Jerez de la Frontera i Montevideo. Aquest és el perfil d’una entitat activa i jove que, gràcies als socis, columna vertebral de l’Associació, i al suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell, el Ministeri de Cultura - INAEM, la Diputació de Barcelona i la Fundació Banc Sabadell, no perd la iniciativa ni el coratge al llarg dels anys.


ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.





Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt