El blog de "la Simfònica"

Menú:

Categories

Arxiu

març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« feb   abr »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Arxiu

Etiquetes

Cerca:

Enllaços:

  • Facebook
  • Youtube
  • Les cadires de La Simfònica
  • Concerts Simfònics al Palau
  • Concerts Simfònics a Sabadell

Les mirades de Jordi Cos (12)

Nova entrega del recull setmanal que el president de la Simfònica del Vallès ens ofereix a partir del que troba remenant per internet.

Per recuperar “Mirades” anteriors, feu clic AQUÍ!

1) La música no és un tranquil·litzant

S’acostuma a fer servir la música com a un tranquil·litzant entretingut. Vogel ens recorda que és molt més això:

“Els qui hem dediquem a aquest negoci hem de fer un esforç per explicar el poder de transformació de la nostra música, hem de recordar que mentre una part del que fem té relació amb l’espectacle, el que fem és molt més que entreteniment.”

La resta de l’article, aquí:
http://bit.ly/3RdvvB

- – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – -

2) El passat i futur de la música en un llibre

Greg Sandow, paladí d’una nova manera d’entendre la música clàssica, ha escrit un llibre, que podeu trobar aquí “on-line”:
http://www.artsjournal.com/greg/

Un extracte amb quantes recomanacions que hauríem d ‘estudiar seriosament:

- Hem de reconèixer la música popular moderna i posar-la en el món de la música clàssica. Una forma de fer-ho: les organitzacions de la música clàssica haurien d’honorar la música no clàssica (sobretot el tipus no comercial)

- Hem de parlar amb la nostra audiència i, encara més important, crear fòrums on ens puguin parlar de nou a nosaltres.

- Hem de connectar amb altres arts. Les altres arts són més imaginatives que nosaltres, i funcionen millor en el món actual. Els grups de música clàssica han d’obrir-se a les altres arts i fer el que podríem dir “performances” avantguardistes, l’equivalent musical de la classe d’art que té lloc en altres llocs. .

- Hem de capacitar als nostres músics. Donar als músics molt més poder en les organitzacions de la música clàssica, especialment en les més grans.

- Hem de crear  esdeveniments. Cada concert ha de ser un esdeveniment, la finalitat del qual pot ser clarament establerta. Un exemple extravagant: un dels meus estudiants de Juilliard va celebrar un concert de nocturns de Chopin, que va començar una hora abans de la mitjanit en un espai fosc, il·luminat per veles. No estic dient que cada concert de música clàssica ha de ser tan generós en escena. Però tots ells s’han de sentir com esdeveniments especials.

- Hem de trobar un context per a la nova música. A qui li agrada?. Aquest no és el públic clàssic general. Llavors, a qui li agrada? Cal trobar a aquestes persones. Però també hem de trobar la música més recent que a l’audiència general li  agrada, i trobar la manera de presentar-la perquè l’audiència en general es comprometi. La Pittsburgh Symphony ho va fer, interpretant tres obres curtes noves en la primera part d’un programa de concerts, demanant a l’audiència que votés per la seva favorita a l’intermedi. Jo hi vaig ser i la gent va argumentar vigorosament sobre quina creia que era la millor.

I finalment:
- Hem de deixar de pensar que la música clàssica és tan especial. Certament té qualitats especials, però no hauríem de pretendre que ocupés un únic plànol elevat i, pitjor encara, que requerís d’una educació especial per al seu gaudi. Quan ho fem, ens separem de la resta de la nostra cultura i empitjorem els problemes actuals de la música clàssica.

- – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – -

3) Schönberg per a gats

Els Drei Klavierstücke, op. 11, d’Arnold Schoenberg interpretat per… gats! Verídic.

Aquí trobareu una explicació més completa del projecte, amb la peça original de Schoenberg per que compareu…

http://www.beigerecords.com/cory/Things_I_Made/DreiKlavierstucke

Share

Escriu un comentari