Notícies

L'OSV aborda la cultura tradicional amb la Simfonia del Nou Món de Dvorák

L'OSV aborda la cultura tradicional
amb la Simfonia del Nou Món de Dvorák

 
Benjamin Schmid traduirà dues obres de Sarasate
i escoltarem l'homenatge a Catalunya que van fer Britten i Berkeley

 
Victor Páblo Perez, principal director convidat de l'OSV,
dirigeix el primer dels tres concerts que conduirà aquesta temporada


 
Divendres 4 octubre, 20.30 h, Auditori Enric Granados de Lleida
Dissabte 5 octubre, 18.30 h, Palau de la Música Catalana



Amb el segon concert de la temporada, l'Orquestra Simfònica del Vallès contempla com la música, original o inventada, de la cultura tradicional és assimilada per la música simfònica. Tres compositors (de fet, en són cinc) seran els guies: Britten/Berkeley (Suite Mont Juic) Sarasate/Bizet (Fantasia sobre Carmen per a violí i orquestra i Aires gitanos) i Dvorák  (Simfonia del Nou Món). Comptarem amb la col·laboració del solista internacional de violí  Benjamin Schmid per traduir les partitures de Sarasate, i la direcció de tot plegat recaurà en les mans del  director principal convidat de l'OSV, Víctor Pablo Pérez.

Els concerts tindran lloc el divendres 4 d'octubre (20.30h) a l'Auditori Enric Granados de Lleida, dins de la temporada de concerts simfònics que organitza el consistori lleidatà, i el dissabte 5 (18.30h) al Palau de la Música Catalana, inclòs en la programació de Simfònics al Palau, el cicle de concerts en coproducció amb el Palau.





Algunes notes prèvies
(per Jordi Cos, músic i president de l'OSV)
 

BRITTEN / BERKELEY: Suite Mont Juic (1937)

Durant una setmana, del dissabte 18 al següent dissabte 25 d'abril del 1936, és a dir, tres mesos abans de l'esclat de la Guerra civil, la celebració simultània a Barcelona del XIV Festival de la Societat Internacional per a la música contemporània i del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, van convertir el cap i casal de Catalunya en la capital mundial de la música.

Va ser durant el festival que Alban Berg estrenà a Barcelona el Concert per a violí a la memòria d'un àngel. Benjamin Britten (1913-1976) i els seus amics Lennox Berkeley (1903-1989) també compositor, i l'escriptor Peter Burra, en varen ser testimonis.

El 25 d'abril Britten i Berkeley varen ser convidats al Festival de Danses Populars que va tenir lloc a la Plaça del Poble Espanyol de Montjuïc. Van quedar tan admirats del Festival que en una taula d'un café de Barcelona van traslladar a paper pautat algunes de les tonades que havien escoltat. Un any després, en homenatge a una Catalunya ja en guerra, ambdós decidiren de compartir la composició de la Suite of catalan dances for orchestra: Mont Juic (1937) subtitulada "Barcelona: juliol 1936".

A la fi, a Mont Juic Britten i Berkeley van encarnar de manera literal l'esperit de col•laboració internacional que es desitjava per aquell recordat Festival de Música Contemporània del 1936, quan durant una setmana, Barcelona es convertí en el melic planetari de la música majúscula.



SARASATE/BIZET: Fantasia sobre temes de "Carmen" (1883)
SARASATE: Aires Gitanos (1873)


Pablo Martín Melitón de Sarasate i Navascuez, Pablo de Sarasate per a la Història, és amb Niccolo Paganini i Josep Joachim el tercer músic que completa la Santíssima Trinitat dels grans violinistes del segle XIX. Amén.

Si bé Paganini va ser conegut per la seva tècnica d'equilibrista i exuberància emocional, i Joachim per la seva intel·ligència i una profunda visió musical, Sarasate era famós per la seva elegància, precisió i, en paraules d'Edward Hanslick, pel seu "corrent de bell so".

Per si no tenia prou amb tocar els concerts dels compositors més il•lustres de l'època, Sarasate va compondre més de 50 obres, la major part de les quals inspirades en  tonades del folklore espanyol. L'única del llegat operístic tunejat per a violí i acompanyants que ha sobreviscut a l'embat del temps és la versió "gypsy" la Fantasia sobre temes de l'òpera Carmen, de Bizet, que estrenà a París l'any 1883.

Dins del repertori d'obres inspirades en la música popular, Sarasate va compondre l'any 1873 "Aires Gitanos" en quatre moviments que beuen de les fonts de la música dels gitanos del centre d'Europa.




DVORÁK: Simfonia Núm. 9 del "Nou Món" (1893)

Dvorák contempla l'Amèrica de l'escriptor Walt Whitman, una nació del "Nou Món" diferent dels seus antecedents europeus. De la mateixa manera que els poemes de Whitman defensen una "nova nacionalitat del món", Dvorák també ambicionà una finalitat paral·lela en la seva Simfonia del Nou Món: "La meva simfonia és un esforç per retratar les característiques clarament americanes."

Dvorák comença a treballar la partitura completa a mitjans de febrer de 1893. En la seva preparació, Dvorák demanà a Henry Burleigh, un estudiant afroamericà del Conservatori, que li cantés espirituals."Swing Low, Sweet Chariot" li va agradar tant que acabà incorporant-la com a segon tema del primer moviment de la simfonia.

El poema èpic "La cançó de Hihawata"  del poeta Henry W. Longfellow basat en llegendes dels indis nadius, va ser la inspiració per a la tonada del segon moviment, Curiosament, Burleigh li posaria lletra convertint-la en la cançó "Going Home" tancant el cercle de tonades compartides.




Benjamin Schmid



 

Nascut a Viena, Benjamin Schmid va créixer a Salzburg. Entre altres concursos, va guanyar el Concurs Carl Flesch a Londres 1992, on també va rebre el Premi Mozart, el Beethoven i el Premi del Públic. Des de llavors, ha actuat als principals escenaris del món amb orquestres de renom com la Filarmhònica de Viena, l'Orquestra Filarmhònica de Londres, la Filarmhònica de San Petersburg, el Concertgebouw d'Amsterdam amb directors com Christoph von Dohnanyi, David Zinman, Seiji Ozawa o Valery Gergiev.


Considerat com un dels violinistes més versàtils del moment, Benjamin Schmid combina les seves qualitats de solista, l'extraordinària varietat del seu repertori: a més de les obres habituals, també interpreta els concerts per a violí de Hartmann, Gulda, Korngold, Muthspiel, Szymanowski, Lutoslawski. i Reger, amb una notable habilitat per a la improvisació de jazz.

Més informació: benjaminschmid.com


Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Armoltec Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio Girona Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt