Notícies

Festival de valsos i danses

PROGRAMA I
 
Sara Blanch, soprano *
Arthur Post, director
Orquestra Simfònica del Vallès
 
* Només en els concerts de Rubí i Puigcerdà la soprano serà l'Anabel Pérez
 
I PART
Franz von Suppé (1819-1895) Poeta i camperol, Obertura
Ottorino Respighi (1879-1936) / Gioacchino Rossini (1792-1868)  La boutique fantasque
Albert Ketelbey (1875-1959) En un mercat persa
Leroy Anderson (1908-1975) Fiddle Faddle
Zequinha de Abreu (1880-1935) Tico Tico
 
II PART
Émile Waldteufel (1837-1915) Vals dels patinadors, op. 183
Johann Strauss II (1825-1899) Mein Herr Marquis
Leroy Anderson  Sandpaper Ballet
Jacques Offenbach (1819-1880) Els contes de Hoffmann, Song of Olympia
Ignatz Strauss Polka 4G
Johann Strauss II  El bell Danubi blau, op. 314 (selecció)
 
 
PROGRAMA II
 
Arthur Post, director
Orquestra Simfònica del Vallès
 
I PART
Franz von Suppé (1819-1895) Poeta i camperol, Obertura
Ottorino Respighi (1879-1936) / Gioacchino Rossini (1792-1868)  La boutique fantasque
Carlos Gardel Por una cabeza (arr. J. Williams)
Albert Ketelbey (1875-1959) En un mercat persa
Zequinha de Abreu (1880-1935) Tico Tico
 
II PART
Émile Waldteufel (1837-1915) Vals dels patinadors, op. 183
Leroy Anderson  Sandpaper Ballet
Leroy Anderson (1908-1975) Fiddle Faddle
Johann Strauss II (1825-1899) Annen Polka, op. 117
Ignatz Strauss Polka 4G
Johann Strauss II  El bell Danubi blau, op. 314 (selecció)
 
 
Data i lloc dels concerts
Dissabte 17 de desembre de 2016, a les 19 h · Palau de la Música Catalana (Barcelona) (programa I)
Diumenge 18 de desembre de 2016, a les 19 h · Can Massallera · Sant Boi de Llobregat  
Dilluns 26 de desembre de 2016, a les 21 h · Centre Cultural Terrassa · Terrassa (programa I)
Dijous 29 de desembre de 2016, a les 20.30h · Auditori Enric Granados · Lleida
Divendres 30 de desembre de 2016, 21 h · Teatre La Sala · Rubí (programa I)
Diumenge 1 de gener de 2017, 21 h · Puigcerdà (programa I)
Dimecres 4 de gener de 2017, 21 h · Reus
Dissabte 7 de gener de 2017, 21 h · Teatre La Faràndula · Sabadell  (programa I)
Diumenge 8 de gener de  2017, 11.30 h · Teatre La Faràndula · Sabadell (programa I)
 

 

Sara Blanch, soprano
Guanyadora de set premis en la passada edició del certamen Francesc Viñas, Sara Blanch (Darmós, Tarragona, 1989) és una de les veus més prometedores de la lírica catalana. La jove cantant ha estat artista resident del Festival de Peralada i aquesta temporada actuarà en els principals teatres lírics del país: el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid o el Teatro de la Maestranza de Sevilla. Filla d’un compositor i d’una professora de música, Sara Blanch va començar els estudis musicals de piano i dansa clàssica en un ambient familiar, però va ser als catorze anys quan va descobrir la passió pel cant. Amb vint-i-quatre anys i després de formar-se als conservatoris de Sabadell i Barcelona, va debutar al Teatre Rossini de Pesaro i a La Faràndula de Sabadell. De veu càlida i una gran facilitat per als sobreaguts, també destaca per la naturalitat escènica.
 
Arthur Post, director
A cavall entre Girona, on resideix amb la seva família, i el Canadà, on és director musical de la Thunder Bay Symphony Orchestra, el nord-americà Arthur Post és reconegut pel seu esperit innovador i per un estil que combina profunditat i versatilitat. Anteriorment havia estat director musical de l’Orquestra Simfònica de San Juan, a Colorado, Estats Units, on ha dirigit un gran nombre d’orquestres simfòniques importants a tot el país. Post va fer el seu debut a Europa amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín, ha dirigit orquestres internacionals com la Filharmònica de Hèlsinki, la Simfònica de Jerusalem, la London Mozart Players o la Simfònica de Singapur, i ha treballat amb directors del prestigi de Lorin Maazel o Zubin Mehta. A Catalunya col·labora regularment com a director amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i també ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Aquest concert és el seu debut amb l’Orquestra Simfònica del Vallès.

 

De la cuina als salons vienesos guiats per Ignatz S.
(o una conversa amb Arthur Post)
 
Feia estona que el jove Ignatz S., que havia arribat pocs dies abans de l’acadèmia militar en la qual havia passat els darrers sis anys de la seva curta vida, s’avorria sobiranament en el saló d’aquella casa benestant. Anava i tornava de la biblioteca, on els homes fumaven i intercanviaven xafarderies més o menys pujades de to, al saló, on les senyores i els senyors intercanviaven recomanacions i informacions sobre casaments, naixements, defuncions i l’activitat professional de familiars i amics, i grups de noietes de pell transparent i vestits clars esperaven que algun jove com ell (bé, ell no era exactament un bon partit: del seu cognom patern —entre nosaltres, Strauss— no en podia fer servir sinó la inicial) les tragués a ballar el minuet. El minuet! «Si fos aquella altra dansa!», pensava Ignatz, que, deslliurant-se no sense una fiblada de culpa de l’esguard de la joveneta que el mirava des de l’altre costat del saló amb ulls de gasela, va esmunyir-se escales avall fins a arribar a la cuina, on la seva mare, tan daurada i voluptuosa com les menges brillants de les safates, regnava davant dels fogons i maldava perquè la petita comunitat sota les seves ordres acabés d’enllestir el sopar... Era inútil, l’Ignatz acabava de treure el violí i les minyones i les cambreres i els mossos i els cotxers, tots, rodaven i rodaven en aquell espai acollidor i ple d’aromes suculentes... De seguida se’ls va afegir el jove Johann, no gaire més gran que l’Ignatz i molt més que un germà de llet —si eren dues gotes d’aigua!—, i també el Johann pare, que, tot sigui dit, es trobava molt còmode al pis de sota i discretament pessigava totes les coses on desitjava clavar les dents, començant pel darrere de la cuinera...
 
...Bé podria haver estat així. Entre bastidors, he sentit a dir que el dia 17 de desembre l’Orquestra Simfònica del Vallès presentarà per primer cop en una sala de concerts una peça d’Ignatz Strauss, fill desconegut de Johann Strauss, el pare, i l’autèntica baula perduda en l’esdeveniment d’un moment clau en la història de la música: l’apoteosi de la música popular, que arriba amb els Strauss a la categoria de música simfònica...
 
—Eva, Eva: atura’t, si us plau! El quadre que has pintat és una delícia, la informació musical és correcta..., però crec que has anat una mica massa lluny amb la imaginació... L’Ignatz Strauss no existeix!

—Té raó, mestre. Dispenseu-me, senyores i senyors, de vegades confonc els somnis amb la realitat, cosa que, com podeu imaginar, comporta alguns inconvenients, fins i tot més enllà de les sales de concerts...

El cert és que poques dècades abans d’aquesta escena imaginària, en ple segle xviii, mentre els aristòcrates i la puixant classe burgesa començava a avorrir-se als salons al compàs del minuet, al pis des sota, els mossos i les minyones giraven i giraven al so del vals... Fins que els acords i les rialles van arribar al pis de dalt i, ja en ple segle xix, la rauxa es va apoderar dels salons... «amb risc d’aniquilació dels mateixos ballarins!», adverteix el meu interlocutor, Arthur Post, flamant director convidat de l’OSV per dirigir el concert de valsos i danses, que traspua entusiasme per la música d’aquest període i en té un gran coneixement. I és que aquell rodar i rodar cada cop més accelerat que feia gairebé literalment perdre el cap, era massa sensual per al gust de molts senyors i senyores victorians d’un costat de l’oceà i de l’altre. Però Viena..., Viena era ben bé una altra cosa! Un pèl decadent, segons el criteri dels conservadors i dels revolucionaris de tots dos continents. Vet aquí la seva contribució a la revolució: un ball! Però quin ball, senyores i senyors...

«Amb el vals, els Strauss havien portat la música lleugera a un nivell estratosfèric. Era una música alegre però, alhora, tan elegant i sofisticada... D’una sensibilitat, emoció i subtilitat extraordinàries!», remarca aquest declarat amant del vals. Un esperit que l’OSV portarà al Palau de la Música sota la seva batuta. «Per a mi aquests concerts estan vinculats, d’una banda, amb la humilitat i la calidesa que associem a l’esperit del Nadal, aquesta festa en què celebrem la renovació de la vida; però de l’altra, en el vals també hi ha l’esperit de Cap d’Any, que té un punt sinistre, perquè aquí ja hi intervé el clown, la màscara. Celebrem la vida, però des d’una altra perspectiva, amb una rialla, perquè celebrem que som vius, que no hem perdut el cap!, que un any més la senyora Fortuna ens ha perdonat la vida...» Des d’aquesta perspectiva, més que celebrar el que hem guanyat, celebrem el que no hem perdut, d’aquí neix el caràcter esbojarrat d’una dansa que gira i gira fins a perdre el cap, carnal i sensual... «Amb aquest esperit connecta, per exemple, l’ària «Mein Herr Marquis» de l’opereta Die Fledermaus, que inclou el programa i que interpreta l’excel·lent soprano Sara Blanch —prossegueix Post—. Una peça, com altres que també s’escoltaran, que connecta amb la màscara, la intriga, la diversió, el joc entre els sexes...» Així, doncs, el concert abastarà tot un arc musical i emotiu: «De la sensibilitat més delicada a la sensualitat, passant per la broma i el riure... L’humor ben fet —conclou el mestre de cerimònies amb un entusiasme contagiós— és un acte de virtuosisme».
 
I tot i que els Strauss són al centre de l’escena, noblesse oblige, el concert tindrà «un marcat accent internacional». En el repertori d’enguany hi ha música de gairebé tot Europa: Polònia, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Rússia... També d’Amèrica del Nord i del Sud, i la influència oriental hi és present amb la composició d’Albert W. Ketelbey En un mercat persa. (I, entre nosaltres, també entre bastidors, he sentit que hi haurà fins i tot un gran hit disco de l’any 78..., diuen els entesos que incorporat amb tanta naturalitat que no serà pas senzill reconèixer-lo... Em sembla que s’està organitzant una juguesca...) I és que aquest nord-americà i gironí adoptiu, actual director musical de la Thunder Bay Symphony Orchestra, del Canadà, i que ha treballat a les ordres de Lorin Maazel o Zubin Metha, és famós pel seu esperit innovador. Però fer coses innovadores «no és només escriure un oratori per a una rock star —explica—. Per a mi, innovar és connectar la cultura contemporània amb la de fa dos-cents anys». És trobar o bastir els ponts: «Penso que vivim en una època molt romàntica. Una època molt emocional i en la qual triomfa l’expressió del jo, indulgent i amb gust per les coses extravagants, a la recerca de les arrels... Tot això és propi de l’esperit romàntic, i a mi m’agrada trobar la connexió entre aquesta sensibilitat contemporània i la música de compositors com Beethoven o Brahms, Txaikovski, Mahler...». També, explica, li interessa canviar el ritual del concert: «Als Estats Units ja és molt habitual que el director s’adreci al públic per parlar-li de la música que escoltarà. Jo tinc unes idees molt concretes respecte a la música que interpreto i per què ho faig, i m’agrada transmetre-les al públic». Però la innovació també pot procedir de la col·laboració amb altres arts: «Per descomptat, la música es basta a si mateixa, però també és interessant col·laborar amb altres llenguatges», explica qui ha encarregat a un compositor l’escriptura d’una obra per a la Thunder Bay Symphony Orchestra inspirada en les imatges captades pel telescopi Hubble que es projecten durant el concert. «Crec que l’Orquestra Simfònica del Vallès entén molt bé tot això i està treballant en aquesta línia, d’aquí ve la nostra connexió i la seva connexió amb el públic, també amb el públic jove.»
 
Hi va haver una època, sobre tot a Europa entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat, en què la música simfònica es va allunyar de la gent. Era una música d’un caràcter intel·lectual molt  marcat, difícil d’escoltar... «Per a mi, com a músic, és fonamental que la música parli directament a la gent, que s’adreci a l’oient sensiblement, no només intel·lectualment. I això no s’ha de confondre pas amb la qualitat o la sofisticació. Hi ha compositors de gran talent i molt sofisticats als quals s’entén a la primera, cosa que no vol pas dir que s’esgotin musicalment ni revelin tots els seus secrets a la primera... I penso que és molt important que apostem per aquests compositors. Naturalment, els gustos musicals i artístics s’eduquen, però la gent es vol sentir bé i acollida a les sales de concerts...»
 
«Encara que sigui per telèfon, et prometo que la conversa no serà seca ni avorrida», m’havia dit Arthur Post quan li vaig escriure per proposar-li entrevistar-lo. I ho ha complert. Quan penjo el telèfon (Arthur Post viu a Girona), m’adono amb sorpresa que hem estat una hora parlant! Així doncs, no tinc dubte que, tal com ha promès, el concert del dia 17 de desembre serà un gran concert: un concert per gaudir amb tots els sentits, ple de llum, de sensibilitat i sensualitat, d’humor. Tal com ho és la música de vals. Visca el vals!
 
Eva Muñoz, periodista, escriptora i equip de l’OSV


Descarrega aquí l'Impressions entre bastidors en pdf

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Fundació Banc Sabadell Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fluidra
Gas Natural Fenosa Uriach Grupo Memora Catalunya Música Grup Avant UAB
Amunt