Concerts

Octubre 2021
123 45678910 11121314151617 181921222324 25262728293031
VEURE+

Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

Fitxa artística

Daniel Gil de Tejada Direcció musical

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Més informació

G. ROSSINIEl barber de Sevilla

Òpera bufa en dos actes (Sobretitulada en català).
Text de Cesare Sterbini i basat en Le barbier de Séville de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais.
Estrenada al Teatre di Torre Argentina de Roma, el 20 de febrer de 1816.
 


     

 
César San Martín Figaro                                                                  
Carmen Romeu Rosina                                                                 
Pablo Martínez Conte d’Almaviva                                           
Fernando Álvarez Dottor Bartolo                                                 
Jeroboám Tejera Don Basilio                                                        
Eugènia Montenegro Berta                                                                    
Pau Camero Fiorello                                                                
Fabián Reynolds Oficial                                                                  
Andrés Rodríguez Notari                                                                  
Salvador Esplugas Ambroggio                                                        
Carles Salmons Alcalde                                                                
Àngel Arévalo Guitarrista                                                         
 
 
Daniel Gil de Tejada Direcció musical                                             
Pau Monterde Direcció d’escena                                           
Miquel Gorriz Assistent de la direcció d’escena             
Elisabet Castells Disseny d’escenografia i vestuari                                                              
Montse Figueras Disseny de vestuari                                       
Nani Valls Il·luminació                                                        
Vestuari FOC

Cor Amics de l'Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès





La longevitat d'Il Barbiere di Siviglia de Rossini
______________________________________________________________________
 
Estrenada a Roma el 20 de febrer de 1816, en mig d’una tempesta de protestes que va canviar de signe a la segona representació (l’endemà), va significar per al compositor l’èxit més grandiós de tota la seva carrera. Aquesta perpetuació de l’èxit el deu en part aquesta obra a la gràcia del text de Beaumarchais (Le Barbier de Séville, 1775), bastant ben adaptat a la llengua italiana pel llibretista Cesare Sterbini (1784-1831).

Aquesta feliç conjunció de text i música és la que ha donat a aquesta òpera la seva poc habitual longevitat en escena; avui dia són bastantes les òperes que emergeixen altre cop en els teatres operístics, sovint després d’una llarga hivernació (com altres moltes del mateix Rossini), però el Barbiere que ens presenta novament l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell té el mèrit poc freqûent d’haver sobreviscut durant dos segles malgrat els notables canvis estètics pels quals ha passat el món de l’òpera, des de l’estil encara rococó lluït per Rossini en aquesta obra, passant pel belcantisme romàntic, l’onada forta del Verdi tardà i el verisme, i sobrevivint fins i tots les embranzides del llenguatge del segle XX musical.

El més curiós, però, és que aquesta supervivència ha estat a costa d’una gran quantitat d’alteracions i falsificacions de la partitura que van arribar a fer veritables destrosses interpretatives sense que, però, perdés el seu atractiu per al gran públic operístic de tots els períodes pels quals va anar passant.

Un dels canvis més importants i persistents va ser la reconversió del paper de Rosina, la protagonista, de la veu de mezzosoprano originalment escrita per Rossini, en paper de soprano lleugera. Aquest canvi desvirtua la figura de Rosina, a la qual Rossini, amb la veu de mezzosoprano, volia donar un caràcter decidit i voluntariós que resulta molt més convincent que no pas el caràcter frívol i superficial que deixa intuir la veu agilíssima de soprano de coloratura. Però quan això es va convertir en costum, coincidint amb la
moda de les “sopranos-ocellet”, sorgida a finals del segle XIX, ja no hi va haver res a fer.

A Rossini no li agradava aquesta adulteració del caràcter de Rosina, però mai no va protestar obertament. Sembla que Adelina Patti, que volia cantar el paper així, li va demanar a Rossini que l’escoltés perquè li donés el vist-i-plau. Rossini va seure a escoltar la versió de la Patti, i quan aquesta va acabar de fer els refilets i ornamentacions que li van venir de gust, el mestre es va alçar somrient i va dir: “Magnífic, realment, molt ben cantat. I…de qui és la música?”. Si la Patti hagués tingut una mica de criteri hauria entès la censura implícita en la humorística resposta de Rossini. Però ella ja en tenia prou amb l’aparent complicitat del compositor.

Però, és clar, després van venir altres adulteracions. La “lliçó de música” que canta Rosina en el segon acte resultava massa feixuga per a una veu lleugera, fins i tot malgrat les adaptacions de rigor, i es va acabar imposant el costum de substituir aquesta peça introduint en el seu lloc una ària de coloratura de soprano lleugera que no formava part de la partitura. Però les consciències artístiques de l’època eren molt més laxes, i la salvatjada musical es justificava dient que, a última hora, allò era una “lliçó de música” i s’hi podia cantar una peça qualsevol que permetés el lluïment de la cantant. Qui signa aquestes línies encara va sentir la soprano Gianna D’Angelo al Liceu (1960) cantant les “Variacions de Proch” amb una innegable quantitat i qualitat d’exhibicions vocals.

Les alteracions que va patir el Barbiere no es van reduir a aquests canvis: la figura de Don Basilio va ser objecte de tota mena de grolleres adaptacions per part de baixos que no tenien ni remota idea del que era el cant de les òperes bufes italianes del temps de Rossini; la famosa peça de “La calunnia” s’exagerava, i s’adulterava amb afegits, amb crits molt inadequats i una comicitat de baixa estofa que feia feredat. També el paper del Dr. Bàrtolo se solia alterar, no solament minimitzant el cant buf propi del personatge, sinó sobre tot mentre es va mantenir la tradició –espúria- que el Dr. Bàrtolo no cantés la seva ària “A un dottor della mia sorte”, que és molt extensa i complicada, sinó una altra ària escrita per Pietro Romani  (1791-1877) titulada “Manca un foglio” que era més fàcil, i que el  baix (probablement català) Pau Rosich va introduir a l’òpera i la va cantar tan sovint que finalment es va quedar durant molts anys en la partitura de Rossini (encara apareix en l’enregistrament del Barbiere de La Scala, el 1930, amb Salvatore Baccaloni).

La redempció de totes aquestes barbaritats (a més de talls, adulteracions de tonalitats, etc.) va venir de mans de la mezzosoprano catalana Conxita Supervia, la veu de la qual tenia les qualitats òptimes per cantar el Barbiere com a mezzosoprano de coloratura. Va ser el director d’orquestra Vittorio Gui, un gran entusiasta de Rossini, qui la va animar a
cantar el Barbiere en la seva versió original de mezzosoprano, el 1921. L’èxit va ser enorme i la Supervia va fer la mateixa operació de recuperació amb La Cenerentola i L’italiaha in Algeri i les va cantar per tot el món (al Liceu sols el Barbiere i L’italiana). La mort prematura de la Supervia (març de 1936) i les guerres que va viure Europa van impedir que aquesta troballa musical no es repetís fins els anys 1940, quan Fedora Barbieri i Giulietta Simionato van començar a cantar Rossini en la tessitura original, cosa que ha motivat el retorn del repertori d’aquest autor al repertori internacional. La gran popularitat de La Cenerentola, modernament, ha competit fortament amb el famós Barbiere di Siviglia, però la presència d’aquesta última òpera continua inalterada. I un cop més la tornem a trobar –en una versió sense adulteracions- per iniciativa de la Fundació Òpera a Catalunya.
 
Roger Alier



                  

Comparteix


Dates de l'actuació

  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre La Faràndula · Sabadell
    20:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre La Faràndula · Sabadell
    20:00h
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre La Faràndula · Sabadell
    20:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre La Faràndula · Sabadell
    18:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre La Faràndula · Sabadell
    18:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre Fortuny · Reus
    20:30h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre El Jardí · Figueres
    19:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre Kursaal · Manresa
    18:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre Auditori Sant Cugat
    20:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre de la Llotja · Lleida
    18:00h
    Compra entrades
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre Tarragona · Tarragona
    19:00h
  • Il barbiere di Siviglia de G. Rossini

    Teatre Auditori · Granollers
    18:00h
    Compra entrades

L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat empresarial i artística gestionada des de l'economia social amb vocació de servei a la seva comunitat.

Per això, el nostre projecte té aquesta triple dimensió: artística, social i empresarial.

Coneixe'ns una mica millor
Generalitat de Catalunya Diputacio Girona Diputació Barcelona Ajuntament Fundació BancSabadell Fluidra Moventia Mmaresme Benvic UAB Bardet HP Idneo Diputacio  Tarragona Ramon Llull Orfeo Catala CatMusica La Vanguardia
+ Veure tots
Amunt