Notícies

La Quarta de Mahler

La Quarta de Mahler
 
H. Górecki: Tres peces en estil antic
K. Szymanowski: Cançons de la princesa d’un conte de fades
G. Mahler: Simfonia núm. 4
 
Iwona Sobotka, soprano
Víctor Pablo Pérez, director
Orquestra Simfònica del Vallès
 

 

Breu comentari del programa
Els autors i les obres
 
«La meva vida està compresa en les meves simfonies», va escriure GUSTAV MAHLER (Kalischt, act. Kaliste, 1860 - Viena, 1911), l’últim gran simfonista romàntic. La seva música, concebuda a una escala grandiosa i emprant recursos complexos, pretenia expressar la seva visió de la condició humana. Autor de deu simfonies, a més del monumental El cant de la terra, el compositor austríac era un filòsof i un poeta que escrivia amb acords. Malgrat que la seva música va ser àmpliament ignorada durant els cinquanta anys posteriors a la seva mort, Mahler després va ser considerat un important precursor de les tècniques compositives del segle xx i la seva influència es pot reconèixer en compositors com Arnold Schönberg, Dmitri Xostakóvitx o Benjamin Britten.
 
Atès que la carrera professional de Mahler com a director d’orquestra es va centrar en l’òpera (des del 1897 va ser el director de la Wiener Hofoper, actualment Wiener Staatsoper —Òpera de l’Estat de Viena—), crida l’atenció que la seva obra de maduresa sigui totalment simfònica. De fet, es considera que les seves quaranta cançons no són pròpiament lieder, sinó moviments simfònics embrionaris, alguns dels quals proporcionen les bases de les seves simfonies. I és que Mahler, en part influenciat per l’escola de Wagner i Liszt, considerava que la cançó i la simfonia eren més apropiades que l’òpera, de naturalesa dramàtica, per expressar la subjectivitat.
 
La crítica moderna reconeix la poderosa influència de Mahler durant un període que va ser de transició musical. En els seus treballs es poden trobar elements que anuncien els mètodes radicals emprats en el segle xx, com ara la tonalitat progressiva (acabar una obra en una clau diferent de la clau inicial), la dissolució de la tonalitat (enfosquir la percepció d’una nota mitjançant l’ús constant de cromatismes o harmonies que no li pertanyen), una escissió de l’harmonia a favor d’una textura contrapuntística (basada en melodies entrellaçades), la variació contínua dels temes en comptes de merament fer-ne la reexposició, la citació irònica d’estils populars i sons quotidians, així com una nova manera d’unificar formalment la simfonia per mitjà de l’adopció de tècniques subtilment derivades del mètode cíclic de Liszt (transportar els temes d’un moviment de l’obra a d’altres).
 
La Quarta simfonia, una de les més breus de Mahler, és una obra per a soprano i orquestra i s’ha considerat un clar preludi del que serien les composicions del segle xx. La música de la Quarta deriva tota d’una cançó de l’últim moviment, «La vida celestial» (Das himmlische Leben), que originalment s’havia inclòs en la Tercera simfonia. I és potser aquesta manera en què es va compondre, cap enrere, de forma que tota l’obra es relaciona temàticament amb aquest final que expressa una visió pastoral i naïf del cel cristià, el que la fa singular. És una obra dotada de contrastos, però també de continuïtat, que vol transportar l’oient a un món de puresa i innocència, en el qual la música és només música i ens parla sense embuts, tal com fan els nens.
 
KAROL SZYMANOWSKI (Tymoszówka, 1882 - Lausana, 1937) és, juntament amb Witold Lutosławski, un dels compositors polonesos més importants del segle xx. Després d’una primera etapa molt influenciat pel neoromanticisme alemany, Szymanowski descobreix la música de Ravel i Debussy, que esdevindrà l’altra gran influència seva, juntament amb l’obra del seu compatriota Chopin i la música popular polonesa. Autor d’una música d’un esplèndid cromatisme i extremament emocional, Szymanowski no renuncia al seu gust per la melodia, dotant el seu impressionisme d’una marca personal que el distingeix d’altres compositors europeus. Entre la seva producció destaquen les quatre simfonies, les òperes Hagith i Król Roger (‘El rei Roger’), la música de cambra per a violí i piano, nombroses cançons per a veu i piano i l’Stabat Mater.
 
Szymanowski va escriure les Cançons de la princesa d’un conte de fades, op. 31, a partir d’una sèrie de poemes de la seva germana Zofia. Va fer servir aquests versos curts i de caire aforístic per crear miniatures d’un extraordinari cromatisme i un caràcter que es mou entre el lirisme més acusat i l’expressivitat més viva. L’aire exòtic i oníric és potenciat per les vocalitzacions al principi de cada cançó. Però és el piano, que s’imposa sobre la veu, el que dibuixa una complexa progressió harmònica que avança a primer terme, per mitjà dels nombrosos ostinatos.
 
Conegut sobretot per la Tercera simfonia o Simfonia de les lamentacions, que va esdevenir un autèntic fenomen comercial, HENRYK MIKOŁAJ GÓRECKI (Czernica, 1933 - Katowice, 2010) és un compositor polonès. Pioner del minimalisme musical que arrenca a la dècada dels seixanta, Górecki evoluciona cap a un estil més personal —greu, penitent, místic— que recull tant la seva fe catòlica com el caràcter nacional. Considerat una de les figures més destacades de l’anomenat «minimalisme sacre», al costat d’Arvo Pärt, entre la seva producció també destaquen les obres Beatus vir, Miserere i Totus tuus, a més d’aquestes Tres peces en estil antic, de la seva primera època.

Mentre l’experimentalisme dels seus primers treballs escandalitzava les audiències i consolidava les seves credencials als santuaris de la «nova música», Górecki s’interessava pels corrents més profunds de la història del seu país, també en el terreny musical. Així, molt abans que la rememoració del passat es convertís en moda, l’herència del folklore musical polonès i dels cants litúrgics medievals s’incorporen al seu llenguatge. Ho posen de manifest en una data tan primerenca com el 1963 aquestes Tres peces en estil antic. És una influència que adquirirà tota la intensitat en la Segona simfonia, «Copernicana», per incorporar-se definitivament al seu llenguatge tan personal i ja no abandonar-lo.

 
 
 
Entrevista amb Víctor Pablo Pérez, director d’orquestra
«La música de Mahler és molt propera a la nostra cultura»

Leonard Bernstein, un dels directors de referència de la música del compositor austríac, va dir que només una època que hagués digerit dues guerres mundials, genocidis..., capaç de donar a llum el més prodigiós i el més horrible, podria comprendre una música de la profunditat i la tragèdia però, també, l’optimisme de la de Mahler. De la música de Mahler i, en particular, de la seva lluminosa Quarta simfonia, en parlem amb Víctor Pablo Pérez (Burgos, 1954), director actual de l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid (ORCAM) i convidat a dirigir l’Orquestra Simfònica del Vallès els dies 14 i 15 d’octubre, en un programa que també inclourà peces dels compositors polonesos Szymanowski i Górecki i que s’inscriu dins del Festival de Música Polonesa. 
 
Mahler és avui un dels compositors que s’interpreten més a tot el món. Què és el que ens interpel·la tant, de Mahler?
Crec que tota la música de Mahler, però, especialment, la relacionada amb el món del cant, és molt propera a la nostra cultura. No obstant això, al principi, no va ser comprès. No ho va ser pels seus contemporanis ni durant els cinquanta anys que van succeir la seva mort, malgrat que avui ocupa un lloc central en la programació de les grans orquestres de tot el món. La Filharmònica de Berlín, que és l’orquestra simfònica de referència i que fa una tasca de difusió de la música clàssica entre el públic contemporani també exemplar, el programa cada temporada.
 
I quins elements el fan tan proper a la cultura contemporània?
És difícil d’explicar. Abans de Mahler el món simfònic era un món molt tancat, amb unes convencions formals molt rígides. Amb Mahler s’amplia la capacitat de desenvolupament de la música simfònica, en certa mesura es liberalitza o es flexibilitza, fent-se més permeable o receptiva a la complexitat del món contemporani.
 
Mahler és un d’aquells compositors que posen d’acord els melòmans i el públic no iniciat.
Sí, però, com deia abans, en el seu moment no va ser comprès. Quan s’estrena la Quarta simfonia arriben fins i tot a insultar-lo. Molts no entenen la seva manera una mica irreverent de referir-se a la vida celestial en el quart moviment, i l’esbronquen. I en canvi, és una música tan propera... amb ecos de Haydn, de la Novena de Beethoven... Malgrat que amb Mahler les estructures esdevenen més complexes i s’allarguen.
 
El seu món simfònic ja no és formal i normal.
No ho és, efectivament. Penso que Mahler va estar molt influenciat per un compositor del qual va ser contemporani i company d’estudis, el malaguanyat Hans Rott, que va morir amb poc més de vint anys. El mateix Mahler li atribuïa la paternitat de la nova simfonia. Hi ha molts elements formalment innovadors en la manera de compondre de Mahler i que anticipen els mètodes compositius del segle xx. Introdueix, per exemple, el registre popular. És, en aquest sentit, el primer compositor multicultural.
 
Com a director i músic, què té d’especial dirigir i interpretar Mahler?
És un repte formal. Si dirigeixes Beethoven, Brahms, Bruckner, fins i tot Txaikovski… les seves estructures formals estan molt ben definides. Però aleshores arribes a Mahler i en un moviment et trobes no un sinó cinc temes que es desenvolupen d’una manera embogida. És cert que ell, que era extraordinàriament meticulós i precís, incorporava una infinitat d’anotacions a la partitura relatives a la manera com s’havia d’interpretar. És un detallisme que tradueix una riquesa de matisos que fa que la seva música adquireixi una dimensió sorprenent, d’un gran colorit.
 
La música vocal té una gran importància en Mahler, no només en els lieder, sinó també a les simfonies.
Efectivament. Penso que totes les obres de Mahler en què hi ha text són d’una gran expressivitat i plasticitat. El text, sovint poemes, ajuda a crear imatges. Mahler, que és un gran precursor de l’art que ha de venir, dibuixa una gran pel·lícula a través de les seves obres. Les estructures s’allarguen, però, i les seves simfonies ja no tenen quatre sinó sis moviments... De fet, la Quarta, d’una hora escassa de durada, és una de les més breus. També és una de les poques concebudes per a una orquestra de mida reduïda, en aquest cas sense trombons ni tuba.
 
És també una de les seves obres més lluminoses?
La mateixa Alma Mahler, quan va escoltar-la per primer cop, li va dir que era «un Haydn» portat a una altra dimensió. I, en efecte, Mahler ha pres Haydn i ha fet un altre pas de rosca. La Quarta té de tot. Té llum però també té ombra. D’una banda, conté una gran puresa, innocència, un ressò infantil, fins i tot... I hi ha, també, en el bellíssim tercer moviment una gran pau, tendresa, però també desesperança... i una contenció enorme que desemboca en un quart moviment que ens parla d’una manera molt personal de la vida celestial.
 
Mahler compartirà programa amb dos compositors polonesos del segle xx, Szymanowski i Górecki, programats amb motiu del Festival de Música Polonesa, del qual aquest concert forma part.
Szymanowski és, al costat de Lutosławski, el compositor polonès més important del segle xx, i crec que tant ell com Górecki, substancialment diferent, també posterior, estan cridats a convertir-se en grans clàssics. L’obra de Szymanowski té un color i una expressivitat extraordinaris, i aquestes cançons són, a més, d’un virtuosisme espectacular, la qual cosa brindarà una gran oportunitat de lluïment a Iwona Sobotka, una soprano meravellosa i una de les grans veus del moment, que tot just acaba de gravar la Novena de Beethoven amb la Filharmònica de Berlín, a les ordres de Sir Simon Rattle.
 
Górecki és pràcticament un contemporani…
Sí, ens va deixar el 2010. Górecki és diferent, més reiteratiu, minimalista... La seva música és més serena, té un altre caràcter, més espiritual, no necessàriament en un sentit religiós, com Kilar, per exemple. Però té una connexió molt forta amb el públic contemporani, especialment amb el públic jove: la seva Tercera simfonia es va convertir en un autèntic èxit de vendes a Anglaterra.
 
Tot apunta que gaudirem d’un gran concert.
Em sembla que sí. A més ho estem cuinant amb molta cura i a foc lent. Tindrem dues setmanes d’assajos i compto amb una orquestra, la Simfònica del Vallès, que està molt compromesa i molt il·lusionada amb el seu projecte i es troba en un moment esplèndid.



Descarrega aquí l'Impressions entre bastidors en pdf
 
 

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Fundació Banc Sabadell Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fluidra
Gas Natural Fenosa Uriach Grupo Memora Catalunya Música Grup Avant UAB
Amunt