Com afectarà l’organització del Departament?
Hem dotat el Departament de dues secretaries, una de Cultura i una de Mitjans de Comunicació. D’aquesta última depenen la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals i l’Àrea d’Innovació i Cooperació amb els Mitjans de Comunicació. En qualsevol cas, totes dues àrees, cultura i comunicació, col·laboren i treballen de manera conjunta per dur a terme veritables polítiques nacionals de cultura i mitjans de comunicació. En aquest sentit, l’Institut Català de les Indústries Culturals tindrà també un paper important.

Quins són els objectius del seu Departament per a aquesta legislatura?
El nostre objectiu global és la modernització integral de la cultura catalana, des d’una visió àmplia, inclusiva i oberta, però sense renunciar a res com a país. També volem millorar l’autoestima respecte a la nostra cultura i a les seves possibilitats. El mercat de la cultura catalana és un mercat mitjà en l’àmbit europeu, de prop de dotze milions de persones. En aquest sentit, volem enfortir la indústria audiovisual catalana i facilitar un entorn més favorable perquè els nostres creadors puguin treballar amb les millors condicions possibles. També pretenem augmentar el nombre dels consumidors de cultura i fer més present la cultura catalana als mitjans de comunicació, i que els creadors hi guanyin una major presència.

Quines són les seves prioritats en matèria de música simfònica?
A Catalunya tenim grans compositors i grans intèrprets, i aquest és un patrimoni que hem de conservar i posar-lo en valor. Per aquest motiu, tenim com a prioritat potenciar els circuits d’exhibició i treballar per assolir una major difusió de les propostes musicals aconseguint una major presència i cobertura mediàtica de les programacions musicals. Així mateix, ens proposem continuar amb la política de suport a la producció musical per tal d’ajudar el sector a consolidar una oferta estable i de qualitat, fent una especial atenció al foment de captació i consolidació dels nous públics.

Quin paper ha de tenir una orquestra com “la Simfònica” –una entitat privada amb una plantilla estable que porta la música a més de trenta-sis poblacions catalanes a l’any– en aquesta acció pública?
En primer lloc, us haig de felicitar pel vostre 20è aniversari. Durant tot aquest temps, “la Simfònica” ha realitzat una tasca molt destacada i molt necessària, apropant i difonent la música arreu del país. I estic convençut que aquest és un paper que continuarà tenint per molts anys. Es tracta, doncs, d’apropar la música simfònica més enllà de les grans ciutats i equipaments, permetent un accés universal a aquest tresor de la cultura.

En aquest sentit, quina creu que serà la tendència en el futur sobre la participació de les institucions públiques en les orquestres? Hi haurà més participació o es tendirà a donar més opcions a la iniciativa privada?
Aquesta és una qüestió en què estem treballant especialment des de la Conselleria, ja que si bé és necessari que els poders públics facin un esforç important a ajudar la cultura, també és veritat que els recursos són a vegades limitats. En aquest sentit, una de les línies d’actuació que se seguiran és ajudar amb recursos públics en la mesura del possible però tenint molt present que cal aconseguir que el capital privat s’involucri més en la cultura. Hem de fer veure a les empreses que invertir en cultura és precisament això, una inversió i no una despesa. Invertir en cultura no té cap contrapartida i, a més, és molt rendible en termes de reputació de marca.

Quina funció social hauria de tenir una orquestra simfònica?
Jo crec que ja la duen a terme, aquesta funció social. Per una banda, són una plataforma de difusió del patrimoni musical. Són una finestra privilegiada de la cultura musical per a la ciutadania d’arreu del país, perquè contribueixen a difondre la pluralitat d’estils musicals. Per altra banda, són un mecanisme d’integració i formació per als joves talents, tant pel que fa als compositors com als intèrprets.

De quina manera les noves tecnologies poden ajudar a entitats culturals que gestionen un patrimoni comú de gran tradició com la música clàssica?
La revolució tecnològica és imparable i ens obre les portes a un ampli ventall de possibilitats. La globalització no hauria de ser vista com una amenaça, sinó com una oportunitat per a cultures com la nostra. Les noves tecnologies ens ofereixen, si som creatius i innovadors, enormes possibilitats en la conservació del nostre patrimoni musical i en la projecció de la nostra cultura. Per aquest motiu, des de la Conselleria estarem al costat de totes aquelles iniciatives que persegueixin aquest objectiu i estic convençut que, amb l’ajuda de tothom, les entitats involucrades en la música clàssica seran capaces d’adaptar-se a aquesta nova plataforma de difusió i veure-hi una oportunitat.

QÜESTIONARI PROUST

La primera música que de petit recorda haver escoltat és...
No en recordo només una d’especial. Recordo que escoltava molta música a través de la ràdio.

Quina és la música que ha escoltat més vegades?
Els Beatles, els Rollings Stones i la Cançó.

I quina li agradaria escoltar i encara no ho ha fet?
La música ètnica.

Ha plorat escoltant música? Quina?
Sí, especialment amb la música clàssica, amb l’òpera i amb els cantautors.

I ha rigut? Quina música?
Sí, amb les lletres d’Ovidi Montllor i Pi de la Serra.

Quina ha estat la seva més gran gosadia...
Intentar cantar alguna vegada...

La virtut més sobrevalorada en el món és...
L’abundància.

Què és el que menys li agrada de la seva aparença?
Ni m’agrada ni em desagrada. M’he acostumat a les meves imperfeccions.

Què és del que més es penedeix?
De no haver trobat alguna vegada l’equilibri entre audàcia i prudència, que crec que és l’art de viure.

Quin considera que és el seu estat mental actual?
D’alerta permanent, però tranquil.

Quina és la seva més estimada possessió?
Els llibres.

Quina considera que és la pitjor misèria del món?
La fam i la violència.

Quina és la qualitat que més li agrada en un home?
La tendresa, la bonhomia i la intel·ligència.

I en una dona?
Les mateixes.

Quan i on ha estat més feliç?
En molts moments i llocs. En aquest moment, per exemple, em sento molt afortunat.

Quan diu mentides?
Mai.

Quina és la seva passejada preferida?
Pel campus de la UAB amb la meva companya una tarda de primavera o estiu.

Quin o què ha estat l’amor més gran de la seva vida?
La meva companya des de fa trenta anys i els meus fills.

Quina és la seva idea de la mort?
Que és inevitable i definitiva.

Quin ha estat el seu més gran assoliment?
La construcció d’un magnífic clima familiar envoltat d’un gran nombre d’amics.

Quina és la darrera promesa que ha fet?, l’ha complert?
Darrerament n’he fet moltes i procuro complirles totes.

Li agradaria assemblar-se a...
A una col·lecció de trets puntuals de molta gent.

www.gencat.cat