Notícies

La Quarta de Txaikovski

Lucas Macías, oboè i director
Orquestra Simfònica del Vallès
 
Piotr Ílitx Txaikovski Suite orquestral núm. 4, op. 61, “Mozartiana” (selecció)
I. Menuet. Moderato · II. Gigue. Allegro

Wolfgang Amadeus Mozart  Concert en Do major per a oboè i orquestra, KV 314
I. Allegro aperto · II. Adagio non troppo · III. Rondo: Allegretto

Piotr Ílitx Txaikovski Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36
I. Andante sostenuto · II. Andantino in modo di canzona · III. Scherzo: Pizzicato ostinato · IV. Finale: Allegro con fuoco
 
 
Data i lloc dels concerts
Dissabte 11 de març de 2017, a les 19 h · Palau de la Música Catalana (Barcelona)
 
 
BREU COMENTARI DELS AUTORS I LES OBRES

Enquadrat dins del postromanticisme, PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk, 1840 - Sant Petersburg, 1893) és autor d’algunes de les obres més famoses del repertori clàssic, com els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l’obertura fantasia Romeu i Julieta, el Concert per a piano núm. 1, el Concert per a violí, les simfonies Quarta, Cinquena o Sisena o l’òpera Eugeni Oneguin.
 
En contra dels desitjos de la seva família, Txaikovski va seguir la carrera musical i, l’any 1865, es va graduar al Conservatori de Sant Petersburg. La formació que va rebre, orientada a l’estil musical “internacional”, el va apartar del moviment nacionalista conegut com el Grup dels Cinc, que estava integrat per joves compositors com Mussorgski, Rimski-Kórsakov o Aleksandr Borodín, amb els quals, però, va mantenir una relació professional i d’amistat al llarg de la seva carrera. Txaikovski va conrear diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia, l’òpera, el ballet, la música instrumental i de càmera i la cançó, i va gaudir de l’èxit en vida. La seva condició d’homosexual, però, probablement és a l’origen d’una vida privada més aviat tempestuosa, amb un matrimoni desgraciat. Des de 1876 i durant els catorze anys següents, va tenir el ferm suport financer i personal de Nadejda von Meck, que en va esdevenir mecenes i amiga i va ser determinant per a la seva vida i la seva obra. Els principals biògrafs del compositor atribueixen la mort sobtada del compositor a l’edat de cinquanta-tres anys a un suïcidi.
 
La música de Txaikovski ha gaudit sempre del favor del públic gràcies a les seves melodies elegants i sinceres, les impressionants harmonies i l’orquestració colorista i vívida, que provoquen una resposta emocional intensa i profunda.
 
Txaikovski va escriure la Quarta simfonia entre 1877 i 1878, un període en què va tenir lloc el seu breu i tempestuós matrimoni i es va forjar la relació amb la que seria la seva gran amiga i mecenes, Nadejda von Meck. Li dedica aquesta obra i li adreça un seguit de notes que ofereixen una guia valuosa a través de la partitura.

“La introducció és la llavor de tota la simfonia”, escriu Txaikovski. “És el Destí: aquesta força fatal que impedeix que l’impuls vers la felicitat aconsegueixi el seu objectiu.” El tema del destí s’introdueix amb una fanfara de trompes i fagots i s’amplia a altres vents. Quan el moviment es desplega, un tema rítmic condueix a un estat anímic més trist i melangiós, que és interromput de nou per la fanfara. “Eren simples somnis diürns i el Destí ens en desperta!”, conclou el compositor per justificar l’alternança. En el segon moviment, les seccions externes flanquegen una brillant cançó interpretada per la fusta. Un solo d’oboè ens porta per «una processó de records completa. És alhora trist i dolç perdre’ns en el passat».

L’scherzo del tercer moviment il·lustra un dels signes distintius de la seva manera de compondre: “Mai componc d’una manera abstracta, és a dir, la idea musical no apareix mai sense la seva forma exterior apropiada. Quan estava escrivint l’scherzo de la nostra simfonia vaig imaginar-lo exactament com l’heu sentit. És impensable tocar-lo d’una altra manera que com un pizzicato”. Al finale, Txaikovski es va submergir en les seves arrels russes per crear la impressió d’una celebració popular. Malgrat tot, el “destí” resta a l’aguait d’un individu perdut en el tumult. I així, quan “amb dificultat has aconseguit oblidar-te de tu mateix i ser transportat lluny per l’espectacle de l’alegria dels altres, l’ineludible Destí apareix de nou i et recorda qui ets”.
 
No debades el compositor declarava respecte a les seves obres: “Totes han estat sentides i viscudes per mi i han nascut directes del meu cor”. Un cor extraordinàriament sensible i turmentat.
 
Txaikovski va escriure la Suite orquestral núm. 4, op. 61, més coneguda com a “Mozartiana”, l’any 1887, com a homenatge a Mozart en el centenari de la seva òpera Don Giovanni. L’obra consisteix en l’orquestració de quatre peces de piano escrites per Mozart, o inspirada per Mozart, en un dels casos.
 
 
WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg, 1756 - Viena, 1791) és considerat un dels compositors més grans de la història de la música occidental. Juntament amb Haydn i Beethoven, va portar al cim els assoliments de l’escola clàssica vienesa. Va conrear tots els gèneres musicals que li eren contemporanis i va reeixir en tots. L’òpera Don Giovanni, la Simfonia núm. 41, “Júpiter”, la Petita serenata nocturna (Eine Kleine Nachtmusik), el Rèquiem o el Concert per a clarinet en La major, per citar només algunes de les seves obres més conegudes, ja li garantirien un lloc d’honor entre els compositors, però, extraordinàriament dotat i prolífic, va escriure més de sis-centes obres en els escassos trenta-cinc anys que va viure.
 
Probablement, una part de la seva grandesa i de l’estimació que la seva música desperta resideix en el fet d’haver aconseguit, des del classicisme més pur, reflectir tot el moviment de l’ànima humana com pocs compositors romàntics ho han fet. El seu gust, el seu domini de la forma i la seva expressivitat van fer d’ell, potser, el compositor més universal de tots i, sens dubte, un dels més escoltats i celebrats.
L’any 1777, Mozart, que aleshores tenia vint-i-un anys, va escriure alguns dels seus millors concerts, com el Concert per a oboè, concebut per a Giuseppe Ferlendis, un oboista de l’orquestra de l’arquebisbe de Salzburg. Interpretat posteriorment per Friedrich Ramm, el concert va tenir un gran èxit, però després de cinc interpretacions, la partitura es va esvair.
 
Aparentment, en algun moment durant l’hivern de 1777-1778, Mozart va arranjar el concert per a flauta i probablement va fer passar l’obra reciclada per una de nova i en va obtenir una nova remuneració, que tan necessària li era. I així es va resoldre, també, un segon misteri: durant anys, els flautistes s’havien preguntat per què Mozart els havia donat tan poques notes agudes en aquest concert. I és que concebut originàriament com a concert d’oboè, s’hi imposava la tessitura d’aquest instrument. La música no és només expressiva, sinó que també és perfectament idiomàtica. I està tocada per l’excepcional do natural del compositor per a la melodia.

 

LA QUARTA DE TXAIKOVSKI "A la meva millor amiga"
 
Benvolgut Piotr Ílitx,
               Sóc una fervent admiradora vostra d’ençà que vaig tenir l’ocasió d’escoltar La tempesta. Ara, per suggeriment del nostre amic comú Iosif Kotek, m’adreço a vós per demanar-vos la gentilesa de compondre algunes peces de cambra per a mi, que naturalment us retribuiria com el vostre talent mereix.
Vostra,
Nadejda von Meck
 
Amiga meva,
               Us ho he dit més d’un cop: vós sou per a mi la mà del Destí, que em vigila i em protegeix. Hi ha alguna cosa tan especial en la nostra relació, que de vegades em deixa atordit. El mateix fet de no conèixer-vos personalment i, alhora, sentir-me tan a prop, fa que us imagini com una presència oculta però benvolent, com una Providència divina...
Vostre,
P. I.
 
Amic meu,
               No sabeu pas quina felicitat haig de compartir avui amb vós: el meu estimat “Bussy” m’ha acompanyat al piano interpretant la Quarta simfonia, aquest meravellós regal que m’heu fet. No sabeu quin músic tan excepcionalment dotat és aquest Debussy, i encara no ha fet disset anys! L’hauríeu de conèixer, penso que també l’apreciaríeu. L’he contractat com a professor de música de les meves filles.
Vostra,
N. v. M.
 
Aquest breu intercanvi epistolar que m’he pres la llibertat de recrear recull una de les relacions entre un mecenes i un artista més commovedores, estranyes i fascinants de què tenim notícia: la que va vincular el compositor rus Piotr Ílitx Txaikovski amb Nadejda von Meck. El crític musical Anthony Tommasini ho afirma amb rotunditat: “Txaikovski no seria Txaikovski sense la figura i el suport de la seva mecenes”. Al llarg dels catorze anys que va durar la relació, Von Meck va patrocinar Txaikovski amb un estipendi anual de sis mil rubles, que va permetre al compositor abandonar les classes que feia al conservatori de Moscou, que odiava, i consagrar-se a la composició. De fet, algunes de les millors composicions daten d’aquests anys, l’última etapa de la seva carrera musical, entre les quals hi ha la Quarta simfonia, que Txaikovski va dedicar de manera explícita a “la meva millor amiga”, tal com deia a la partitura original.
El suport de Nadejda von Meck, sens dubte, va ser molt més que una ajuda econòmica. Al llarg d’aquests catorze anys, Txaikovski i Von Meck van intercanviar centenars de cartes a través de les quals van forjar una amistat profunda i singular. I per a un home insegur i turmentat com Txaikovski, sens dubte va ser fonamental tenir l’amistat d’una dona intel·ligent, ferma i sensible com la seva mecenes, algú que creia en el seu talent i en el seu treball sense cap reserva, que potser sublimava el seu amor vers el compositor a través de la música, però que, indubtablement, l’estimava i no demanava res a canvi llevat de la seva correspondència epistolar i la seva música. Nadejda i Piotr no es van veure mai en persona, cosa que va exigir ella a l’inici de la seva relació, ni tan sols quan van coincidir a la vila estiuenca que Von Meck tenia a Florència.

Nadejda von Meck havia nascut l’any 1831 i era, per tant, nou anys més gran que Txaikovski. Amb setze anys, va contreure matrimoni amb un enginyer alemany que va esdevenir un dels grans magnats del ferrocarril a Rússia. Quan, el 1876, alguns mesos abans d’escriure per primer cop a Txaikovski, el seu espòs va morir, Nadejda havia donat a llum divuit fills, dels quals n’havien sobreviscut onze. Però Nadejda von Meck també era una gran amant de la música i una intèrpret amateur notable, era culta, bona lectora i parlava diverses llengües, i va esdevenir una de les grans mecenes de la música i les arts escèniques a Rússia. També era una dona gelosa de la seva intimitat i tenia algunes idees aleshores revolucionàries, com el seu ateisme declarat o el seu clam en contra de la institució matrimonial.
Aquests antecedents potser ajudarien a explicar la seva decisió de no conèixer mai personalment Txaikovski. Nadejda devia tenir notícia, també, de l’homosexualitat del compositor, que era vox populi. Malgrat tot, a través de la seva relació epistolar, la corresponsal podia adoptar el rol d’amant i mostrar-se gelosa, com quan en una missiva escrita poc després de la separació de Txaikovski de la seva esposa li diu: “La idea de vós amb aquella dona era un pensament insuportable. L’odiava perquè no us feia feliç, però l’hauria odiat encara més si us n’hagués fet”. Aquella relació epistolar va permetre a la parella una confiança absoluta. I així Txaikovski li escrivia: “Vós sou l’única persona en el món a la qual no em fa vergonya demanar diners. En primer lloc, perquè sou bona i generosa. En segon lloc, perquè sou rica”. O ella li deia: “El meu home ideal és un músic, però em fa por conèixer-vos; em penso que no seria capaç de dir-vos res”. Ell li replicava: “Us fa por no trobar en mi les qualitats que la vostra imaginació inclinada a la idealització m’ha atribuït. I amb tota la raó”. La relació epistolar resultava en aparença convenient per a Txaikovski, que probablement es va sentir alleujat amb una situació que excloïa tota possibilitat de contacte físic, però el cert és que ell es presentava a si mateix com a “fluix”, “feble” i “patètic”.

La correspondència s’interromp de manera sobtada i misteriosa l’any 1890. Von Meck va escriure a Txaikovski excusant-se perquè estava en bancarrota i havia de suspendre la seva assignació. Txaikovski va sentir a dir que la fallida de la seva mecenes era falsa i li va escriure demanant-n’hi explicacions. És possible que la carta no arribés mai a la seva destinatària o que ella declinés respondre-la. El cert és que la seva relació va quedar interrompuda, la qual cosa segur que va ser un cop emocional difícil de pair per al compositor. Abans de morir, l’any 1893, quan tenia cinquanta-tres anys, Txaikovski va voler recuperar aquella relació que havia estat tan crucial per a ell. Segons els seus biògrafs, es va morir creient que s’havien reconciliat. Nadejda es va morir un any després. 


Eva Muñoz, periodista i col·laboradora habitual de l’OSV


Descarrega aquí l'Impressions entre bastidors en pdf 



Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Fundació Banc Sabadell Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fluidra
Gas Natural Fenosa Uriach Grupo Memora Catalunya Música Grup Avant UAB
Amunt