Notícies

Concert per a piano de Chopin

Iván Martín, piano
James Ross, director
Orquestra Simfònica del Vallès
 
Emilio Aragón (1959)    La flor más grande del mundo, música per al conte de José Saramago
(Projecte Mosaico de Sonidos)

Frédéric Chopin (1810-1849 )    Concert per a piano núm. 2, en Fa menor, op. 21
I. Maestoso · II. Larghetto · III. Allegro vivace

Salvador Brotons (1959)    Simfonia núm. 3, op. 59
I. Adagio lugubre - Allegro assai · II. Leggerissimo · III. Adagio · IV. Allegro con brio

Bedrich Smetana (1824-1884 )    El Moldava
 
 
Data i lloc dels concerts
Divendres, 24 de març de 2017, a les 21 h · Teatre La Faràndula (Sabadell)
Dissabte, 25 de març de 2017, a les 19 h · Palau de la Música Catalana (Barcelona)


BREU COMENTARI DELS AUTORS I LES OBRES
 
Nascut en una família d’artistes, la carrera d’EMILIO ARAGÓN (l’Havana, 1959) arrenca molt jove en el món de l’espectacle com a actor i guionista. Fundador de la productora Globomedia, de gran èxit, l’any 2008 fa el salt al cinema com a productor i compositor de bandes sonores. La seva activitat professional sempre ha reflectit una inquietud especial per l’acció humanitària.
 
Mosaico de Sonidos és un projecte que fa servir la música simfònica per treballar en la inclusió social de les persones amb discapacitat psíquica o física. Hi participen catorze orquestres simfòniques de tot Espanya que treballen a partir d’una mateixa partitura, La flor más grande del mundo, una composició d’Emilio Aragón basada en un conte de José Saramago.
 
Conegut sobretot per les peces per a piano sol i els concerts de piano, FRÉDÉRIC CHOPIN (Zelazowa Wola, 1810 – París, 1849), el músic romàntic per antonomàsia, és considerat també un dels grans compositors de poemes simfònics, gràcies a la seva refinada imaginació i la seva tècnica exigent. Va comprendre com ningú la naturalesa expressiva del piano i va escriure música per a aquest instrument que s’hi adequava com cap altra. Després d’un període en què la seva obra va ser injustament jutjada d’acord amb uns estàndards acadèmics que eren insensibles al seu caràcter personal, Chopin va adquirir una dimensió creixent al llarg del segle xx. Amb un do per a la melodia molt personal, la seva música transmet una emoció sincera i està traspassada d’un sentiment poètic universal. Malgrat que és romàntic en essència, la seva música té una puresa i una discreció clàssiques.
 
El Chopin que va escriure el Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Fa menor, op. 21 entre 1829 i 1930, quan encara no havia fet vint anys, encara era el vital compositor polonès. En el segon moviment d’aquesta obra, però, el moviment lent, ja podem veure el Chopin d’esguard romàntic més popularment conegut, el delicat i sensible poeta d’imaginació ardent en què es convertiria després. Chopin va conservar un gran afecte per aquest concert durant tota la vida, en particular pel segon moviment, una obra que també va produir una profunda impressió en els seus contemporanis, com Liszt, que la veia d’una «perfecció ideal, la seva expressió ara radiant de llum, ara plena de tendre patetisme». El virtuós Allegro vivace és el més polonès dels tres moviments.
 
SALVADOR BROTONS va néixer l’any 1959 a Barcelona en el si d’una família de músics. Es va titular en flauta, composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Música de Barcelona, sota el mestratge de professors com Antoni Ros Marbà, Xavier Montsalvatge i Manuel Oltra, i després va completar la formació als Estats Units. En aquell país va ser director de l’Orquestra Simfònica de Vancouver, entre altres, i aquí de l’Orquestra Simfònica del Vallès entre 1998 i 2002. Actualment és el director titular de la Banda Municipal de Barcelona. Com a compositor ha escrit més de vuitanta obres, majoritàriament orquestrals i de cambra.
 
Salvador Brotons va acabar la Simfonia núm. 3 a la ciutat de Portland l’any 1992. L’obra té un plantejament clàssic, tot i que el seu llenguatge intensament cromàtic permet relacionar-la amb les darreres produccions orquestrals de Bartók.
 
El compositor i director d’orquestra txec BEDRICH SMETANA (Litomysl, 1824 - Praga, 1884) va ser el primer que va expressar en la seva obra l’esperit, el caràcter i els anhels de la seva pàtria, raó per la qual se’l considera el pare de l’escola musical nacionalista txeca, que va tenir una importància decisiva en músics posteriors, com Dvorák i Janácek. Les seves obres més conegudes són l’òpera La núvia venuda i els sis poemes simfònics que integren la seva obra mestra orquestral, el cicle La meva pàtria, que va veure la llum entre 1874 i 1879. D’aquesta època data també una de les seves partitures més escoltades i originals, el Quartet de corda núm. 1, «De la meva vida».
 
Els sis poemes simfònics que formen La meva pàtria estan basats en temes, ritmes i melodies del folklore txec. Van ser concebuts per Smetana com a obres individuals, malgrat que sovint es presenten com una obra completa en sis moviments. El segon, El Moldava, és el més conegut i està inspirat en el riu més important de la República Txeca. Segons el que el mateix compositor explicava, l’obra descriu el curs del Moldava (en txec, Vlatava), que neix en dues petites fonts, representades per una flauta. El riu corre després a través de boscos i prats, representats pels metalls, en un dels quals assistim a un casament camperol que adopta la forma d’una polka. Presenciarem, també, la dansa de les nimfes aquàtiques a la claror de la lluna, que sonaran amb les cordes, i gaudirem de la majestuositat de castells, palaus i ruïnes. El riu es precipita aleshores en els ràpids de Sant Joan, amb címbals i timbals, per eixamplar-se de nou i fluir pacífic cap a Praga, passar per davant del castell de Vyšehrad i, finalment, esvair-se magnífic en les aigües de l’Elba.

 

Una ànima jove s'interna en el món  
El concert vist pel seu director
 

Creatiu i generós, James Ross construeix una metàfora que harmonitza perfectament l’eclecticisme del concert: «A mi em sembla que Smetana i el projecte Mosaico de Sonidos descriuen una ànima jove que s’interna en el món disposada a descobrir el seu destí i, dins d’aquest marc, Chopin i Brotons serien estacions de pas: experiències en les quals la jove energia madura en la confrontació amb els reptes emocionals que presenta la vida». El director nord-americà, que ha dirigit orquestres tan diverses com la Leipzig Gewandhaus, l’Orquestra Simfònica de Utah, Les Arts Florissants, l’Orquestra Simfònica Kwazulu-Natal o la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, i que els dies 24 i 25 de març estarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès, ens acosta als compositors i les obres del concert. «Chopin va ser un inventor. Algunes de les seves invencions estaven directament relacionades amb la tècnica pianística, per exemple, la llibertat rítmica de la mà dreta o l’ús expandit del pedal dret. Altres pertanyien a l’àmbit de l’harmonia i del gest.» I així, explica, «va fer servir la interrelació d’harmonia, melodia i ritme per crear la il·lusió d’una fantasia improvisada. Un d’aquests elements proporcionava estabilitat al conjunt, mentre un altre aportava el vol de la imaginació».
 
Això ho veiem en el Concert per a piano i orquestra núm. 2, en què l’orquestra proporcionaria una plataforma estable sobre la qual s’esdevé «el vol de la imaginació del piano», segons Ross, que afegeix: «Les principals idees musicals són presentades per l’orquestra, però en una mena de versió en blanc i negre, sobre la qual el piano aporta tota la gamma de color». L’escriptura orquestral, conclou el director, «no és gaire diferent de la del concert per a piano de Beethoven», mentre que el piano «canta i vola com ocells al voltant d’un arbre bonic». Els elements de la metàfora, els ocells, el vol, s’adeqüen a la imaginació i la fesomia d’un compositor que, per la seva sensibilitat extrema, una salut feble i una escandalosa relació amb l’escriptora Georges Sand ha esdevingut epítom de l’artista romàntic. «Chopin era un cas d’una fragilitat singular, i la seva debilitat física estava probablement lligada a la sensibilitat de la seva veu creativa. El drama és que una vida físicament o emocionalment inestable, sigui per elecció o no, pot conduir a un resultat creatiu singular, però al capdavall pot danyar la producció total, i la longevitat, d’un artista.» En efecte, Frédéric Chopin es va morir quan tenia trenta-nou anys.
 
Hi va haver un temps en què la majoria de directors eren compositors. Encara en vida de Chopin, les orquestres existien en primera instància per tocar la nova música escrita per a elles. Una situació que estava a punt de canviar de manera radical. «Avui, la majoria de directors (entre els quals m’incloc) no som compositors i les orquestres existeixen per oferir concerts en directe de peces que són ben conegudes per l’audiència i els músics», explica Ross. Potser per això no és freqüent trobar compositors contemporanis com Brotons en el repertori simfònic. «Salvador Brotons és un excel·lent director i compositor segons aquell vell model (i un dels meus predecessors com a director titular de l’OSV!)», apunta el director nord-americà, que creu que és difícil per a qualsevol compositor contemporani convèncer els directors d’arriscar-se a programar peces que no són conegudes per ells o les seves audiències. La Tercera simfonia de Brotons, prossegueix, «està construïda sobre dues grans onades que arrenquen d’un misteri expressiu que se situa al principi del primer i del tercer moviment. La primera onada ens condueix cap a un estat d’agitació en el segon moviment, mentre que la segona es resol en una potent marxa en el quart moviment, que no nega el misteri precedent però l’incorpora a una poderosa coral de metalls, com els dubtes que, en la vida, finalment ens ajuden a trobar la confiança en nosaltres mateixos. La música de Brotons està organitzada d’una manera molt bella, utilitza els instruments amb cura i, malgrat que està basada en una escala que no sents en Beethoven, l’escala octatònica, mostra gust per l’harmonia expressiva i la bellesa dels acords majors. L‘OSV ha enregistrat la Tercera simfonia de Brotons i per a mi serà un honor tocar-la en directe per a la nostra audiència catalana».
 
També fora del repertori més habitual, el concert es tanca amb el poema simfònic El Moldava, una de les peces més conegudes de Bedrich Smetana, considerat el pare dels compositors txecs. «Les seves òperes i els seus poemes simfònics van donar veu i forma als paisatges de Bohèmia i a la seva forma de vida», comenta Ross. El Moldava (nom amb què també és conegut el Vltava) és el riu que travessa Bohèmia, a la riba del qual va créixer la ciutat de Praga. «La música de Smetana descriu de manera cronològica el curs del riu, des del naixement en els petits corrents que són les fonts del gran riu fins a la desembocadura a l’Elba, passant pels grans boscos on es caçava, un casament festiu a la riba (en forma de polca), la lluna que dansa sobre la superfície calmada de les aigües (són vives les ombres?), l’aigua que s’apressa cap als ràpids turbulents de Sant Joan, l’arribada a Praga presidida per la històrica fortificació de Vyšehrad (on, per cert, Smetana està enterrat) i la dissipació del riu cap al nord per perdre’s en l’Elba. Com a viatge, aquesta seqüència musical també podria ser la descripció metafòrica de la vida d’un individu, fins i tot de la nació txeca al llarg de la història.»
 
Mosaico de Sonidos
«La integració i la col·laboració són marques distintives de la filosofia que hi ha darrere de la programació de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Tractem de no aïllar diferents estils musicals o projectes creatius, sinó de combinar-los d’una manera que proporciona contextos inesperats per a obres musicals. Chopin no sonarà igual després de sentir la bellesa de la narració de La flor más grande del mundo», diu el director nord-americà a propòsit de la peça que obrirà el concert, una composició d’Emilio Aragón a partir d’un conte de José Saramago que és la base del projecte d’integració social de persones amb discapacitat psíquica o física Mosaico de Sonidos, que, en aquest cas, es tradueix en la inclusió a l’orquestra de disset persones amb discapacitat. Ho explica Canòlich Prats, violinista de l’OSV: «Ells no tenien cap experiència musical prèvia. Nosaltres no havíem treballat abans amb discapacitats i ens vam formar. Vam començar a treballar el 2015 i des d’aleshores ens trobem un cop al mes. Nosaltres els proporcionem els instruments i els ensenyem com poden fer música. Penso que un dels aspectes més significatius del projecte és que la seva participació s’emmarca dins d’un concert de temporada. El projecte treballa per la plena inclusió i això és el que vol dir: no fer distincions. Penso que aquest projecte els ofereix una vivència musical intensa, probablement la més important que hagin tingut fins ara. La música és un llenguatge universal que a nosaltres ens ha permès conèixer-los, enderrocar tabús i adonar-nos que entre nosaltres hi ha una distància petitíssima... i que molts d’ells estan molt capacitats musicalment».
 
No és el primer cop que James Ross dirigeix la Simfònica del Vallès i, de fet, el músic de Boston serà el director titular de l’orquestra la propera temporada. «He dirigit l’OSV quatre vegades al llarg dels últims catorze anys i, per tant, em sento com si fóssim vells amics. És una orquestra singular, amb un esperit i una vitalitat que he admirat des del primer dia. Espero aportar una ment innovadora pel que fa a la programació, cura per la vida dels músics i coratge a l’escenari. A mi, estar al capdavant de l’OSV m’ofereix l’oportunitat de vincular-me a una institució que té una trajectòria ambiciosa i agosarada i un futur fluent i prometedor.»


Eva Muñoz, periodista i col·laboradora habitual de l’OSV

Descarrega aquí l'Impressions entre bastidors en pdf 

Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Fundació Banc Sabadell Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fluidra
Gas Natural Fenosa Uriach Grupo Memora Catalunya Música Grup Avant UAB
Amunt