Orquestra Simfònica del Vallès

Ja us ho anunciàvem fa uns dies a través del Twitter i del Facebook: el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès estrena domini a internet. A partir d’ara podeu seguir la seva activitat -amb la Simfònica i altres formacions- a www.rubengimeno.es.

“N’hi ha prou amb mirar una cosa amb atenció perquè es torni interessant.”
Eugeni d’Ors

1) Auditoris

L’any 2003, Studio Nicoletti va guanyar un concurs per a la construcció a la ciutat d’Astana, capital del Kazahstan, de l’Auditori de l’Estat. Inclou una plaça interior que és la futura seu de nombroses botigues, restaurants, sales d’exposicions i dues sales de cinema. L’auditori tindrà una capacitat per a 3.500 persones. És de fusta per dins i per fora, i el sostre de panells tindrà un espai que regularà  l’absorció acústica. L’exterior estarà decorat amb panells de vidre amb el doble propòsit de reflectir el medi ambient i proporcionar protecció contra els vents salins de l’estepa. Una flor d’auditori:

2) Millet a Salzburg

Un escàndol de proporcions wagnerianes s’ha apoderat del Festival de Salzburg, una història de corrupció i decadència. La ciutat ha estat sacsejada després d’un aparent intent de suïcidi del seu cap tècnic i la desaparició del director executiu, Michael Dewitte, enmig d’acusacions d’un frau massiu per un total de més de 2 milions d’euros. L’extensió de l’escàndol va començar a desenvolupar-se a principis de desembre després de l’expulsió abrupta de Dewitte, que ara està sent buscat per la policia després de desaparèixer sense deixar rastre. Us deixo amb una música de paraules que segur que us sona, Millet a Salzburg:

La presidenta del Festival, Gaby Burgstaller, habló ahora indignada en una conferencia de prensa de un “autoservicio financiero”. Pero, ¿cómo pudo suceder algo así? ¿Y por qué nadie notó nada? Según Burgstaller hubo dineros de sponsors que fueron a bolsillos privados e incluso cuentas secretas en el extranjero, y varios actores involucrados. “Un pseudo-sistema de control que hizo el juego perfectamente”.

Més informació:
http://bit.ly/9ZSnM2

3) Improvisant

La improvisació va ser un aliment bàsic de les actuacions de Mozart, Beethoven, Chopin i d’altres, per no parlar de l’òpera i els ornaments dels cantants d’èpoques pretèrites. No obstant això, durant anys, especialment des de l’aparició de l’enregistrament discogràfic, gairebé ha deixat de figurar del tot en la interpretació de la música clàssica. El cas és que a tots els clàssics se’ns ha ensenyat a seguir la partitura al detall, però avui això està començant a canviar a través d’artistes com John Bayless o Gabriela Montero, que tracten de transportar la tradició del jazz al món clàssic. Us adjunto una crònica d’un concert d’un altre gran improvisador, el pianista Robert Levin, qui a més d’inventar-se la cadenza del concert de Beethoven que interpretà, va crear “in situ” una Fantasia a l’estil de Beethoven amb quatre temes ideats pel públic:
http://bit.ly/aWfXrY

I aquí podreu veure i escoltar Robert Levin,  interpretant el darrer moviment d’un cèlebre concert de Mozart, amb una orquestra romanesa. I si és accessible per a una orquestra romanesa, també ho ha de ser per a nosaltres:

4) Solucions

Precisament, improvisar és el que ens suggereix Greg Sandow, personatge habitual d’aquestes “Coses”, que segueix oferint-nos solucions per a una refundació de l’esdeveniment del concert. Aquestes són les altres, algunes de les quals podem dir amb orgull que ja hem començat treballar amb el Jordi Godall!!

1) Estudiar interpretació teatral:
Quan s’estudia per a ser actor, s’aprèn (entre d’altres coses) la forma de dur les teves emocions al capdavant del teu ésser. Si vas a comunicar moments emotius en les obres que interpretes, has de fer que aquests tinguin vida.

2) Prendre classes de moviment corporal:
En els assajos, o quan estiguis practicant sol a casa,  tractar de ballar la música durant una  estona, en comptes de tocar-la. La idea no és moure’s com una ballarina sinó reunir més sentiment i energia per a posar-la de nou en la música.

3) Treballar amb un director d’escena:
No es tracta del moviment damunt  l’escenari, o d’actuar, però es pot treballar amb un director d’escena per elaborar el flux de sentiments en el nostre rendiment durant el concert. Perquè ¿estem segurs que quan interpretem sabrem expressar tot el que sentim? Els directors d’escena treballen aquests  aspectes amb actors. Per què no fer-ho amb músics?

La resta de solucions, aquí:
http://bit.ly/cKYq6w

Aquesta setmana comença una nova edició del cicle de concerts que l’Orquestra Simfònica del Vallès realitza en diversos centres penintenciaris catalans. En total seran sis actuacions, cadascuna en una presó diferent, que es faran entre el 6 de març i el 20 de juny.

El projecte, que té el patrocini de l’Obra Social Caixa Sabadell, consta de dos programes titulats “Els 5 continents” i “Un passeig musical”. En el primer hi participa el Quintet de Metalls de l’OSV (2 trompetes, trompa, trombó i tuba) i en el segon, el President’s Quartet (violí, viola, violoncel i flauta).

Aquestes són les dates i els centres penitenciaris:

6 de març – Centre Penitenciari Quatre Camins
Els 5 continents

28 de març – Centre Penitenciari Lledoners
Els 5 continents

9 d’abril – Centre Penitenciari Homes
Un passeig musical

18 d’abril – Centre Penitenciari Ponent
Els 5 continents

25 d’abril – Centre Penitenciari Tarragona
Un passeig musical

20 de juny – Centre Penitenciari Brians 2
Un passeig musical

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Aquí teniu el projecte “Els 5 continents”. Per llegir-lo còmodament, feu clic a “full”.

Recuperem l’entrevista de Juan García-Rico al titular de la Simfònica del Vallès, publicada el passat mes de febrer a la revista Scherzo.

Per llegir-la còmodament, feu clic on posa “full”.

Nova entrega del recull setmanal que el president de la Simfònica del Vallès ens ofereix a partir del que troba remenant per internet.

Per recuperar “Mirades” anteriors, feu clic AQUÍ!

1) La música no és un tranquil·litzant

S’acostuma a fer servir la música com a un tranquil·litzant entretingut. Vogel ens recorda que és molt més això:

“Els qui hem dediquem a aquest negoci hem de fer un esforç per explicar el poder de transformació de la nostra música, hem de recordar que mentre una part del que fem té relació amb l’espectacle, el que fem és molt més que entreteniment.”

La resta de l’article, aquí:
http://bit.ly/3RdvvB

- – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – -

2) El passat i futur de la música en un llibre

Greg Sandow, paladí d’una nova manera d’entendre la música clàssica, ha escrit un llibre, que podeu trobar aquí “on-line”:
http://www.artsjournal.com/greg/

Un extracte amb quantes recomanacions que hauríem d ‘estudiar seriosament:

- Hem de reconèixer la música popular moderna i posar-la en el món de la música clàssica. Una forma de fer-ho: les organitzacions de la música clàssica haurien d’honorar la música no clàssica (sobretot el tipus no comercial)

- Hem de parlar amb la nostra audiència i, encara més important, crear fòrums on ens puguin parlar de nou a nosaltres.

- Hem de connectar amb altres arts. Les altres arts són més imaginatives que nosaltres, i funcionen millor en el món actual. Els grups de música clàssica han d’obrir-se a les altres arts i fer el que podríem dir “performances” avantguardistes, l’equivalent musical de la classe d’art que té lloc en altres llocs. .

- Hem de capacitar als nostres músics. Donar als músics molt més poder en les organitzacions de la música clàssica, especialment en les més grans.

- Hem de crear  esdeveniments. Cada concert ha de ser un esdeveniment, la finalitat del qual pot ser clarament establerta. Un exemple extravagant: un dels meus estudiants de Juilliard va celebrar un concert de nocturns de Chopin, que va començar una hora abans de la mitjanit en un espai fosc, il·luminat per veles. No estic dient que cada concert de música clàssica ha de ser tan generós en escena. Però tots ells s’han de sentir com esdeveniments especials.

- Hem de trobar un context per a la nova música. A qui li agrada?. Aquest no és el públic clàssic general. Llavors, a qui li agrada? Cal trobar a aquestes persones. Però també hem de trobar la música més recent que a l’audiència general li  agrada, i trobar la manera de presentar-la perquè l’audiència en general es comprometi. La Pittsburgh Symphony ho va fer, interpretant tres obres curtes noves en la primera part d’un programa de concerts, demanant a l’audiència que votés per la seva favorita a l’intermedi. Jo hi vaig ser i la gent va argumentar vigorosament sobre quina creia que era la millor.

I finalment:
- Hem de deixar de pensar que la música clàssica és tan especial. Certament té qualitats especials, però no hauríem de pretendre que ocupés un únic plànol elevat i, pitjor encara, que requerís d’una educació especial per al seu gaudi. Quan ho fem, ens separem de la resta de la nostra cultura i empitjorem els problemes actuals de la música clàssica.

- – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – -

3) Schönberg per a gats

Els Drei Klavierstücke, op. 11, d’Arnold Schoenberg interpretat per… gats! Verídic.

Aquí trobareu una explicació més completa del projecte, amb la peça original de Schoenberg per que compareu…

http://www.beigerecords.com/cory/Things_I_Made/DreiKlavierstucke

Ja fa dies que us parlem, a través del nostre canal al Twitter, del reportatge sobre el trombonista Christian Lindberg, que dissabte va emetre el programa “Nydia” del Canal 33. Ara l’hem penjat a l’espai que ‘la Simfònica’ té al portal YouTube i també el podeu veure al nostre blog.

La Simfònica del Vallès prepara aquests la producció de l’òpera ‘Carmen’ de Georges Bizet dels Amics de l’Òpera de Sabadell, que portaran de gira durant les pròximes setmanes a una desena de localitats catalanes.

Nova cita amb les troballes internàutiques de Jordi Cos, violista i president de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Per cert, recordeu que podeu recuperar-ne d’anteriors a través d’aquest enllaç.

1) La “X” d’incògnita de la Generació X

Alex Ross, l’autor d’“El Ruido Eterno”, ens alerta sobre el trencament generacional que s’està produint a l’assistència de concerts de música clàssica als Estats Units, després d’analitzar aquesta gràfica elaborada per la l’associació d’orquestres americanes:

En la gràfica descobrireu que cada segment generacional experimenta un pic d’assistència als concerts a mida que es fa més vell. Però la línia que representa a la Generació X, la dels nascuts a la dècada dels 70,  no dóna cap símptoma de pujada, sinó al contrari. Ross diu que si:

“aquesta línia no canvia de direcció en els propers anys, moltes orquestres  hauran de tancar. Els intèrprets de música clàssica han d’estar en el negoci de l’educació d’adults perquè puguin mantenir la seva audiència i els seus mitjans de subsistència. Han de convèncer la gent que ha crescut amb poc o cap coneixement de qui eren Bach o Brahms, perquè aquests compositors són importants per a les seves vides. És hora que ens traiem  la màscara de l’aïllament professional. “

L’article al detall:
http://bit.ly/bVoCMC

2) El poder de les històries increibles

No subestimeu mai el poder d’una història increïble. Fins i tot, quant més increïble, més possibilitats tindrà d’èxit. Al final del vídeo entendreu perquè ho dic:

a) No es que es moguin  perquè no tinguin problemes econòmics, sinó a l’inrevés: no tenen problemes econòmics perquè es mouen. L’onada física que dibuixa al final l’orquestra és impressionant:

b) Una fanfàrria comuna per a violes comunes:

Aquestes són algunes de les imatges que ens deixa el concert de dissabte al Palau. Moltes gràcies al fotògraf, Antoni Bofill!

Dissabte, a la mitja part del concert del Palau, vam parlar amb Sophia Geli, representat del Consulat de Suècia a Barcelona, que comentava la importància de Lindberg per la música sueca i el paper de l’educació musical a Suècia:

Alberto Sampablo, gerent de ‘la Simfònica‘, també feia valoració del treball fet amb Christian Lindberg durant tota la setmana:

Finalment, us oferim les opinions del públic que vam recollir després del concert: