Notícies

Les quatre estacions de Vivaldi amb Vespres d'Arnadí



20 febrer 2021 | 18.30 h                   
Palau de la Música Catalana | Barcelona


21 febrer 2021 | 19 h                         
Teatre La Sala | Rubí





FITXA ARTÍSTICA
 
Lina Tur Bonetviolí solista
Dani Espasa, clave, orgue i direcció 

VESPRES D’ARNADÍ

VIOLINS I
Farran Sylvan James
Elisabet Bataller
Oriol Algueró
Ricart Renart
 
VIOLINS II
Alba Roca
Adriana Alcaide
Maria Roca
Cecilia Clares
 
VIOLES
Natan Paruzel
Núria Pujolràs
Elizabeth Gex
 
VIOLONCELS
Oriol Aymat
Oleguer Aymamí
 
VIOLONE
Mario Lisarde
 
TIORBA I GUITARRA BARROCA
Josep-Maria Martí





PROGRAMA



ANTONIO VIVALDI (1678-1741)

Concert per a corda i continu en Sol major “Alla rustica” RV 151
Presto – Adagio – Allegro
 

Concert per a violí i orgue en Re menor RV 541
Allegro – Grave – Allegro
 

Les Quatre Estacions (Il cimento dell’armonia e dell’invenzione, Op.8) 
     I. Concert núm. 1 en Mi major, Op. 8, RV 269, “La primavera”
        Allegro – Largo – Allegro
 
    II. Concert núm. 2 en Sol menor, Op. 8, RV 315, “L’estiu”
        Allegro non molto – Allegro / Adagio – Presto – Adagio / Presto
 
   III. Concert núm. 3 en Fa major, Op. 8, RV 293, “La tardor”
       Allegro – Adagio molto – Allegro
 
   IV. Concert núm. 4 en Fa menor, Op. 8, RV 297, “L’hivern”
       Allegro non molto – Largo – Allegro
 


Durada aproximada: 70 minuts
Concert sense pausa






ANTONIO VIVALDI
Les quatre estacions



La d’Antonio Vivaldi és una de les biografies més apassionants de la història de la música. Nascut l’any 1678 a Venècia, Vivaldi obtingué fama com a compositor i virtuós del violí, però fou també sacerdot i director musical de l’Ospedale della Pietà, hospici conegut a la ciutat per la seva orquestra, formada exclusivament per les òrfenes i filles il·legítimes que acollia.
 
La Venècia d’aquell temps era un centre cultural de primer ordre, amb una enorme oferta teatral i musical dirigida tant als mateixos venecians com als nombrosos turistes que visitaven la ciutat dels canals. Un dels espectacles més celebrats eren els concerts que oferien l’orquestra i el cor de l’Ospedale: el públic acudia atret per aquella formació exclusivament femenina dirigida per un talentós violinista de cabells rogencs.
 
Conscient del seu èxit, Vivaldi s’aplicà a compondre música de manera frenètica, a fi d’assegurar-se que els concerts de l’Ospedale estiguessin sempre plens a vessar. Fruit del seu esforç foren centenars de composicions, principalment concerts per a corda i altres instruments, però també misses i peces sacres. L’atractiu, l’expressivitat i originalitat de les seves obres, admirades i cobejades per nobles, monarques i empresaris musicals, feren de Vivaldi un compositor famós arreu d’Europa.
 
No obstant, com els succeí a tants dels seus contemporanis, l’estrella de Vivaldi acabà apagant-se: amb l’arribada de noves modes musicals, el seu estil perdé el favor del públic. Arruïnat, Vivaldi intentaria refer la seva carrera lluny de la seva Venècia natal, a Viena, ciutat on moriria finalment el 1741. El seu nom cauria ben aviat en l’oblit i les seves obres, les mateixes que no feia tant deixaven embadalit tots els qui les escoltaven, romandrien en un llarguíssim silenci de prop de dos segles.
 
Publicades el 1725, com a part d’un recull de concerts per a violí titulat Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Les quatre estacions comptaren ja en el seu moment amb un especial favor del públic. A la bellesa i originalitat característica de l’obra de Vivaldi, s’hi suma el primer intent veritablement reeixit del que coneixem com a “música programàtica”.
 
El propòsit de Vivaldi fou que cadascun dels moviments dels quatre concerts es pogués seguir com una petita narració sobre l’estació de l’any que representava. A tal fi, Vivaldi es va assegurar d’incloure a les partitures instruccions precises, no sempre senzilles de seguir per a l’intèrpret.
 
Alhora, cadascun dels concerts s’acompanyava d’un sonet, probablement escrit pel mateix Vivaldi, on es descrivien les escenes i els elements (paisatges, animals, fenòmens atmosfèrics, estats d’ànim) més característics de cada estació, els quals la música s’havia d’encarregar de descriure.
 
No cal dir que Vivaldi va reeixir-hi completament. Avui en dia en escoltar Les quatre estacions és fàcil distingir l’alegre diàleg dels ocells al primer moviment de La primavera, o percebre la pesada calor en els dos primers moviments de L’estiu, seguits per la violenta tempesta que protagonitza el moviment final. La música de Vivaldi ens permet compartir les alegres danses dels pagesos al primer moviment de La tardor o, en un dels moviments més bells de L’hivern i de tot el recull, gaudir del benestar i l’escalfor d’una agradable llar de foc, mentre els violins reviuen amb el seu repetitiu pizzicato, el suau repicar de la pluja contra la finestra.
 
En aquesta ocasió, els encarregats de fer-nos viure aquestes escenes i de transmetre’ns tot el virtuosisme i la bellesa de la música de Vivaldi seran Lina Tur Bonet, una de les intèrprets actuals del repertori barroc més lloades per la crítica, i Vespres d’Arnadí, una de les principals formacions de música antiga del nostre país, sota la direcció del clavecinista i compositor Dani Espasa
 
Francesc Esparza






BIOGRAFIES


LINA TUR BONET  VIOLÍ

Brava, Gramophone; Fiery virtuoso, The Strad; superbement joué, flamboyante Lina, Diapason; Autèntica violinista del dimoni, Bayerische Rundfunk; a talented violinist with a clear vision, Early Music Review; the small wonder, Lina Tur Bonet shines, San Diego Union Tribune; ens captiva amb la seva vertiginosa ornamentació, Kommersant-Rúsia; violinista d’extra-classe, Bayerische Rundfunk; violinista de l’ànima, Sankei Shinbun; honest and heartfelt music-making, Gramophone.
Lina recorre el món com a solista i directora, actuant al Wigmore Hall, Styriarte, Early Music Sant Petersburg, Potsdamer Festival, MB1800 NYC, Concertgebouw Amsterdam, Musashino Hall Tokyo, Montreal Baroque, Israel, Varna Festival, tota Amèrica del Sud, i com a músic de cambra al Musikverein i Konzerthaus de Viena, compartint escenari amb C. Zacharias, M. Pressler i E. Onofri. Dirigida per Abbado, Harding o Gardiner. Les seves gravacions han rebut premis i elogis com millor versió de l’op. V de Corelli (BBC), referencials (Gramophone), millor versió de les Sonatas del Rosari  de Biber (France Classique), recomanades (Bayerische Rundfunk, SWR i Kulturradio Berlin), 5* Diapason i Diapason d’Or.






DANI ESPASA  CLAVE, ORGUE I DIRECCIÓ

Nascut a la Canonja (Tarragonès), va estudiar piano als conservatoris de Tarragona i Barcelona, i arquitectura a l’UPC de Barcelona. Ha treballat com a compositor, pianista i director musical d’espectacles de dansa, cinema, televisió i, sobretot, de teatre, col·laborant amb directors com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé i Sergi Belbel. A més de ser el productor i el compositor de diversos discs de Lídia Pujol, també és director musical, pianista i acordionista de la cantant Maria del Mar Bonet. Ha dirigit l’ensemble de música contemporània Bcn216, i ha estrenat i enregistrat peces per a piano del compositor Joan Albert Amargós i Enric Granados. Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Després de completar els estudis de clave i baix continu inicia una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, Les Sacqueboutiers, La Caravaggia i MUSIca AlcheMIca, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i auditoris d’Europa, Amèrica i Àsia. Actualment és professor d’improvisació i de música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
 



 

VESPRES D'ARNADÍ

Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re Major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A finals del 2018 es va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.







.

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt