Notícies

Mozart a Praga

9 octubre 2020 | 21 h
Centre Cultural Terrassa

10 octubre 2020 | 18.30 h
Palau de la Música Catalana

11 octubre 2020 | 18 h
Teatre Principal | Sabadell



Mozart i la ciutat de Praga van estar units per a una relació especial. El geni de Salzbourg sempre s’hi va sentir comprès i estimat, fins i tot més que a Viena. “Meine Prager verstehen mich”,  (els meus praguenses em comprenen solia dir.  A Praga Mozart estrenà dues de les obres del nostre programa:  l’opèra “Don Giovanni” i la Simfonia N. 38 que du el sobrenom de la capital de l’actual Txèquia. En el melic del programa,  el moviment més cèlebre del Concert per a Violí N. 5 “Turc” que ens traduirà la violinista austríaca amb residència a Barcelona, Birgit Kolar qui també conduirà l’orquestra des del faristol.




PROGRAMA





Birgit Kolar violí i directora
Orquestra Simfònica del Vallès


WOLFGANG A. MOZART
(1756-1791)         
 
Obertura de Don Giovanni
                                                   
Concert per a violí i orquestra en La M, KV 219
     I.  Allegro aperto
    II.  Adagio
   III.  Rondeau
          
Simfonia núm. 38,  en Re major, "Praga", KV 504
     I.  Adagio-Allegro
    II.  Andante
   III.  Finale (Presto)








NOTES AL PROGRAMA
Per Jacobo Zabalo, filòsof i crític musical
 
 
Justícia poètica o casualitats del destí, el cas és que la ficció cinematogràfica de Milos Forman coneguda com Amadeus no es va filmar a Viena, la ciutat en què va viure Wolfgang A. Mozart bona part de la seva vida fins al tràgic final. Es va filmar a Praga, per les facilitats que oferia i per l'òptima conservació del centre històric. Curiosament, la ciutat bohèmia havia ocupat un lloc especial al cor del compositor, qui després de l'èxit de Les noces de Fígaro decidiria estrenar el Don Giovanni al seu Teatre Nacional, el 29 d’octubre de 1787. La segona òpera de la trilogia amb Lorenzo da Ponte conté àries memorables i intervencions conjuntes en què l'espai-temps es capgira, mogut per un principi intangible però molt real: el desig. La llegenda -possiblement una fabulació de Stendhal- diu que Mozart va compondre l'obertura amb urgència, en haver-se quedat adormit. Explícitament enigmàtica, en qualsevol cas, suggereix aquell principi instintiu -la irrupció del desig- tot promovent una atmosfera en clarobscur gràcies a les textures de la fusta, els embats de la corda i el redoblament solemne de la percussió.

L'alternança d'humors i la rica psicologia dels personatges de Da Ponte, que Mozart vehiculà musicalment amb un virtuosisme inigualat, es troba així mateix a les obres per a orquestra i instrument solista, des de la seva època de joventut. El Concert per a violí i orquestra núm. 5 en La Major no és una excepció. Últim de la sèrie que composà durant l’any 1775 -als dinou anys- reflecteix una originalitat que no es troba als concerts precedents. La personalitat de Mozart s’hi afirma, progressivament. Des d’un Allegro àgil, d’escriptura impecable, fins al famós moviment d’aires turcs. Una sacsejada rítmica -la del Rondò final- que tindrà lloc en forma d’arravatament jocós, quan el concert sembla pràcticament acabat. Abans d’assolir aquesta explosió inesperada, però, cal recordar el caràcter melancòlic de l’Adagio, moviment central en què Mozart trasllada delicadament la sensació d’anhel, imitant una respiració a punt d’entretallar-se. Per damunt les cordes, les filigranes del violí solista acompanyen, còmplices i corresponsables d’aquell afecte.

Si el 17 de gener de 1787 va poder Mozart contemplar en primera persona l'èxit del seu Fígaro a la capital bohèmia, l'endemà passat estrenaria la poderosa Simfonia núm. 38, en Re major, KV 504, anomenada conseqüentment "Praga". Concebuda de manera orgànica, en tres moviments recorreguts per un sentiment de fatalitat -remotament galant, d'una lleugeresa ja impossible- la simfonia anuncia les profunditats anímiques de l'obra d'art romàntica. Fet perceptible en l'Adagio introductori, que destaca per la intervenció del timbal i l'exclamació dels instruments de vent, tot preparant el camí per a les escomeses de la corda, i la seva transmutació en Allegro. Una estructura que alterna foscor i llum, sens dubte comparable a la de l'obertura del Don Giovanni. I és que -recordem-ho- l'octubre d'aquell mateix any s'estrenaria a Praga l'òpera més agosarada i influent en la mentalitat del segle XIX: Dramma giocoso en què la intuïció de l'ombra esdevé atractiva, consolidant la retroalimentació de passió i pathos, erotisme i sofriment.





BIOGRAFIES


BIRGIT KOLAR  directora i violinista

Va néixer el 1970 a Waidhofen an der Ybbs (Àustria), on, a l’edat de sis anys, va començar a estudiar violí a l’escola de música local. Des del 1982, va estudiar a la Universitat de Música de Viena amb el concertino de l’Orquestra Filharmònica de Viena, Rainer Küchl, i el seu assistent, Jela Spitkova. Va continuar els estudis amb Wolfgang Schneiderhan a Lucerna, amb Robert Masters a Londres i amb Josef Luitz a Viena. El 1992 va ser finalista i va ser premiada en el Concurs Internacional Yehudi Menuhin, en el qual va fer un concert sota la batuta de Lord Menuhin. Ha fet concerts com a solista en diversos festivals d’Europa, del Japó i de l’Amèrica del Sud. Del 1999 al 2008, Birgit Kolar va tocar amb membres de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i del Münchner Streichquartett. El 2009 va fundar, juntament amb membres de l’Orquestra Filharmònica de Viena i de l’Orquestra Simfònica de Viena, el Seraphin Quartett Wien. Ha estat concertino de l’Orquestra Bruckner de Linz, de l’Orquestra Simfònica de Viena i, fins al 2005, de l’Orquestra de la Ràdio de Munic. Com a concertino, ha estat convidada a diverses orquestres europees, com l’Orquestra Estatal de Baviera (Òpera Estatal de Munic), l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Filharmònica de la BBC, l’Orquestra Filharmònica de Bergen, l’Orquestra Filharmònica de Copenhagen, etc., i regularment ho ha estat a l’Orquestra Filharmònica de Viena. Del 2003 al 2009 ha estat docent a la Universitat de Música de Viena, i el 2011, a la Universitat d’Art de Graz. Birgit Kolar toca un violí Carlo Bergonzi, Cremona 1723, de la col·lecció d’instruments propietat del Banc Nacional d’Àustria. 




ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV) 

Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.






PROPER PROGRAMA




Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt