Notícies

L'OSV reprèn l'activitat concertística

L'OSV reprèn l'activitat concertística
amb La Flauta Màgica al Palau de la Música Catalana 
i Macbeth a La Faràndula de Sabadell

 
La Simfònica del Vallès programarà 7 produccions diferents durant el proper mes, inclòs un nou cicle de 4 concerts en coproducció amb el Palau de la Música Catalana: "Nadal al Palau"

La Flauta Màgica (dissabte 28/11), que s'havia de celebrar fa 15 dies i Macbeth (divendres 27 i diumenge 29 nov) que es va cancel·lar el passat març, ara arriben en versió concert. 

Les dues produccions de la nova Fundació Òpera a Catalunya, seran els primers concerts amb públic que tindran lloc al Palau de la Música Catalana i La Faràndula, després de la represa.

La gira operística de La Flauta Màgica continuarà per Sant Cugat del Vallès, Manresa, Reus i tornarà al Palau de la Música el 20 de desembre.



L'Orquestra Simfònica del Vallès reprendrà l'activitat concertística aquest cap de setmana gràcies a les versions en concert de dues produccions operístiques de la nova Fundació Òpera a Catalunya: La Flauta Màgica, de W.A. Mozart (Palau de la Música Catalana, dissabte 28 de novembre a les 18.30h) i Macbeth, de Verdi (La Faràndula de Sabadell, divendres 27, a les 19h, i diumenge 29 de novembre a les 18h). 

La formació vallesana afronta una agenda ben atapeïda de concerts i òperes arreu de Catalunya durant el proper mes, amb les gires de La Flauta Màgica i el tradicional Festival de Valsos i Danses.

A més de les produccions del cicle Simfònics al Palau (Scheherezade, de Rimski-Korsakov, dirigit per Xavier Puig enlloc d'Andrés Salado, se celebra el divendres 4 de desembre a La Faràndula i el dissabte 5 al Palau), també posarà en marxa, en coproducció amb el Palau de la Música Catalana, un nou cicle de concerts Nadal al Palau amb dues propostes musicals ben populars i pròpies de les dates en les quals se celebra: El Trencanous, de P.I. Txaikovski, dirigit per l'antic titular de la formació, Rubén Gimeno, el dia de Nadal i el dia de Reis (25 de desembre i 6 de gener); i el Concert d'Any Nou, sota la batuta del popular director madrileny, Andrés Salado, l'1 i 2 de gener. I, entremig, un darrer concert dedicat a l'any Beethoven, que es podrà gaudir el proper 11 de desembre a La Faràndula de Sabadell: La Cinquena de Beethoven.



La Flauta Màgica, de W.A. Mozart


FITXA ARTÍSTICA

Carles Pachón, Papageno
Marc Sala, Tamino
Serena Sáenz, Pamina
Jeroboám Tejera, Sarastro
Sara Blanch, Reina de la Nit

Cor Amics de l'Òpera de Sabadell
Daniel Gil de Tejada
, direcció musical
Pau Monterde, direcció d'escena
Orquestra Simfònica del Vallès

Una producció de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell per a la Fundació Òpera Catalunya



‘LA FLAUTA MÀGICA’: UNA ÒPERA ATÍPICA

A l’època de Mozart les òperes eren, en la seva pràctica totalitat, encàrrecs dels monarques o de l’alta noblesa, sobretot en l’àmbit germànic, on els governants solien ser grans afeccionats a la música en general i a l’òpera en particular. Els Habsburg, que governaven a la Viena on Mozart residia i treballava, sense anar més lluny, foren grans mecenes d’òpera. Més endavant, ja entrat el segle XIX, aquest esquema canviaria i els que encarregarien òperes noves foren empresaris que dirigien teatres. Fou el cas de Rossini i també de Verdi, per exemple. Però no el de Mozart, amb una brillant excepció: LA FLAUTA MÀGICA, la darrera de les seves òperes.

Aquesta fou un treball endegat a mitges entre Mozart i el seu antic amic Emanuel Schikaneder, empresari teatral, actor, cantant i més coses. Cap dels dos passava per un bon moment econòmic (en el cas del compositor els problemes de diners eren crònics) i van decidir crear una òpera per ser representada en el teatre on Schikaneder tenia la seu de la seva companyia, el Theater auf der Wieden, situat en els suburbis de la ciutat. Mozart s’encarregava de la música i Schikaneder del llibret. Tots dos eren ‘germans’ maçons i en aquesta òpera, LA FLAUTA MÀGICA, hi van abocar un bon sac de simbolisme maçònic.

L’òpera es va estrenar el 30 de setembre de 1791, amb èxit. Recordo a la pel·lícula “Amadeus” l’escena de l’estrena de LA FLAUTA, on es mostrava un públic de més aviat baixa estofa. El 6 del mateix mes Mozart havia estrenat a Praga LA CLEMENZA DI TITO, òpera ‘seria’ fruit d’un encàrrec oficial, interrompent la seva feina en l’altra òpera degut a la bona remuneració que acompanyava aquesta. El novembre de 1792 LA FLAUTA MÀGICA va arribar a les 100 representacions, però Mozart no ho va poder gaudir ja que havia mort el 5 de desembre de 1791, només 66 dies després de l’estrena.

LA FLAUTA MÀGICA (DIE ZAUBERFLÖTE en el seu original en llengua alemanya) ha esdevingut, més de dos segles després de la seva creació, l’òpera més popular i representada de Mozart i una de les més produïdes arreu del món. Malgrat els diàlegs parlats que de vegades llasten una mica el ritme teatral, LA FLAUTA ofereix belles melodies i decoracions i vestuari plens de màgia, donat el seu plantejament de conte de fades malgrat el profund simbolisme que amaga.



JORDI TORRENTS
Director, guionista i presentador del programa “Parlem d’Òpera” a Ràdio Sabadell 94.6
Membre de la Junta de l’AAOS





Macbeth, de G. Verdi

Macbeth: Toni Marsol
Lady Macbeth: Maribel Ortega
Banco: Jeroboám Tejera
MacDuff: Antoni Lliteres
Malcom: Carlos Enrique Ortiz
Dama de Companyia: Carolina Fajardo
Metge: Juan Carlos Esteve

Direcció d’escena i vestuari: Carles Ortiz
Assistent de direcció d’escena: Anna Ponces
Disseny d’escenografía: Jordi Galobart
Il·luminació: Nani Valls
Vestuari: AAOS

Daniel Gil de Tejada, direcció musical
Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès


Macbeth: assassinats, visions i bruixes

La desena òpera de Verdi va suposar la seva primera aproximació a Shakespeare: el seu principal referent literari. Aquesta òpera representa un dels paradigmes de la passió de poder i s’ha considerat una “òpera senza amore”, que atrapa per la construcció psicològica dels personatges principals. Se serveix d’intel·ligents combinacions instrumentals i solucions formals com el trencament de la “solita forma” o scena (recitatiu-aria-cabaletta), transicions inesperades, un abundant ús de tonalitats en mode menor per dotar l’obra d’un caràcter sinistre i d’una integritat dramàtico-musical nova en Verdi, que s’afermarà a partir de Rigoletto -tot i les temptatives a Luisa Miller-.

En aquest sentit, l’ús dramatúrgic de l’ornamentació vocal i el caràcter di bravura de Lady Macbeth –amb més pes que en Shakespeare- en reflecteixen l’avidesa i ambició com en l’escena del sonambulisme de l’acte final, “Una macchia e chi tuttora”. De gran complexitat estructural, aquesta confessió del crim que ha dut el matrimoni al poder juga amb presència del corn anglès com a instrument sígnic del dolor, sobre un obstinat de semicorxeres en l’orquestra clausurat per un Re bemoll en ppp. El rol exigeix un registre agut brillant, agilitat, un centre ample i mal·leable així com gran dicció pels passatges recitats.

El cor, tractat com un tercer personatge, també presenta pàgines emblemàtiques com el “Patria oppressa” dels refugiats i exiliats a l’acte IV i les escenes de bruixes. La música d’aquestes resulta convencional, enjogassada i gens esfereïdora -tot i la tempesta inicial a l’acte I- en una rara barreja de recursos tràgics, còmics i grotescs. Però assoleixen un pes infreqüent en la tradició italiana i canalitzen l’element sobrenatural, visionari, els encanteris, els maleficis i les al·lucinacions dels personatges.

Entre aquestes al·lucinacions sobresurten les de Macbeth quan veu una daga ensangonada (acte I) en accedir a cometre el primer crim, i durant el brindis de l’acte II quan se li apareix Banquo ja mort. Ni Lady Macbeth el pot asserenar; i acabarà clamant “Pietà, rispetto, amore”, consumit per la soledat i els remordiments en una ària estructurada en tres parts (ABA’) que contrasta el lirisme (A) amb l’exaltació dramàtica de la secció central (B). Exigeix un fraseig acurat, bon fiato per al cant lligat, un centre ample i un timbre dens i fosc, que s’ha d’aparellar a unes grans dots escèniques que el retratin com a heroi, assassí i paranoic. Tot un monarca perdut per l’enveja i l’ambició, conscient del seu fracàs, implora pietat i respecte demostrant que el poder corromp quan no s’exerceix des de la responsabilitat i la consciència. Però hi ha coses que, avui dia, només succeeixen a la ficció.



Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf, historiador de l’art, crític del Diari de Sabadell
i col·laborador dels programes “Parlem d’òpera” i “L’espia de Mahler” a Ràdio Sabadell 94.6 FM.

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt