Notícies

Carmina Burana

Cor de Cambra de Granollers, Cor Jove i Cor Infantil Amics de la Unió  (Josep Vila i Jover, director)
ARSinNOVA Cor de Cambra i Cor d’Homes d’Igualada (Pere Lluís Biosca, director)

Ximena Patricia Agurto, soprano
Jordi Domènech, contratenor
Toni Marsol, baríton
Rubén Gimeno, director
Jove Orquestra Simfònica del Vallès
Orquestra Simfònica del Vallès


I PART
Claude DEBUSSY (1862-1918) Prélude à l’après-midi d’un faune

II PART
Carl ORFF (1895-1982)   Carmina Burana


Data i lloc dels concerts
Dissabte 26 de setembre de 2015, a les 19.00 hores, al Palau de la Música Catalana de Barcelona



Breu comentari del programa
Els autors i les obres


El compositor francès CLAUDE DEBUSSY (Saint-Germain-en-Laye, 1862 – París, 1918) va ser un dels precursors de la música del segle XX. Va desenvolupar un sistema d’harmonia i d’estructura musical que aspirava a expressar musicalment els ideals dels pintors i escriptors impressionistes i simbolistes. De fet, Debussy considerava que la música era el llenguatge més adequat per aconseguir-ho, perquè superava l’estaticisme de la pintura. El Prélude à l’après-midi d’un faune (1894), el «Clair de lune», pertanyent a la Suite bergamasque (1890-1905) o les òperes Pelléas et Mélisande (1902) i La mer (1905) són els seus principals treballs.

Procedent d’un suburbi pobre de París, la joventut de Debussy transcorre turbulenta, tant materialment com emocionalment. Aquests anys tumultuosos —que inclouen les temptatives de suïcidi d’una amant, de la seva esposa i la seva pròpia— van deixar empremta en la sensibilitat del seu estil musical. Wagner, Borodin i Mussorgski es considera que són les seves principals influències, però no les úniques; cal afegir-hi també poetes com Poe i Mallarmé i pintors com Turner i Monet. L’esperit wagnerià que rau darrere del concepte d’obra total va encoratjar altres artistes i el mateix Debussy a abocar la seva resposta emocional en la seva obra i a exterioritzar els seus estats onírics.

La música de Debussy marca el principi d’un moviment de rebuig del llenguatge musical tradicional del segle XIX. Ell no creia en els procediments harmònics estereotipats —d’aquí ve la seva formulació de l’escala de 21 notes— i desafià igualment el rol orquestral dels instruments tradicional. De fet, en la seva música, la construcció orquestral tradicional, amb les rígides seccions de vent, metall i corda, s’esmicola, de mateixa la manera en què ocorre en la paleta dels pintors impressionistes. Debussy va derivar cap a formes de composició que més tard serien desenvolupades per Stravinsky i Bartók. De ben segur que ell hauria participat en els moviments de l’avantguarda musical dels anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, si un càncer no se l’hagués endut a l’edat de 56 anys.

El PRÉLUDE À L’APRÈS-MIDI D’UN FAUNE és un poema simfònic per a orquestra que Claude Debussy va concloure l’any 1894 i està considerat la quinta essència de l’impressionisme musical. És una evocació del poema de Stephane Mallarmé «L’après-midi d’un faune», en el qual un faune —una criatura meitat home, meitat boc, en la mitologia clàssica— es desperta del seu son per seduir les nimfes del bosc. Pierre Boulez considerava aquesta obra un punt d’inflexió, l’inici de la música moderna, tot assenyalant que «la flauta del faune va portar aire nou a l’art de la música».
    
Conegut sobretot per les òperes i les obres dramàtiques i per les innovacions en el terreny de l’educació musical, el compositor alemany CARL ORFF (Munic, 1895–1982) va assolir fama mundial amb l’estrena de Carmina Burana, una de les obres més populars del segle XX. Procedent d’una família de funcionaris i acadèmics, Orff va estudiar a l’Acadèmia de Música de Munic amb el compositor alemany Heinrich Kaminski i va dirigir les orquestres de Munic, Mannheim i Darmstadt. El seu famós Schulwerk, un manual que descrivia la seva manera de dirigir, es va  publicar l’any 1930. Set anys després, el 1937, Orff estrenava l’oratori secular Carmina Burana. Concebut per ser cantat i ballat, estava basat en una sèrie de poemes medievals. Aquest treball el va portar a uns altres inspirats en el teatre clàssic i els misteris medievals, particularment els Catulli Carmina (1943) i el Triomf d’Afrodita (1953), que formaven una trilogia amb Carmina Burana. Els altres treballs inclouen la cantata Comoedia de Christi Resurrectione (1956) o els «drames musicals» Antigonae (1949), Oedipus der Tyrann (1959) i Prometheus (1966).

CARMINA BURANA (o «Cançons de Beuern») és una cantata per a orquestra, cor i solistes. Orff va partir d’un manuscrit goliard del segle XIII que contenia cançons i escenes escrites en llatí i alemany medieval que s’havia descobert l’any 1803 al monestir bàvar de Benediktbeuern. Els textos, que van ser adaptats pel filòleg Andreas Schmeller, eren un cant a la vida, a l’amor i a l’hedonisme i als girs de la fortuna, i presentaven una gran varietat de registres i escenes, incloent-hi fragments de la vida quotidiana medieval, versos religiosos, sàtira social i cançons de taberna.

Malgrat que alguns dels versos estaven acompanyats de notació musical arcaica, cosa que confirmava que s’havien escrit per ser cantats, la notació resultava força críptica, la qual cosa va permetre a Orff musicar-los lliurement. Orff va seleccionar vint-i-quatre poemes, que va arranjar afegint-hi un pròleg i un epíleg i organitzant-los en tres parts d’aproximadament la mateixa extensió. La primera part, «Primo Vere» («En la jove primavera»), presenta danses jovials i plenes d’energia; la segona part, «In Taberna» («A la taverna»), evoca la disbauxa d’un banquet en què corre el vi, i el festeig i l’amor romàntic són els temes de la tercera part, «Cour d’Amours» («Cort d’Amors»). La combinació de l’orquestració, les melodies i les harmonies i la percussió potent i rítmica donen a la música l’inconfusible caràcter visceral i primigeni.

El cant més conegut de Carmina Burana, «O Fortuna» («Oh, Fortuna!»), que serveix de pròleg i epíleg, emmarca el goig dels tres moviments principals amb una rigorosa advertència del poder del destí, que remet a la vella imatge de la fortuna, que atzarosament reparteix sort i desgràcia. Aquests primers versos estan entre els més cèlebres del repertori coral.




Carpe diem!

L’Orquestra Simfònica del Vallès té les oficines a la planta baixa d’una gran casa modernista en el número 40 del carrer Narcís Giralt de Sabadell. Les oficines donen a un bonic pati amb una figuera carregada de figues i una palmera altíssima però escapçada. Mentre espero Jordi Cos per parlar de la programació de la temporada, xerro amb el Josep, que neteja i arregla el jardí. El dia és gris i fresc. S’hi està bé, al pati. Aquí és on continuaré parlant amb Jordi Cos, president del consell d’administració de la Simfònica i viola de l’Orquestra. L’OSV és una formació molt particular, començant pel fet que pertany als mateixos músics, que es van constituir en cooperativa. Aquesta fórmula és prou habitual al nord d’Europa, però aquí els de Sabadell són uns pioners. Jordi Cos ha dissenyat la programació de la temporada. Continuarem la conversa asseguts en un balancí de ferro que devia formar part del mobiliari original del jardí.

«És una programació eclèctica. Hi ha un espai per a cada tipus de públic: per als amants de la música clàssica i per als amants del cinema, del jazz, dels valsos…», però sempre amb un tret distintiu i que unifica la proposta dins de l’eclecticisme, el segell de la Simfònica, en podríem dir: aquell altre pas de rosca que es fa a les propostes, que pretén popularitzar la música clàssica sense renunciar a la qualitat, sinó renunciant a aquell «misticisme» de la posada en escena tradicional que l’allunya de la contemporaneïtat i de la vida.

La celebració de la vida, el carpe diem, és precisament el que trobarem en el primer concert de la temporada, que arrenca amb la delicadesa hipnòtica del Prélude a l’après-midi d’un faune de Debussy, per endinsar-se després en els acords poderosos del Carmina Burana d’Orff. Tota una declaració d’intencions. El poema simfònic de Debussy va suposar «un trencament absolut. Trenca la progressió temporal de la composició clàssica». Res no serà igual a partir d’aleshores. Amb aquesta consciència de finitud, alguns es llancen a la celebració del moment. Orff ho fa musicant una sèrie de poemes goliards que ens encoratgen a celebrar la vida i que van donar lloc a la seva obra més coneguda: Carmina Burana.

En aquest primer concert hi participa la Jove Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Jove i Cor Infantil Amics de la Unió. Segona declaració d’intencions: l’OSV vol facilitar als joves l’accés al món professional. Un gest que és positiu per a la mateixa formació: «És fantàstic tocar amb ells. Els joves aporten aquesta energia i il·lusió que t’ajuda a connectar amb la teva pròpia joventut», diu Jordi Cos.

El segon concert és, potser, el més «clàssic» de la temporada, amb un programa que inclou la Cinquena de Txaikovski i el Concert per a violoncel i orquestra de Dvorák. El dirigeix Lorenzo Viotti, guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués 2013, i té Pau Codina com a violoncel convidat. Sovint el repertori clàssic s’interpreta des de l’historicisme. Aquí la intenció és justament la contrària: «Es tracta de revisar el gran repertori, però amb la participació d’un director i un intèrpret que són a la vintena, per veure com el llegeixen des de la seva contemporaneïtat». El diàleg entre aquests dos joves músics de gran talent i entre ells i la tradició no és l’únic que estableix aquest programa. Txaikovski i Dvorák eren amics i compartien maneres de fer, musicalment parlant. De fet, aquestes dues obres comencen amb la mateixa figura rítmica.

El tercer concert de la temporada té com a protagonista un dels millors clarinetistes contemporanis, tot un mite viu: Paquito D’Rivera. Emmarcat dins del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el concert s’acosta a una altra obra cabdal, la de Gershwin, amb aquest esperit que vol trencar barreres entre classicisme i contemporaneïtat i del qual Paquito D’Rivera és un dels màxims exponents internacionals. El concert inclou el Cape Cod Concert del mateix Rivera, que s’interpretarà a Barcelona per primer cop.

I aquest primer trimestre de la temporada que havia arrencat amb esperit de celebració, clou en el mateix registre amb el gran Gilles Apap, que aportarà la seva creativitat i el seu virtuosisme a un concert de valsos i danses que recupera el més genuí de la música popular centreeuropea. Res a veure amb l’encarcarament i l’esnobisme que sovint caracteritzen els concerts d’Any Nou. Els valsos d’Apap sonen plens d’intel·ligència i vitalitat. Un esclat d’alegria per saludar l’any entrant!

Eva Muñoz, escriptora i periodista


Descarrega aquí l'Impressions entre bastidors en pdf


Comparteix



L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Fundació Banc Sabadell Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fluidra
Gas Natural Fenosa Uriach Grupo Memora Catalunya Música Grup Avant UAB
Amunt